12
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
17:49h
Els membres expulsats fa dos anys de la comparsa dels Plens de la Patum de Berga per "traïció i sedició" -un episodi que va tenir repercussió a la capital del Berguedà- han presentat una demanda de conciliació contra l'alcaldessa de la ciutat, Montse Venturós, per vulneració del seu dret a l'honor. Ho han fet arran de diversos episodis posteriors vinculats amb aquella polèmica, segons l'escrit al qual ha tingut accés NacióDigital.
Jordi Montanyà i Sergi Montaner, expulsats de la comparsa el gener de 2017, i Marc Vallejo, el cap de les Maces que va plegar pocs mesos després, han interposat al jutjat de Berga una petició de conciliació contra Montse Venturós aquest mes de març, tal com han confirmat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a aquest diari. Consideren que la llavors alcaldessa de la ciutat -i actual cap de llista per la CUP a les eleccions municipals- hauria vulnerat el seu dret a l'honor en no desmentir que ells eren els autors de tot el seguit d'actes intimidatoris que Venturós va patir aquells mesos de 2017.
Segons les fonts del TSJC consultades, es tracta "d'una demanda contra l'honor entre particulars, perquè no demanda l'alcaldessa per la seva condició". Els expulsats sol·liciten a Venturós que s'avingui a conciliar-se. Amb aquesta petició, insten l'alcaldessa de la CUP a arribar a un acord que eviti la posterior demanda civil.
Un cop examinada la sol·licitud, i tenint en compte les dades i els documents aportats pels demandants, la secció civil del jutjat d'instrucció número 2 de Berga, ha estimat, segons fonts judicials, que "la part sol·licitant reuneix els requisits de capacitat i representació processal necessaris per comparèixer a judici de conformitat amb els articles 6 i 7 de la llei d'enjudiciament civil" i que, a més, la sala és competent per promoure l'expedient. L'acceptació de la demanda de conciliació per part dels jutjats de Berga data del 28 de març.
La conciliació és el trà mit previ abans de presentar una demanda judicial al jutjat social. La finalitat és evitar el procediment judicial amb un acord entre les parts. Segons marca la llei, però, no és obligatori que el demandat atengui la demanda de conciliació, fet que obriria la porta a un procés més llarg als tribunals.
El 2017, un any convuls i de polèmica a la festa
L'expulsió de tres membres de la comparsa dels Plens de la Patum el gener de 2017 va obrir el debat sobre la democratització i obertura de la festa. Els tres díscols -i actuals promotors de la conciliació- demanaven fer públics els estatuts interns de la comparsa dels Plens, fer constar que ningú tenia més poder que altres, i normalitzar l'activitat de les dones en tots els cercles de la Patum.
La notícia de l'expulsió va estar envoltada de polèmica i va derivar en un acord del Patronat de la Patum, l'òrgan gestor del Corpus berguedà, que fixava que totes les colles renovessin els seus estatuts per tal que el seu funcionament fos més obert i que el procés el fessin amb les plantilles de la Patum de 2016, motiu pel qual d'entrada els expulsats hi tornaven a quedar inclosos.
Amb tot plegat, mai van arribar-se a incorporar de nou a la colla dels Plens i el que llavors era cap de les Maces, Marc Vallejo, va acabar plegant en solidaritat amb els díscols. Aquella Patum, l'alcaldessa Montse Venturós va prendre el control excepcional dels Plens, i molts li van recriminar que no posés fil a l'agulla amb la reincorporació dels expulsats.
Jordi Montanyà i Sergi Montaner, expulsats de la comparsa el gener de 2017, i Marc Vallejo, el cap de les Maces que va plegar pocs mesos després, han interposat al jutjat de Berga una petició de conciliació contra Montse Venturós aquest mes de març, tal com han confirmat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a aquest diari. Consideren que la llavors alcaldessa de la ciutat -i actual cap de llista per la CUP a les eleccions municipals- hauria vulnerat el seu dret a l'honor en no desmentir que ells eren els autors de tot el seguit d'actes intimidatoris que Venturós va patir aquells mesos de 2017.
Segons les fonts del TSJC consultades, es tracta "d'una demanda contra l'honor entre particulars, perquè no demanda l'alcaldessa per la seva condició". Els expulsats sol·liciten a Venturós que s'avingui a conciliar-se. Amb aquesta petició, insten l'alcaldessa de la CUP a arribar a un acord que eviti la posterior demanda civil.
El jutjat d'instrucció 2 de Berga va estimar la demanda de conciliació presentada el passat 28 de març per restaurar el dret a l'honor dels expulsats
Un cop examinada la sol·licitud, i tenint en compte les dades i els documents aportats pels demandants, la secció civil del jutjat d'instrucció número 2 de Berga, ha estimat, segons fonts judicials, que "la part sol·licitant reuneix els requisits de capacitat i representació processal necessaris per comparèixer a judici de conformitat amb els articles 6 i 7 de la llei d'enjudiciament civil" i que, a més, la sala és competent per promoure l'expedient. L'acceptació de la demanda de conciliació per part dels jutjats de Berga data del 28 de març.
Jordi Montañà (esquerra), un dels expulsats per "traïció" i "sedició", amb membres de la comparsa dels Plens revisant una maça Foto: Aida Morales
La conciliació és el trà mit previ abans de presentar una demanda judicial al jutjat social. La finalitat és evitar el procediment judicial amb un acord entre les parts. Segons marca la llei, però, no és obligatori que el demandat atengui la demanda de conciliació, fet que obriria la porta a un procés més llarg als tribunals.
El 2017, un any convuls i de polèmica a la festa
L'expulsió de tres membres de la comparsa dels Plens de la Patum el gener de 2017 va obrir el debat sobre la democratització i obertura de la festa. Els tres díscols -i actuals promotors de la conciliació- demanaven fer públics els estatuts interns de la comparsa dels Plens, fer constar que ningú tenia més poder que altres, i normalitzar l'activitat de les dones en tots els cercles de la Patum.
La notícia de l'expulsió va estar envoltada de polèmica i va derivar en un acord del Patronat de la Patum, l'òrgan gestor del Corpus berguedà, que fixava que totes les colles renovessin els seus estatuts per tal que el seu funcionament fos més obert i que el procés el fessin amb les plantilles de la Patum de 2016, motiu pel qual d'entrada els expulsats hi tornaven a quedar inclosos.
La notícia de l'expulsió va estar envoltada de polèmica i va derivar en un acord del Patronat de la Patum, que fixava que totes les colles renovessin els seus estatuts
Amb tot plegat, mai van arribar-se a incorporar de nou a la colla dels Plens i el que llavors era cap de les Maces, Marc Vallejo, va acabar plegant en solidaritat amb els díscols. Aquella Patum, l'alcaldessa Montse Venturós va prendre el control excepcional dels Plens, i molts li van recriminar que no posés fil a l'agulla amb la reincorporació dels expulsats.