Diuen (i pensen) el mateix Puigdemont i els presos sobre pactar amb Sánchez?

L'expresident demana "no negar" la possibilitat d'un referèndum per parlar amb el líder del PSOE; la presó tindrà molt pes específic quan arribin les negociacions posteriors al 28-A

per Oriol March, 14 d'abril de 2019 a les 20:00 |

D'aquí a un mes farà exactament un any de la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat. L'acció -efectiva- de la repressió de l'Estat va bloquejar les investidures de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, de manera que Junts per Catalunya (JxCat) i ERC debatien què era millor: si forçar la màquina o bé posar damunt la taula un nom sense càrregues judicials que servís per aixecar el 155. El debat també era ben viu dins l'espai de JxCat, on la visió no era precisament coincident entre Puigdemont i els presos. De fet, li van fer arribar cartes a l'exili per posicionar-se a favor de la tria immediata d'un nou president que permetés desbloquejar la legislatura.


La negociació dels pressupostos, la convocatòria electoral a Espanya i els futurs pactes a Madrid després del 28-A també han fet aflorar els matisos dins de totes les ànimes postconvergents. Puigdemont, instal·lat a Waterloo després d'haver sortit victoriós -almenys fins que arribi la sentència del Tribunal Suprem- del pols amb la justícia espanyola, abandera un discurs dur dins i fora de la campanya. "Les línies vermelles de l'Estat són l'absència absoluta de diàleg" i les "porres de l'1-O", que estan tacades de sang", defensava aquest matí després d'una visita de la delegació dels candidats de JxCat a les eleccions espanyoles liderada per Laura Borràs.

Quines són les línies vermelles de JxCat per pactar amb Pedro Sánchez, a qui tothom dins la candidatura dona per fet com a futur president del govern espanyol? Si es fa cas als presos, que no es "tombi" la possibilitat d'un referèndum. Si s'atenen les explicacions que va donar Borràs ahir al Mercat de la Concepció, "exercir" l'autodeterminació. Si s'observa l'argumentari desplegat avui des de Waterloo per Puigdemont, es tracta de situar com a condició "indispensable" el fet de "no negar" la possibilitat d'un referèndum. El diàleg amb l'Estat tornarà on era abans del trencament entre Carmen Calvo i la delegació catalana encapçalada per Pere Aragonès i Elsa Artadi.


Des de la campanya postconvergent hi ha membres que admeten que l'article dels presos a La Vanguardia explica la "veritat" i que Borràs, amb l'exigència "d'exercir" l'autodeterminació, feia el paper que li tocava com a candidata d'una llista que reivindica tant la vigència de l'1-O com de la legitimitat presidencial de Puigdemont. Jordi Sànchez, candidat des de Soto del Real, ja ha definit Sánchez -el líder del PSOE- com a "mal menor", i ningú amaga que la situació serà millor amb els socialistes a la Moncloa que no pas amb un tripartit de dretes encapçalat per Pablo Casado.


Jordi Sànchez, connectat a l'actualitat des de la presó i amb voluntat ferma de tenir una carrera política i institucional llarga, ha exercit en alguna ocasió -i sempre de manera discreta- com a contrapès dels sectors independentistes més abrandats, també els que habiten determinats despatxos del Palau de la Generalitat. Tant ell com Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull -tots ells candidats en aquest cicle electoral- han rebutjat qualsevol negociació política que els inclogui en l'equació. Si Torra i els principals responsables de JxCat no exigeixen la llibertat dels presos per negociar és, senzillament, perquè ells mateixos els han demanat que no ho facin.

Escalfament per a les europees

Puigdemont passarà la Setmana Santa a Bèlgica acompanyat de la família, que s'hi ha anat desplaçant durant els últims dies. No té previst participar en els mítings de Terrassa -dilluns-, Tortosa -dimarts-, Mataró -dimecres- ni Figueres -dijous-, però la seva figura és omnipresent en campanya. Un gran retrat presideix la seu electoral al carrer Jesús de Barcelona: les fotos es van fer fa unes setmanes a Bèlgica, pensant ja en el material per a les europees. És en aquesta contesa on l'expresident de la Generalitat s'hi juga molt, perquè competeix amb Oriol Junqueras i ha fet una aposta personal per liderar amb mà de ferro l'espai postconvergent format per JxCat, el PDECat i la Crida.
 
Potser per això insisteix dia rere dia en la necessitat de fer una llista conjunta a Europa amb ERC, conscient com és que els republicans no la volen i que ja té al sarró el fitxatge de Toni Comín com a número dos. L'expresident té dos informes a Waterloo que avalen la recollida de l'acta com a eurodiputat sense haver de passar per Espanya -on seria immediatament detingut- i segueix sense renunciar a la restitució com a president de la Generalitat. Els presos el reconeixen sense matisos com a president legítim, però exerceixen un discurs que sovint és més possibilista. La negociació posterior al 28-A amb Sánchez, si els números quadres, posarà a prova la unitat de la presó i l'exili.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació