Judici de l'1-O

El número dos de Baena diu que els Mossos van avisar càrrecs polítics dels escorcolls del 20-S

El redactor dels atestats de l'1-O denuncia que la policia catalana va fer seguiments a la policia espanyola i la Guàrdia Civil l'1-O

per Bernat Surroca, 15 d'abril de 2019 a les 11:12 |
El fiscal Cadena, aquest dilluns al Suprem | ND
Desena setmana del judici de l'1-O amb més policies i un protagonista clar: el secretari dels atestats de la Guàrdia Civil i número dos del tinent coronel Daniel Baena. El testimoni ha afirmat que el major Josep Lluís Trapero era "imprescindible" per a l'estratègia del Govern. Ha explicat que en els correus investigats al Departament d'Interior, Trapero elevava les instruccions de la Fiscalia al conseller Joaquim Forn. També ha explicat que el major va mostra la "disconformitat dels Mossos" davant el nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador dels cossos policials l'1-O.

L'agent ha fet referència a una reunió del 13 d'octubre es va fer una reunió sobre els fets de l'1-O i Trapero va dir que "s'havien de ponderar les actuacions policials". En aquella reunió, ha explicat el testimoni, el major va advertir que calia vigilar perquè amb "10 fotografies d'una mala actuació", la Fiscalia podia muntar un delicte de rebel·ló. A preguntes de Vox, el testimoni ha assegurat que les gravacions dels Mossos l'1-O "demostren la seva passivitat". 


Pel que fa a l'1-O, ha dit que en les gravacions intervingudes als Mossos es van trobar seguiments a policia espanyola i Guàrdia Civil. També ha recordat que hi havia avisos a les escoles per alertar de l'arribada de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, i que en algun moments els agents de la policia catalana van admetre que s'estava fent "un paripé". L'agent també ha assegurat que van descobrir un correu de Cèsar Puig a Josep Maria Jové en què s'informava de l'actuació policial a Unipost el 19-S". Sobre Unipost, ha assegurat que les factures estaven anul·lades amb el codi 2100. "Això vol dir que es un deute que es cobrarà a llarg termini", ha afirmat.

En el torn de l'advocada Judit Gené, l'agent ha dit que no sap si Forn responia a Trapero quan el major li enviava les instruccions de Fiscalia. Després ha admès que no li responia ni li feia comentaris. "No vam detectar resposta del senyor Forn a Trapero sobre l'operatiu policial que establia la Fiscalia per a l'1-O", ha acabat dient. L'agent ha admès també que els Mossos van participar de les reunions per planificar l'operatiu de l'1-O. Pel que fa a l'agenda Moleskine, el testimoni ha dit que no recorda si hi havia una anotació que feia referència als Mossos i deia que obeirien el mandat judicial.



L'EnfoCATs, un document estratègic


El testimoni ha elevat a "document estratègic" l'EnfoCATs que, juntament amb l'agenda Moleskine, van trobar a casa de Josep Maria Jové. Ha desgranat el document i ha assegurat que recollia el pla de la desconnexió, un pla que passava per una "doble legislació, una possible desobediència civil, un referèndum i, finalment, la declaració de la República". Aquest document ha estat usat per la Fiscalia per elaborar el relat de la rebel·lió. 

El número dos de Baena, que va ser jutjat (i absolt) per un delicte de tortures, ha explicat que "EnfoCATs era un document estratègic i la Moleskine un document executiu". El primer, es basava en acció política, acció de participació ciutadana i acció de comunicació. Hi apareixien els Mossos i el CTTI com a estructures d'Estat, i altres estructures que estaven desenvolupant-se, com l'Agència Tributària. El testimoni ha dit que l'estratègia passava per un "conflicte amb l'Estat". "El conflicte s'havia de ponderar en funció de la resposta de l'Estat. A l'agenda es preveien una sèrie d'escenaris i, en funció d'això, s'augmentaria o no el conflicte", ha explicat.

