14
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
19:04h
"Us imagineu la cara que faran Inés Arrimadas o Pablo Casado quan vegin entrar Oriol Junqueras al Congrés per recollir l'acta?". "Junqueras només demana que l'alliberem dels seus carcellers". "I Junqueras li va demanar a la Neus que què havia de fer, i ella li va dir: si tu aguantes, nosaltres aguantem". "Ser més és, simplement, fer put junquerisme". Aquesta és la campanya d'una absència més omnipresent que mai. El recopilatori de proclames i la posada en escena dels mítings d'ERC giren completament al voltant del seu líder des de principi a final.
Sobre les espatlles dels republicans pesa encara la campanya del 21-D, quan a mitja cursa es van adonar que, buscant consolidar Marta Rovira com la candidata efectiva, no havien potenciat prou la figura d'Oriol Junqueras per contrarestar la de Carles Puigdemont. La realitat va caure a plom la nit electoral. Després que molts sondejos els hagués donat per guanyadors, o almenys com a més votats dins del bloc independentista, es van quedar 12.000 suports per darrere de Carles Puigdemont.
La war room d'ERC té molt present aquesta experiència des del moment en què va decidir que Junqueras seria el seu cap de llista de tota batalla electoral mentre no arribi la inhabilitació. Fins a tal punt que, més enllà de la cartelleria clàssica, el rostre gegantí del dirigent del partit empresonat a Soto del Real presideix tots els actes i la seva veu ressona tant al principi dels mítings -en un vídeo on hi apareixen tots els processats- com cap al final, just abans que intervingui Gabriel Rufián, amb una projecció d'algunes de les seves intervencions en mítings quan estava en llibertat.
La de Junqueras no és només una presència visual, sinó també discursiva. Començant pel lema, Va de llibertat, que s'ha construït a l'entorn de la seva situació i la de la resta de presos polítics. I seguint també pel contingut dels discursos. A nivell polític, ERC fa apologia del junquerisme, nom amb el qual han batejat l'experiència de Junqueras a Sant Vicenç dels Horts. En l'etapa com a alcalde, va bastir un projecte basat en la premissa de no preguntar a la gent "d'on ve" sinó "cap a on va", una consigna amb voluntat aglutinadora que els republicans situen com el paradigma del projecte esbossat per a Catalunya i amb vocació de trobar comprensió en una part d'Espanya. L'amiga andalusa de Junqueras, Eugenia Parejo, que es declara contrària a la independència però favorable al referèndum, encarna el que els republicans tenen entre cella i cella.
Aquesta és la base de l'estratègia d'ERC, que passa per la musculació republicana amb la finalitat de fer-se amb l'hegemonia del moviment independentista incorporant suports que fins ara se situaven fora de les seves fronteres. Utilitza menys el concepte d'independència i potencia el de República, porta per la qual han entrat dirigents com Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany. Accentua el perfil dialogant i pactista per sobre de la confrontació constant.
Als mítings no hi ha banderes. Ni senyeres ni estelades. Avui, sent 14 d'abril, tampoc cap de republicana. De fet, s'han fet reiterades al·lusions a què "tan se val quina bandera" es tingui al balcó perquè "de banderes no es menja". Es busca restar emotivitat ambiental perquè guanyi pes la racionalitat i l'opció inevitable del referèndum, però fent que el factor personal i polític de Junqueras pesi a l'hora de dipositar la papereta a l'urna. ERC fa, del junquerisme, doctrina.
Sobre les espatlles dels republicans pesa encara la campanya del 21-D, quan a mitja cursa es van adonar que, buscant consolidar Marta Rovira com la candidata efectiva, no havien potenciat prou la figura d'Oriol Junqueras per contrarestar la de Carles Puigdemont. La realitat va caure a plom la nit electoral. Després que molts sondejos els hagués donat per guanyadors, o almenys com a més votats dins del bloc independentista, es van quedar 12.000 suports per darrere de Carles Puigdemont.
VÍDEO Final del míting central d'@Esquerra_ERC al Campus de la UPF de Ciutadellahttps://t.co/GUqFpfgEgx#28Apic.twitter.com/7k0WKbhCEn
— NacióPolítica (@naciopolitica) 14 d’abril de 2019
La war room d'ERC té molt present aquesta experiència des del moment en què va decidir que Junqueras seria el seu cap de llista de tota batalla electoral mentre no arribi la inhabilitació. Fins a tal punt que, més enllà de la cartelleria clàssica, el rostre gegantí del dirigent del partit empresonat a Soto del Real presideix tots els actes i la seva veu ressona tant al principi dels mítings -en un vídeo on hi apareixen tots els processats- com cap al final, just abans que intervingui Gabriel Rufián, amb una projecció d'algunes de les seves intervencions en mítings quan estava en llibertat.
La de Junqueras no és només una presència visual, sinó també discursiva. Començant pel lema, Va de llibertat, que s'ha construït a l'entorn de la seva situació i la de la resta de presos polítics. I seguint també pel contingut dels discursos. A nivell polític, ERC fa apologia del junquerisme, nom amb el qual han batejat l'experiència de Junqueras a Sant Vicenç dels Horts. En l'etapa com a alcalde, va bastir un projecte basat en la premissa de no preguntar a la gent "d'on ve" sinó "cap a on va", una consigna amb voluntat aglutinadora que els republicans situen com el paradigma del projecte esbossat per a Catalunya i amb vocació de trobar comprensió en una part d'Espanya. L'amiga andalusa de Junqueras, Eugenia Parejo, que es declara contrària a la independència però favorable al referèndum, encarna el que els republicans tenen entre cella i cella.
Gerard Gómez del Moral, al míting central d'ERC Foto: Adrià Costa
Aquesta és la base de l'estratègia d'ERC, que passa per la musculació republicana amb la finalitat de fer-se amb l'hegemonia del moviment independentista incorporant suports que fins ara se situaven fora de les seves fronteres. Utilitza menys el concepte d'independència i potencia el de República, porta per la qual han entrat dirigents com Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany. Accentua el perfil dialogant i pactista per sobre de la confrontació constant.
Als mítings no hi ha banderes. Ni senyeres ni estelades. Avui, sent 14 d'abril, tampoc cap de republicana. De fet, s'han fet reiterades al·lusions a què "tan se val quina bandera" es tingui al balcó perquè "de banderes no es menja". Es busca restar emotivitat ambiental perquè guanyi pes la racionalitat i l'opció inevitable del referèndum, però fent que el factor personal i polític de Junqueras pesi a l'hora de dipositar la papereta a l'urna. ERC fa, del junquerisme, doctrina.