13
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
20:55h
La ministra i candidata del PSC, Meritxell Batet, ha carregat aquest dissabte contra ERC perquè ha fet costat a un Govern que, segons ha afirmat, ha retallat un 10% la despesa en educació des del 2010 i i el 2017, i un 25% en despesa per alumne. "Aquesta retallada en educació no l'ha patit cap altra comunitat autònoma", ha asseverat, tot i que el cert és que les dades no avalen aquesta contundent sentència.
Si s'analitza la despesa pressupostada en educació per les comunitats autònomes, segons les dades del Ministeri d'Hisenda del govern del que forma part Batet, Catalunya efectivament va retallar-la aproximadament un 10% entre 2010 i 2017, i per sobre de la mitjana autonòmica del 6,4%. En concret, un 9,4%, però, en canvi, aquest percentatge és molt inferior a la tisorada de Castella-la Manxa (23,1%) i també queda per sota que la de Castella i Lleó (10,5%), Múrcia (10,3%) i Astúries (10%).
No es pot dir, per tant, que Catalunya és el territori on s'hagi retallat més en aquest àmbit. De fet, Castella-la Manxa té president socialista des del 2015 i Astúries en té des del 2012 i, malgrat tot, la despesa pressupostada va ser el 2017 inferior a la del 2010 en major mesura que a Catalunya. Seguint la lògica de Batet, el PSOE no hauria de ser d'esquerres allí (o almenys a Astúries, on estan a l'executiu des del mateix any en què ERC va començar a donar suport al Govern).
La despesa finalment efectuada
Malgrat tot, fer la comparativa pel que fa al pressupost és enganyós, ja que és tan sols una voluntat inicial i és més fidedigne a la realitat basar-se en la despesa efectivament gastada, un cop liquidats els comptes. Fent-ho així, la reducció de despesa a Catalunya queda més lluny del 10%, en el 6,7%.
I tampoc és on aquest percentatge és més elevat, ja que és molt superior a Castella-la Manxa (20,2%) i una mica major a Astúries (7,2%) i Castella i Lleó (7,1%). Les dues comunitats on més va caure la despesa realment, per tant, tenen president socialista. Són dades, en aquest cas, recopilades també pel govern espanyol, en els informes del ministeri d'Educació sobre els cursos 2009/2010 i 2016/2017.
En relació a l'altre asseveració, sobre la retallada de la despesa per alumne, tampoc no és real, ja que ni arriba al 25% ni és la més elevada de l'Estat, segons els mateixos informes del ministeri d'Educació. En realitat, la despesa pública per alumne efectivament gastada, incloent els destinats a la concertada i la pública, tan sols ha caigut en aquest període un 15,7% a Catalunya, només lleugerament per sobre al 14,3% estatal.
I agafant les dades de la manera que perjudica més la imatge del Govern, les de la despesa no financera per als alumnes només de la línia pública, aquesta ha caigut un 20,1% del curs 2009/2010 al 2016/2017 (últim liquidat). Cinc punts per sota de la xifra de Batet i igualment inferior a la tisorada a Castella-la Manxa (24,9%) o Madrid (23,4%). De nou, per tant, la crítica és errònia, s'agafi per on s'agafi.
No es pot dir, per tant, que Catalunya és el territori on s'hagi retallat més en aquest àmbit. De fet, Castella-la Manxa té president socialista des del 2015 i Astúries en té des del 2012 i, malgrat tot, la despesa pressupostada va ser el 2017 inferior a la del 2010 en major mesura que a Catalunya. Seguint la lògica de Batet, el PSOE no hauria de ser d'esquerres allí (o almenys a Astúries, on estan a l'executiu des del mateix any en què ERC va començar a donar suport al Govern).
La despesa finalment efectuada
Malgrat tot, fer la comparativa pel que fa al pressupost és enganyós, ja que és tan sols una voluntat inicial i és més fidedigne a la realitat basar-se en la despesa efectivament gastada, un cop liquidats els comptes. Fent-ho així, la reducció de despesa a Catalunya queda més lluny del 10%, en el 6,7%.
I tampoc és on aquest percentatge és més elevat, ja que és molt superior a Castella-la Manxa (20,2%) i una mica major a Astúries (7,2%) i Castella i Lleó (7,1%). Les dues comunitats on més va caure la despesa realment, per tant, tenen president socialista. Són dades, en aquest cas, recopilades també pel govern espanyol, en els informes del ministeri d'Educació sobre els cursos 2009/2010 i 2016/2017.
I agafant les dades de la manera que perjudica més la imatge del Govern, les de la despesa no financera per als alumnes només de la línia pública, aquesta ha caigut un 20,1% del curs 2009/2010 al 2016/2017 (últim liquidat). Cinc punts per sota de la xifra de Batet i igualment inferior a la tisorada a Castella-la Manxa (24,9%) o Madrid (23,4%). De nou, per tant, la crítica és errònia, s'agafi per on s'agafi.