14
d'abril
del
2019
Actualitzat
el
15
d'abril
a les
10:31h
Els protagonistes
Carles Puigdemont i Marta Rovira han entrat en campanya aquest diumenge des de l'exili. L'expresident de la Generalitat ha volgut fer un pas endavant a Waterloo per desfer el nus en el qual s'havia enredat Junts per Catalunya (JxCat) amb les "línies vermelles" per fer president Pedro Sánchez. Amb els presos obrint-se a un pacte amb el PSOE si no es "tombava" el referèndum i Laura Borràs reclamant "exercir" l'autodeterminació per atendre la parròquia més fidel, Puigdemont ha trobat el camí del mig. L'expresident ha posat com a condició "indispensable" per a una eventual investidura del candidat socialista que no es negui el dret a l'autodeterminació. En campanya és important centrar el missatge. És el que ha intent Puigdemont després de la reunió a Bèlgica amb candidats de JxCat al Congrés.
ERC té experiència a ensopegar en curses electorals. Els republicans es van equivocar en les eleccions catalanes el 21-D, quan van fer cops de volant que li van costar la victòria als comicis, i no tenen intenció de repetir patinades. Per això, la formació d'Oriol Junqueras no se surt del guió, que passa per seduir votants independentistes i del PSC, i ignorar JxCat. Al costat de Gabriel Rufián, MartaRovira s'ha encarregat aquest diumenge -dia de la República i jornada del míting central d'ERC- de fer una crida al socialisme catalanista. La secretària general d'Esquerra ha demanat castigar a les urnes l'"immobilisme" de Sánchez i ha presentat el seu partit com la millor fórmula per frenar l'extrema dreta.
La frase
"La dreta és un híbrid estrany entre Don Pelayo i Margaret Thatcher". Pablo Iglesias no desaprofita cap oportunitat per ridiculitzar el trident de dretes que personifiquen PP, Ciutadans i Vox. És un missatge que cohesiona els seus votants i en el qual se sent més segur que en el debat territorial, per bé que sempre hagi defensat un referèndum per solucionar el cas català. En un míting a Eibar -el primer municipi estatal en el qual es va declarar la Segona República el 1931-, el líder de Podem ha carregat contra l'ideari de l'extrema dreta, i els partits que piloten Pablo Casado i Albert Rivera. Els ha definit com a "patrioters de xaranga i pandereta", i ha subratllat que estan obsessionats amb una única "llengua, bandera i identitat" que implica imposar la "recentralització" de l'Estat. En contraposició a les tres dretes, el candidat d'Unides Podem ha defensat el republicanisme com a "caixa d'eines" per "construir la fraternitat" que necessita l'Estat plurinacional. Des de Barcelona, els comuns han arrodonit el discurs amb una proposta de referèndum per acabar amb la "impunitat" de la monarquia.
L'estirabot
Ciutadans es presenta com a garant de pluralitat, però cada moviment que fa passa per treure rendiment a la confrontació. En la precampanya, va convocar actes electorals a Altsasu i Amer -el poble de Carles Puigdemont-, pensats per ser projectats a Espanya, i aquest diumenge va fer míting a Errenteria, feu de l'esquerra abertzale, amb el mateix objectiu. A la població guipuscoana, Albert Rivera no hi buscava votants, perquè en les últimes eleccions espanyoles només el van votar 682 electors (un 3,43% del cens). En tot cas, hi perseguia les imatges de tensió que li van proporcionar les càrregues de l'Ertzaintza. Rivera va aterrar a Errenteria entre protestes, estelades, ikurriñes i llaços grocs. I va propagar un missatge poc conciliador: "Som aquí per presentar batalla al càncer d'Espanya, el nacionalisme". "Euskadi no és vostre sinó de tots els espanyols, com Catalunya tampoc és de Puigdemont i Torra". L'independentisme, sempre present en els mítings del president de Ciutadans. Per què deu ser?
La dada
A NacióDigital us oferim una cobertura del 28-A que inclou entrevistes als candidats, anàlisis diàries -també en format de podcast- i interioritats de la campanya que trobareu a La caravana. Des d'aquest cap de setmana també hi hem afegit una secció de fact-checking que té un títol diàfan: "No ens la colen". Roger Tugas ha contrastat aquest diumenge el discurs de Vox amb les dades. I la cosa grinyola. La formació d'extrema dreta ha afirmat que la renda garantida d'ingressos que s'ofereix al País Basc a aquelles persones sense feina ni prestació d'atur genera un efecte crida d'immigrants. Resulta, però, que Euskadi només té un 6,9% de població estrangera mentre que la mitjana de l'Estat és del 10,1%. No hi ha cap evidència, doncs, que la renda del govern basc als més vulnerables alimenti l'arribada de més immigrants. De fet, el País Basc continua sent un dels sis territoris de l'Estat amb menys població d'origen estranger. Ja se sap que ultradreta i rigor no van de bracet.