15
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
14:40h
ERC desgrana quina és la seva proposta per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. A la taula de diàleg ja reivindicada i a la celebració del referèndum, els republicans hi afegeixen una nova proposta que consideren clau per desencallar el diàleg amb el govern espanyol: una llei al Congrés que aixequi la causa judicial que recau sobre l'independentisme. "El PSOE parla de diàleg; nosaltres també. Però consideren que no es pot parlar amb presos polítics a sobre de la taula", ha advertit el candidat d'ERC, Gabriel Rufiàn, en una roda de premsa d'Efe.
Rufián ha explicat que en els darrers mesos han constatat que moltes persones que no són independentistes consideren que els ex-membres del Govern no haurien estar empresonats ni avalen el que està passant al Tribunal Suprem. D'aquesta realitat parteix la seva proposta per presentar una iniciativa legislativa per retornar el conflicte a la política". Posteriorment, en un acte a la presó Model, ha concretat que el mecanisme utilitzat serà el de la proposició de llei, però sense descartar que estigui acompanyada d'un "suport popular" a través, per exemple, d'un manifest. La iniciativa legislativa popular, expliquen fonts consultades, difícilment podria tenir encaix constitucional.
L'expert en Dret Constitucional, Joan Queralt, ha considerat "inútil" una reforma del codi penal com la que plantegen els comuns i ha plantejat que, partint de la base que la prioritat és "treure dels jutjats" el que mai hauria d'haver arribat, cal deixar les fórmules obertes.
"S'ha de partir d'una premissa: el que ha passat a Catalunya no es pot considerar delicte i no s'han de forçar les lleis. Es tracta de seure i després ja veurem quins són els mecanismes legals que es poden dur a terme", ha afirmat Queralt. També ha assegurat que tant la Fiscalia com l'Advocacia General de l'Estat són els que van engegar la causa i els que la podrien tombar retirant les acusacions. "A la política al valor", ha sentenciat. Ha puntualitat també que no hi té lloc l'indult perquè això suposaria "demanar perdó".
El candidat dels republicans ha argumentat que és "trampós" considerar que es tracti d'una proposta que barreja el poder legislatiu amb el judicial. "No només ho diem nosaltres que és un judici polític", ha avisat, tot puntualitzant que centenars de diputats han signat un manifest reconeixent "la barbaritat" que suposa tenir empresonada l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell o que juristes com Martín Pallín o Javier Pérez Royo també sostinguin que es tracta d'un judici polític.
La candidata del PSC, Meritxell Batet, ja ha tancat la porta a la proposta d'ERC argumentant que seria barrejar el poder legislatiu amb el judicial. Rufián ha respost que "s'ho faci mirar i que reflexioni una mica més".
El retorn a la taula del diàleg i el referèndum
ERC considera que aquesta llei per aixecar les causes judicials seria el punt de partida per fer efectiu el retorn a una taula de diàleg i de negociació amb presència de totes les sensibilitats sobre el model territorial que tenen vocació de trobar una solució "democràtica" al conflicte. "Estem oberts a qualsevol proposta o contraproposta de la resta de partits", ha insistit Gabriel Rufián. Com ha defensat en els darrers mesos, ERC advoca per la celebració d'un referèndum perquè és el que aglutina el suport d'entre "el 78% i el 82%" de la població a Catalunya. Per vehicular-lo, ha puntualitzat, caldria una llei orgànica o una llei ad hoc o bé una modificació de la llei de referèndums que ja existeix per donar cabuda al cas català.
"O ens deixem de negar entre nosaltres o estarem en bucle infinit d'amenaces, tribunals parcials, policies i imatges com la de l'1-O", ha assegurat Rufián. El candidat d'ERC ha insistit en la importància que té "treure les togues de la política, aixecar la judicialització". Rufián ha assegurat que "menteix" qui assegura que "per damunt de la democràcia hi ha la legalitat" i ha recordat que el dret a vaga o la jornada laboral també eren il·legals i es van modificar amb "voluntat política".
La recuperació de la proposta del referèndum, tres anys després
Preguntat per la recuperació de la petició de diàleg acordat que fa ara ERC quan anys enrere es considerava una via esgotada quan l'onejava els comuns, Rufián ha argumentat l'escenari de fa tres anys enrere era "diferent" perquè aleshores hi havia un PP "hegemònic" i un Mariano Rajoy que governava amb majoria absoluta. Ara bé, ha recordat que l'Ítaca" que van prometre els comuns i Podem "ja ha passat", que era un govern del PSOE i Podem, i que la diferència respecte el govern dels populars ha estat "mínima". "S'han detingut 16 persones sense ordre judicial a Catalunya durant el govern del PSOE amb Podem, durant l'etapa de Grande Marlaska com a ministre", ha advertit.
Rufián ha insistit en la voluntat constructiva de la proposta que ERC ha desgranat. "L'independentisme s'ha queixat justificadament, ha protestat i denunciat l'atemptat contra els drets socials, civils i nacionals. Ara no només ens queixem de forma justificada, sinó que posem sobre la taula una proposta", ha assegurat tot instant a la resta de candidatures a pronunciar-se.