El número dos de Baena ha dit que sobre l'EnfoCATs es va complir el referèndum i la declaració d'independència, però ha admès que els terminis van canviar. "El document EnfoCATs es va crear el 2016 i plasma una realitat que nosaltres estaven investigant", ha dit, i ha afegit que el document no cita Jordi Sànchez. "Tampoc em consta que participés en la seva elaboració", ha ressaltat.

El referèndum havia de ser pactat amb l'Estat

L'agent ha dit que en un document de Josep Maria Jové es parlava de la viabilitat d'un referèndum unilateral. "El referèndum sempre era el pas previ per a la declaració, però inicialment es plantejava que fos pactat amb l'Estat", ha dit a preguntes del fiscal Fidel Cadena. Ha recordat també que les eleccions del 27-S es plantejaven com a plebiscitàries i ha fet referència a diversos reunions "importants". "En la reunió del 7 de gener veiem que es decideix una cosa que es materialitza dies després", ha dit. També ha fet referència a una reunió del juny de 2017 on es parla de la unilateralitat -hi van participar Junqueras, Turull, Mas i Rovira, entre d'altres, ha assegurat. 

Ha explicat que va investigar persones en relació al referèndum de l'1-O. Sobre el referèndum, Jové parlava directament amb Oriol Junqueras, ha assegurat. "Jové va ser l'origen per poder arribar al a nau de Bigues i Riells on van trobar les paperetes del referèndum", ha explicat a preguntes de la Fiscalia, i ha afirmat també que es va encarregar de la gestió dels locals de l'1-O. "Jové va enviar una carta als ajuntaments on deia als alcaldes què havien de fer si els demanaven tancar els col·legis per l'1-O", ha assegurat. Pel que fa al registre de catalans a l'exterior, ha explicat que era una ampliació per fer "un registre de les persones a l'exterior".

El guàrdia civil ha parlat també d'un "escenari de guerra i un escenari de guerrilla", com a possibles vies en cas de conflicte. "Es parla de passos a tenir en compte per finançar el nou estat. Parlaven d'opcions a l'estranger, préstecs internacionals...". També ha assegurat que es parlava del control del territori. "Van trobar un Excel amb 52 decrets lleis sobre com s'hauria de dur a terme la implementació de la República, havien d'entrar en vigor el dia 2 d'octubre", ha dit. En un document de Lluís Salvadó, ha assegurat, es parlava d'un "exèrcit català". 

ANC i Òmnium, clau per a la mobilització

Pel que fa a Òmnium i l'ANC, el comandament de la Guàrdia Civil ha dit que la seva principal funció era "la mobilització ciutadana": "És important ressaltar una reunió que anomenen l''últim intent', el 7 de gener del 2016, on es definia qui hi seria el pròxim president del Govern. Hi participaven Sànchez, Cuixart, Junqueras, Romeva i Turull. I es va fer a la seu de l'ANC". 

L'agent ha admès, a pregunte de les defenses, que no sap per què van vincular Jordi Sànchez amb vaga del 8-N, quan l'expresident de l'ANC ja estava en presó preventiva. "A Sànchez el vam vincular a les mobilitzacions al carrer i per la seva capacitat de convocatòria", ha explicat. Amb tot, ha admès que no recorda cap referència a la violència durant les crides que es feien per a la mobilització social. L'advocada ha criticat que, a preguntes de les acusacions, el testimoni ha donat tots els detalls i, en canvi, a preguntes de les defenses només es remet als atestats.  

El número dos de Baena ha assegurat que el Govern, el parlament i les organitzacions civils convergien en les finalitats del procés. El web "Crida per la Llibertat va ser "un dels grans canals per a la mobilització l'1-O", ha explicat. Una mobilització, ha dit, que es va incrementar a partir del 20-S. "Les mobilitzacions no eren esporàdiques", ha deixat clar, i servien per "assetjar" els agents policials. El testimoni ha dit que van ubicar els CDR el juny de 2017. "Vam veure que la seva composició era heterogènia, amb gent de diferent ideologia i diverses organitzacions, i que s'estructures a tres nivells: local, territorial i central", ha afirmat, i ha dit que això ho van descobrir analitzant les xarxes socials dels CDR. 

