ÀUDIO «Evitar repetir el lament dels 550.000 andalusos»; anàlisi del quart dia de campanya

El responsable de Dades de NacióDigital, Roger Tugas, analitza en poc més d'un minut la tercera jornada de la recta final cap al 28-A

15 d'abril del 2019
Actualitzat a les 8:04h

L'eufòria és sovint el principal enemic dels equips esportius grans o amb una llarga ratxa a l'esquena. Creure's que un partit aparentment assequible es guanyarà sense despentinar-se o per pura inèrcia pot ser el primer pas cap a dures derrotes. Aplicant això a l'escenari electoral, els socialistes han començat a lluitar contra aquest excés de confiança, ja que temen que el seu votant es deixi enlluernar per unes enquestes que els situen com a clars vencedors i sense una alternativa viable de dretes. L'espantall del trifachito comença a fondre's.

I és que la dura derrota a Andalusia de fa quatre mesos encara és ben viva. Cap sondeig preveia la patacada de Susana Díaz i, per això, part del seu electorat es va quedar a casa, donant per feta la victòria. L'abstenció va pujar fins al 41% del cens i va passar el que va passar. El baròmetre post-electoral del CIS va assenyalar que una cinquena part dels que no van votar, d'haver-ne sabut les conseqüències, ho hauria fet. Una xifra que representa a més de 550.000 andalusos que no tindran una segona oportunitat.

És un clàssic de cada elecció al Congrés: quan puja la participació, l'esquerra acostuma a guanyar i, quan la gent es queda a casa, la dreta s'imposa. I els socialistes temen, a més, que la setmana santa enmig de la campanya dificulti la mobilització, a banda de Sant Jordi la setmana vinent, en el cas de Catalunya. I això que la data dels comicis la va triar Pedro Sánchez. En aquest context, guardaran bona part de l'artilleria pels darrers dies abans d'anar a les urnes.

Un altre risc per als socialistes és que, donant per feta la seva victòria, els votants busquin la utilitat de la butlleta no tant en frenar la dreta, objectiu que donarien ja per assolit, sinó en condicionar l'esquerra reforçant els possibles aliats de Sánchez perquè el pressionin per fer polítiques més socialment ambicioses o favorables al dret a decidir. Això podria inflar les expectatives de Podem i, a Catalunya, de l'independentisme, sobretot ara que Junts per Catalunya ja ha aclarit quines condicions posarà per cedir els seus vots a la investidura.