Rufián ha explicat que en els darrers mesos han constatat que moltes persones que no són independentistes consideren que els ex-membres del Govern no haurien estar empresonats ni avalen el que està passant al Tribunal Suprem. D'aquesta realitat parteix la seva proposta per presentar una iniciativa legislativa per retornar el conflicte a la política". Posteriorment, en un acte a la presó Model, ha concretat que el mecanisme utilitzat serà el de la proposició de llei, però sense descartar que estigui acompanyada d'un "suport popular" a través, per exemple, d'un manifest. La iniciativa legislativa popular, expliquen fonts consultades, difícilment podria tenir encaix constitucional.
"S'ha de partir d'una premissa: el que ha passat a Catalunya no es pot considerar delicte i no s'han de forçar les lleis. Es tracta de seure i després ja veurem quins són els mecanismes legals que es poden dur a terme"
L'expert en Dret Constitucional, Joan Queralt, ha considerat "inútil" una reforma del codi penal com la que plantegen els comuns i ha plantejat que, partint de la base que la prioritat és "treure dels jutjats" el que mai hauria d'haver arribat, cal deixar les fórmules obertes.
"S'ha de partir d'una premissa: el que ha passat a Catalunya no es pot considerar delicte i no s'han de forçar les lleis. Es tracta de seure i després ja veurem quins són els mecanismes legals que es poden dur a terme", ha afirmat Queralt. També ha assegurat que tant la Fiscalia com l'Advocacia General de l'Estat són els que van engegar la causa i els que la podrien tombar retirant les acusacions. "A la política al valor", ha sentenciat. Ha puntualitat també que no hi té lloc l'indult perquè això suposaria "demanar perdó".
El candidat dels republicans ha argumentat que és "trampós" considerar que es tracti d'una proposta que barreja el poder legislatiu amb el judicial. "No només ho diem nosaltres que és un judici polític", ha avisat, tot puntualitzant que centenars de diputats han signat un manifest reconeixent "la barbaritat" que suposa tenir empresonada l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell o que juristes com Martín Pallín o Javier Pérez Royo també sostinguin que es tracta d'un judici polític.
La candidata del PSC, Meritxell Batet, ja ha tancat la porta a la proposta d'ERC argumentant que seria barrejar el poder legislatiu amb el judicial. Rufián ha respost que "s'ho faci mirar i que reflexioni una mica més".
El retorn a la taula del diàleg i el referèndum
ERC considera que aquesta llei per aixecar les causes judicials seria el punt de partida per fer efectiu el retorn a una taula de diàleg i de negociació amb presència de totes les sensibilitats sobre el model territorial que tenen vocació de trobar una solució "democràtica" al conflicte. "Estem oberts a qualsevol proposta o contraproposta de la resta de partits", ha insistit Gabriel Rufián. Com ha defensat en els darrers mesos, ERC advoca per la celebració d'un referèndum perquè és el que aglutina el suport d'entre "el 78% i el 82%" de la població a Catalunya. Per vehicular-lo, ha puntualitzat, caldria una llei orgànica o una llei ad hoc o bé una modificació de la llei de referèndums que ja existeix per donar cabuda al cas català.
"O ens deixem de negar entre nosaltres o estarem en bucle infinit d'amenaces, tribunals parcials, policies i imatges com la de l'1-O", ha assegurat Rufián. El candidat d'ERC ha insistit en la importància que té "treure les togues de la política, aixecar la judicialització". Rufián ha assegurat que "menteix" qui assegura que "per damunt de la democràcia hi ha la legalitat" i ha recordat que el dret a vaga o la jornada laboral també eren il·legals i es van modificar amb "voluntat política".
La recuperació de la proposta del referèndum, tres anys després
Preguntat per la recuperació de la petició de diàleg acordat que fa ara ERC quan anys enrere es considerava una via esgotada quan l'onejava els comuns, Rufián ha argumentat l'escenari de fa tres anys enrere era "diferent" perquè aleshores hi havia un PP "hegemònic" i un Mariano Rajoy que governava amb majoria absoluta. Ara bé, ha recordat que l'Ítaca" que van prometre els comuns i Podem "ja ha passat", que era un govern del PSOE i Podem, i que la diferència respecte el govern dels populars ha estat "mínima". "S'han detingut 16 persones sense ordre judicial a Catalunya durant el govern del PSOE amb Podem, durant l'etapa de Grande Marlaska com a ministre", ha advertit.
Rufián ha insistit en la voluntat constructiva de la proposta que ERC ha desgranat. "L'independentisme s'ha queixat justificadament, ha protestat i denunciat l'atemptat contra els drets socials, civils i nacionals. Ara no només ens queixem de forma justificada, sinó que posem sobre la taula una proposta", ha assegurat tot instant a la resta de candidatures a pronunciar-se.