L'agent ha explicat que des del 19 de setembre fins al 27 d'octubre hi va haver un "augment d'accions al carrer" que es va acabar amb l'aplicació del 155. "Hi va haver accions contra casernes de la Guàrdia Civil a diferents poblacions catalanes, també contra partits i persones. Van ser dies complicats", ha dit.  

El testimoni ha afirmat que "el conflicte" formava part per a la negociació. "Si les negociacions anaven bé, rebaixava la mobilització", ha explicat, i ha destacat que el que deia l'EnfoCATs i l'agenda Moleskine "es plasmava" en la realitat. En aquest sentit, ha parlat d'una reunió a la Casa dels Canonges on es parla de la doble legislació i on hi participa Carme Forcadell, que era "el canal" per tramitar les lleis de desconnexió. 

Dubtes i oblits quan pregunten les defenses

A preguntes de les defenses, el número dos de Baena ha dit que hi havia una instrucció de 2015 en què la Fiscalia sol·licitava als cossos policials que informessin de qualsevol delicte de rebel·lió o sedició. Ha admès que "pot ser" que demanessin una intervenció telefònica, i ha dit que la primera va ser el juny o juliol de 2017. "Va ser en base a les declaracions de Santiago Vidal", ha dit, i ha dit que no recorda si abans es va demanar intervenir el telèfon a Josué Sallent. "No recordo quin objectiu tenien les diligències de la Fiscalia del 2017", ha insistit. 

A preguntes d'Andreu Van den Eynde el testimoni ha començat a perdre la memòria. Preguntat per diverses ordres la Fiscalia o atestats, l'agent ha respost que no ho recorda. Pel que fa les estructures d'Estat, l'agent ha dit que van començar investigant qüestions econòmiques. "Això no tenia res a veure amb el Govern", ha dit, i ha admès que van incloure Oriol Junqueras perquè "tenia a veure amb persones que feien coses". "El 2016, quan comencem a investigar les estructures d'Estat, no sabia que Junqueras era vicepresident del Govern". 

A preguntes de l'advocada Ana Bernaola, el testimoni ha admès que es va començar a investigar les estructures d'Estat l'any 2015-2016. A la investigació inicial ordenada per Fiscalia, l'agent ha admès que no recorda si hi apareixia Jordi Sànchez. "Aquesta investigació no es va reprendre a partir dels fets del 20-S", ha assegurat.

Les defenses han protestat en diversos moments per la declaració del número dos de Baena. En un primer moment, Van den Eynde ha interromput el testimoni per dir que estava definint un document -l'EnfoCATs- que el tribunal "podia llegir" sense necessitat d'escoltar l'agent. Més tard, Benet Salellas ha retret al testimoni que estava actuant com un "pèrit". L'advocada Ana Beranola també ha criticat que el testimoni relatava un fets com si els hagués viscut. Manuel Marchena ha rebutjat totes dues peticions i ha quedat constància de les protestes. 

Una declaració suspesa per "indisposició"

El número dos de Baena havia de declarar el 26 de març, com ell, però es va ajornar per una "indisposició", segons es va puntualitzar en el seu moment. Aleshores, les defenses van demanar que es garantís que Baena no es posaria en contacte amb el seu número dos per coordinar les declaracions i Manuel Marchena els va assegurar que això no passaria. Els informes del tinent coronel han estat un dels elements més combatuts per part de les defenses dels dirigents encausats, però el president de la sala segona, Manuel Marchena, els va restar valor durant la declaració. Va subratllar que el judici arrenca amb els escrits d'acusació i que era "estèril" que els advocats intentessin rebatre'ls al Suprem.

Un cop acabi serà el torn d'una seixantena de policies nacionals espanyols, que declararan fins dimecres. La Setmana Santa ha obligat a modificar el calendari, de manera que aquesta setmana el dijous no serà un dia hàbil, però sí el dilluns. Les sessions del judici coincidiran amb la campanya electoral del 28-A, que tindrà un ull permanentment posat al Suprem. Encara més la setmana vinent, la de Sant Jordi, quan hi ha citats el vicepresident Pere Aragonès i els consellers que van deixar el Govern abans de l'1-O, com és el cas de Jordi Jané o Meritxell Ruiz.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació