Ciberseguretat

Podem aspirar a sentir-nos segurs a Internet?

Experts consultats per NacióDigital destaquen la irrresponsabilitat i la manca de coneixement dels usuaris a l'hora de navegar com a principals perills davant les amenaces existents a la xarxa

per Sergi Ambudio, 14 d'abril de 2019 a les 17:45 |
La ciberseguretat absoluta, utopia o possibilitat real? | EP
"El punt més feble d'un sistema és el propi usuari". L'autor de la frase és el famós hacker Kevin Mitnick. Sí, hacker, perquè també n'hi ha de bons. I de mediàtics. No tots s'amaguen rere una màscara com la del misteriós V en el popular film de James McTeigue. Amb aquesta frase, Mitnick resumeix una realitat incontestable: no sabem navegar per Internet. I això, en una societat que viu permanentment connectada a la xarxa -el 70% de catalans utilitza Internet de forma diària-, es converteix en un problema que pot comportar conseqüències catastròfiques.

Podem aspirar a sentir-nos segurs a Internet? L'optimisme regna entre els experts consultats per NacióDigital, però també destaquen dues idees: queda molt camí per recórrer i, malgrat tot, la seguretat absoluta no és assolible. Però no ho és a la xarxa, com tampoc ho és en el món físic, en el de carn i os.


L'usuari, la pitjor amenaça

"La major part del nostre entorn no assumeix el risc que correm. El nostre comportament mentre naveguem és, en general, inconscient. L'usuari ha d'estar entrenat i, ara per ara, no ho està. Ni de bon tros", reflexiona Selva Orejón, perit judicial en identitat digital i ciberinvestigació. En la mateixa línia s'expressa Helena Rifà, directora del Màster en Seguretat de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la UOC. L'experta adverteix que els "majors forats de seguretat" venen per "la persona humana", que s'exposa en excés i navega sense cautela. 

En una època on la informació és l'actiu més valuós, el cibercrim s'ha convertit en un dels negocis més rendibles. Ja mou més diners arreu del món que el narcotràfic. De fet, gairebé el 100% de les empreses espanyoles -grans, mitjanes i petites, sense excepció- han rebut algun tipus d'atac informàtic en l'últim any, ja siguin a gran escala o bé d'un impacte minso. Hem de tenir por? "Hi ha molt camp per córrer en tots els àmbits, però hem de ser optimistes perquè ja comptem amb mecanismes prou avançats per protegir les comunicacions i els dispositius. El principal problema, de nou, sorgeix perquè no tenim els procediments interioritzats a nivell individual", diu Rifà. 

Gairebé el 100% de les empreses espanyoles han rebut algun tipus d'atac informàtic en l'últim any; el cibercrim ja mou més diners arreu del món que el narcotràfic

"Hi ha gent que va per Internet com si caminés pel carrer amb la bossa oberta i la càmera de fotos a la vista", alerta Julen Gereñu, administrador de sistemes del Grupo Garatu, en conversa amb aquest diari. Segons Gereñu, aquests individus que naveguen per la xarxa alegrement, als quals només els falta un cartell que animi a robar-los, "som la majoria".

Canviar la societat per evolucionar com a tal

Ho hem d'entendre com una qüestió cultural. La tecnologia avança a un ritme inassumible per a la societat, que arrossega gent que no és nativa digital -ni de lluny- i que es queda enrere. "Les xarxes no es frenen. Estan vives. Les nostres lleis, jurídiques però també socials, de convivència, estan a anys llum del punt actual de la tecnologia que consumim a diari", diu Orejón. La clau de volta està, doncs, en la cultura d'una societat que, en essència, ja no pot diferenciar entre online offline i que està condemnada a adaptar-se. Tots dos estadis, el físic i el digital, es fusionen en el nostre dia a dia: anem pel carrer submergits en el nostre telèfon mòbil. Els peus, que toquen a terra en caminar, són l'únic element que ens connecta amb la realitat.


A les nostres mans tenim una tecnologia que (encara) no sabem utilitzar. L'univers digital ja no és l'univers d'uns pocs: és ja el de tots. Aquesta és una realitat, però, excessivament immadura. L'usuari pot arribar a comportar més del 50% de l'amenaça, apunten els experts. En aquest punt hem de tornar a citar Mitnick, el hacker més popular: "Les organitzacions mundials gasten milions d'euros en antivirus i dispositius de seguretat, però estan llençant els diners perquè cap d'aquestes mesures cobreix la baula més feble: la gent que utilitza els aparells".

La solució? Els hàbits cibersaludables

Del cervell d'Stan Lee i la ploma de Jack Kirby, creadors de l'univers Marvel, en va sorgir un personatge que explica especialment bé què significa Internet: el monstre verd. Hulk és destructiu i imparable quan perd el control. Com a enemic és el pitjor malson. Però com a amic, quan aprens a controlar-lo, és un aliat meravellós. La professora de la UOC Helena Rifà considera que el "truc" és el resultat d'una suma entre la "consciència" -saber que ens podem fer mal- i una "educació col·lectiva" que permeti interioritzar hàbits per protegir-nos.

Hi ha molts hàbits, NacióDigital n'hem recollit una quinzena, i "cal temps" per anar-los assumint com a societat. "Si els nostres hàbits són saludables, ens podem sentir segurs. El que hem d'evitar són els errors que ens comprometen, tal com fem en el nostre dia a dia més enllà de la xarxa", assenyala un responsable del Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). Rifà veu l'aposta del Cesicat i l'apuja: "No tot és culpa dels usuaris. També hem d'exigir a les grans empreses que facin bé les coses. S'han fet robatoris massius de milions de comptes de correus o han quedat perjudicades dades privades de milers i milers de persones per errors ridículs de les companyies".

L'assignatura d'informàtica encara no és obligatòria? 

Tots tres experts coincideixen en destacar el mateix element com una de les grans mancances en ciberseguretat: la nul·la formació acadèmica sobre informàtica. No hi ha cap assignatura que aporti als estudiants l'ABC en la matèria que sigui obligatòria en el sistema escoltar actual.

"No puc entendre com encara és una optativa als instituts", es queixa Gereñu. "És de jutjat de guàrdia", opina Orejón sobre sobre la mateixa qüestió. "Ens queda molt per fer", remata Rifà.

Un futur ple de reptes que cal afrontar amb optimisme

"No hem de tenir por". "Podem ser optimistes". "Sempre vigilants, però mai atemorits". Totes aquestes frases han estat pronunciades pels experts consultats per NacióDigital quan se'ls torna a plantejar la pregunta inicial. Podem aspirar a sentir-nos segurs a Internet? La sensació de seguretat és purament subjectiva i la seguretat plena és utòpica, més encara en un futur en què la tecnologia no té previst deixar d'evolucionar a marxes forçades, que ja ens portarà, a curt termini, escenaris -amb nous perills desconeguts- com el 5G o els cotxes autònoms. Sigui com sigui, conclouen Orejón, Rifà i Guereñu, al major grau de seguretat només és viable aspirar-hi amb "conscienciació social, educació a petits i (sobretot) a adults i entrenament".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació