Eugenia Parejo i la «jartá» de vots per a Junqueras

"Digo lo que me da la gana y cuando me da la gana". Avís per a navegants. No és independentista. De fet, si mai Catalunya ho és, confessa que es farà un tip de plorar. Tot i això, defensa un referèndum d'autodeterminació i que el 28 d'abril ERC obtingui una "jartá" de vots. Eugenia Parejo, de 79 anys i veïna de Gines (Sevilla), s'enfila als escenaris dels mítings amb el punt de timidesa de qui no està avesada als faristols polítics però amb la convicció d'estar on creu que toca. Per a tothom és coneguda ja com l'amiga andalusa d'Oriol Junqueras.

El mateix líder d'ERC li va demanar, en una de les darreres vegades que el va visitar a la presó, que tanqués la llista per Barcelona. "Era una mica disbarat", sosté entre rialles. Però ella no s'ho va pensar dos cops. Amb la condició que sempre posa davant de qualsevol petició: que pugui dir el que li plagui. I les diu. Amb un to que acaba sent un còctel de dolçor i contundència. Va debutar a Sant Vicenç dels Horts dijous a la nit, en l'arrencada de la campanya. Mai abans s'havia enfilat al faristol per fer un míting i el va inaugurar trencant tots els protocols: "L'Oriol és un demòcrata de puta mare". 

Des d'aleshores, segueix pujant als escenaris. A Granollers. A Sabadell. I ho farà també aquest diumenge al míting central compartint cartell amb alguns dels principals dirigents de la cúpula republicana. "A mi ja res m'impressiona", deixa anar amb una gràcia innata. S'adreça al públic amb desimboltura i s'autodefineix com una dona "senzilla", d'"espardenya". Però partint d'una experiència personal i amb un relat carregat d'emotivitat, fa més discurs polític del que aparentment sembla.

Amb Junqueras es van conèixer fa cinc anys a partir d'un programa de Salvados, de Jordi Évole. I la connexió va ser instantània. El líder d'ERC va gosar dir-li que les seves albergínies "eren una merda" comparades amb les que creixien al seu hort de Sant Vicenç. I Parejo va tenir l'oportunitat de poder-les comparar personalment. Des d'aleshores, no només han teixit una amistat entre ells, sinó també amb la família del líder republicà. Amb la Neus, la seva dona, assegura que hi parla molt sovint. 

Diu que creu en "l'Oriol polític i l'Oriol persona", malgrat que no comparteix part del seu projecte polític. De fet, puntualitza que ella vol un referèndum per a Catalunya, però que si d'ella depèn defensarà el no: "Jo vull un país de països". Sigui com sigui, denuncia tant com pot que Junqueras no hauria de ser a la presó. "Vinc per bastir ponts. Que la gent d'allà els conegui, que res és el que s'explica, com jo vull que la gent d'aquí conegui la meva terra", argumenta.

A casa i al seu entorn, a Gines, no tothom l'entén. De fet, troba més incomprensió que cap altra cosa. Ella, però, ho encaixa amb un somriure: "Hi ha qui em diu de tot, però no deixaré de dir el que penso, perquè ho crec", subratlla. Només amb l'intercanvi i la convivència, encara que sigui comparant albergínies, creu que el conflicte té sortida. I el junquerisme, sosté, és el millor camí: "Encara que jo sigui atea, l'Oriol no ho és. Així que us dic: que Déu reparteixi sort".