El trident de Rivera que cuina l'estratègia de Ciutadans

José Manuel Villegas, Fran Hervías i Fernando de Páramo són la "guàrdia de corps" del líder taronja i els qui estan al darrera de les grans decisions de cara al 28-A

per Pep Martí, 25 d'abril de 2019 a les 18:26 |
Villegas, Hervías i De Páramo, el pinyol de Rivera. | Europa Press
La nit de dimarts passat, els quatre candidats espanyols a la Moncloa escuraven els segons previs a l'inici del debat d'Atresmedia. Són uns moments únics, en què els aspirants a la presidència deuen tastar la soledat dels qui, en algun moment, freguen el poder. Albert Rivera repassava les darreres notes. Al seu costat, el seu expert en campanyes electorals, Fernando de Páramo, l'home amb qui després va encaixar les mans eufòric. Fernando de Páramo és un dels homes clau en el disseny de campanyes de Ciutadans. Però no és l'únic.     

"Quan una cosa funciona, no canviar-la. És el que vam decidir després de l'èxit andalús", explicava fa uns dies un dirigent taronja. Després de les eleccions andaluses del 2-D, la direcció de Ciutadans va decidir que no faria canvis en el nucli dur que dirigeix la seva estratègia electoral.

 
El trident taronja que té cura de l'estratègia electoral del partit per al 28-A és el mateix que va dirigir la campanya andalusa: José Manuel Villegas, el secretari general, el totpoderós Fran Hervías, secretari d'organització, i Fernando de Páramo, responsable de comunicació. D'aquest trident depèn un delegat a cada comunitat autònoma. A Catalunya és el diputat David Mejía. Ells són el pinyol d'Albert Rivera. Els més lleials, els qui han dibuixat el mapa de la campanya.        

Una campanya diferent

De fet, aquest trident és el mateix que va conduir les tropes de Ciutadans en les eleccions generals del 2015 i del 2016. L'èxit d'Andalusia ha blindat aquest nucli dur. Les seves decisions en la campanya catalana, però, han sorprès. La decisió de Rivera de situar Inés Arrimadas -que j era la portaveu "nacional" del partit- com a cap de cartell al Congrés per Barcelona ha suposat per ella deixar enrere la política catalana. La prioritat, per Ciutadans, és salvar els mobles a Espanya i per això es recorre a Arrimadas. 


Això ha implicat que la cap de l'oposició a Catalunya ha fet més campanya a Andalusia i a Castella que a Catalunya. Fins al punt que se l'ha vist poc a Barcelona, on la campanya taronja ha patit per la seva continuada absència, un fet que ha contribuït al desdibuixament de la imatge d'Arrimadas després de l'arribada de Cayetana Álvarez de Toledo. Fins al punt que Ciutadans ha prescindit fins i tot del bus de campanya per a la premsa.    

Decisions arriscades

L'equip de Villegas-Hervías-De Páramo -tots tres sorgits de la pedrera catalana del partit- està obsedit per la comunicació política. En el cas de De Páramo, especialment per les campanyes mítiques dels Estats Units. Ell mateix ha explicat sovint que la seva campanya preferida és la del senador Barack Obama en aquella camanya increïble del 2008, quan va aconseguir derrotar la favorita dins del Partit Demòcrata, Hillary Clinton, i després guanyar les eleccions a la Casa Blanca.

L'agosarament d'Obama sempre ha seduït els comunicòlegs de Ciutadans. Aquest cop, però, l'equip de campanya es pot haver passat de desacomplexament. Moltes de les decisions adoptades pel nucli dirigent del partit han estat criticades dins i fora de Ciutadans. Ho ha estat l'aposta pel fitxatge de l'exdirigent del PP de Castella-Lleó Silvia Clemente, molt qüestionada per la seva trajectòria i que acumula diversos escàndols. Villegas va ser el principal valedor -d'acord amb Rivera- del fitxatge. Posteriorment, les eleccions primàries al partit van suposar la primera derrota interna de la direcció enmig d'evidències d'irregularitats. El diputat Salvador Igea es va imposar a l'exdirigent popular per ser candidata a la Junta castellana-lleonesa.

L'operació per "prendre-li" al PP a qui era fins fa pocs dies el president de la Comunitat de Madrid, Ángel Garrido, avalada també per la cúpula taronja, també ha estat controvertida. Com ho ha estat l'agressivitat de Rivera en els dos debats televisats de candidats. Un estil que li ha donat el títol de guanyador en la premsa conservadora madrilenya, però que també pot erosionar una imatge de presidenciable, que recula davant el nerviosisme que delata el candidat. 

    

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació