14
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
20:22h
El líder de Vox, Santiago Abascal, ha disparat aquest diumenge contra un dels seus flancs preferits. En un míting a Vitòria, ha assegurat que la renta de garantia d'ingressos, abonada pel govern basc encara que els perceptors no hagin cotitzat (una mena de renda garantida de ciutadania), ha generat un "efecte crida" d'immigrants. Més enllà del prejudici conforme els immigrants viatgen a l'Estat per beneficiar-se de les prestacions socials, però, no hi ha cap evidència que això sigui cert.
Aquesta prestació, que amb diferents noms es reparteix al País Basc des del 1989 -llavors, per fer front a les conseqüències de l'elevat atur derivat de la crisi de la indústria-, és de les més generoses que han existit a l'Estat per a aquelles persones amb dificultats econòmiques que no tenen dret a cobrar l'atur. I, malgrat tot, el percentatge d'immigrants en aquest territori és només del 6,9%, clarament inferior a la mitjana estatal, del 10,1%, i molt lluny del 17,1% de les Illes Balears o el 14,2% de Catalunya. Només cinc comunitats tenen menys immigrants que el País Basc.
Fins i tot si es té en compte el creixement del percentatge d'immigració des del 1998, el País Basc està per sota de la mitjana. Si, en el gruix de territoris, el pes dels nouvinguts ha crescut en 8,5 punts, allí tan sols ho ha fet en 6,2 punts. La meitat del que ho ha fet a Múrcia (12,6 punts), les Illes Balears (12,3) o Catalunya (12,3), llocs on no existia una prestació similar a la basca.
El PP ja ho va dir
El teòric "efecte crida" de la renda de garantia d'ingressos, per tant, no sembla que acabi de mostrar evidències tangibles de ser real, tal com el diagnostica Abascal i com, de fet, ja va afirmar l'exalcalde de Vitòria Javier Maroto. L'ara vicesecretari d'organització del PP va acusar el 2014 el col·lectiu magrebí d'anar al País Basc a viure-hi d'aquestes ajudes, sense aportar dades, i això li va costar dures crítiques del Consell d'Europa, que va considerar xenòfobes les afirmacions.
Les dades també evidencien que el nombre de perceptors de la renda nascuts fora de l'Estat s'està reduint, tot i que en menor mesura del que ho fa per als espanyols de naixement. Si el 2015 hi havia 24.042 persones nascudes fora de l'Estat que cobraven l'ajuda, el març passat aquestes no arribaven a les 22.000.
Una reducció petita però que evidencia que la immigració no es perpetua com a perceptora i que, en tot cas, més de sis de cada deu bascos que la reben són nascuts a l'Estat. De fet, per poder optar-hi, cal portar com a mínim tres anys empadronats i amb residència al País Basc i costa imaginar que algun immigrant faci aquesta inversió només per arribar a cobrar-la. De fet, menys del 10% de ciutadans del País Basc nascuts fora de l'Estat reben la renda de garantia d'ingressos.
Fins i tot si es té en compte el creixement del percentatge d'immigració des del 1998, el País Basc està per sota de la mitjana. Si, en el gruix de territoris, el pes dels nouvinguts ha crescut en 8,5 punts, allí tan sols ho ha fet en 6,2 punts. La meitat del que ho ha fet a Múrcia (12,6 punts), les Illes Balears (12,3) o Catalunya (12,3), llocs on no existia una prestació similar a la basca.
El PP ja ho va dir
El teòric "efecte crida" de la renda de garantia d'ingressos, per tant, no sembla que acabi de mostrar evidències tangibles de ser real, tal com el diagnostica Abascal i com, de fet, ja va afirmar l'exalcalde de Vitòria Javier Maroto. L'ara vicesecretari d'organització del PP va acusar el 2014 el col·lectiu magrebí d'anar al País Basc a viure-hi d'aquestes ajudes, sense aportar dades, i això li va costar dures crítiques del Consell d'Europa, que va considerar xenòfobes les afirmacions.
Una reducció petita però que evidencia que la immigració no es perpetua com a perceptora i que, en tot cas, més de sis de cada deu bascos que la reben són nascuts a l'Estat. De fet, per poder optar-hi, cal portar com a mínim tres anys empadronats i amb residència al País Basc i costa imaginar que algun immigrant faci aquesta inversió només per arribar a cobrar-la. De fet, menys del 10% de ciutadans del País Basc nascuts fora de l'Estat reben la renda de garantia d'ingressos.