El sentit aràcnid del «partit dels presidents»

La maquinària de JxCat s'activa per aconseguir una nova remuntada a les urnes i es presenta com a garant de la unitat per sumar els indecisos independentistes

per Oriol March, Barcelona, 12 d'abril de 2019 a les 09:00 |

Els púgils de Junts per Catalunya (JxCat) s'enfilen al ring instal·lat a la sala polivalent de l'antiga fàbrica Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu. Molts d'ells han aprofitat per menjar un entrepà a les dues food truck que hi ha just a fora i, de passada, fer més amena l'espera abans que comenci el míting d'arrencada de campanya. El format és inèdit en les campanyes de l'espai postconvergent: un escenari al centre, amb el públic -molt nombrós- al voltant, i ple de pantalles per projectar imatges dels presos i exiliats. Al darrere, la més gran traça caricatures de tots ells -de JxCat, d'ERC i de la CUP- amb els dies que porten patint la repressió. Tots ells són, també, reclam electoral.


Qui fa el discurs més sintètic és Elsa Artadi, exconsellera de la Presidència, número dos de Joaquim Forn a la llista per Barcelona i el cervell que hi ha al darrere de l'argumentari de totes les candidatures que concorren en aquest cicle electoral. Resumeix l'esperit de l'espai postconvergent, majoritàriament agrupat dins la marca JxCat i amb el repte de mantenir l'hegemonia que ERC li disputa més a les enquestes que a les urnes. Com ho fa? Amb convicció de remuntada -"tornarem a guanyar"- i amb una reivindicació: "Som el partit dels tres presidents". Dos són a la sala i l'altre, des de fa més de 500 dies, és a l'exili. Tots tres tenen dates associades, com són el 9-N, l'1-O i el 21-D.

El primer en pujar a l'escenari és Artur Mas, principal impulsor del procés de participació del novembre del 2014. En l'última campanya de les eleccions catalanes no va participar en cap míting de gran format, en part perquè Puigdemont, amb l'aposta per JxCat, pretenia fer aflorar nous lideratges i allunyar-se del PDECat. Mas, que conserva intacte el carisma en la parròquia convergent -a la Fabra i Coats no només hi ha nouvinguts a les campanyes, sinó també quadres que porten dècades treballant pel partit-, assegura que el vot a la llista que lidera Jordi Sànchez és "triplement" útil. Per què? Perquè serveix per "aturar el tripartit d'ultradreta", per frenar un pacte PSOE-Ciutadans i per la "unitat del sobiranisme". Un concepte que a Mas sempre li agrada reivindicar.
 
Ho fa traient pit per la confecció de Junts pel Sí -una coalició amb ERC que els republicans mai més han volgut revalidar- i per la irrupció de JxCat, que va néixer com a grup parlamentari i que ara aspira a convertir-se en la marca definitiva de l'espai nacionalista després de l'experiència del PDECat. El seu president, David Bonvehí, és a la zona d'autoritats i aquest divendres intervindrà en el míting de Manresa, la seva terra. L'acompanyarà Laura Borràs, candidata efectiva per darrere de Sànchez, que afronta amb entusiasme la seva segona campanya, la primera com a protagonista.


També és la segona campanya per a Torra, que es multiplicarà en campanya. Porta ben après un fragment del llibre de Pedro Sánchez, en el qual relata el suport incondicional que va brindar a Mariano Rajoy a l'hora d'aplicar el 155. El president, recelós del diàleg amb el PSOE, va constatar des de Palau com a la Moncloa no volien cap relator per propiciar un nou clima entre administracions, i ara destinarà bona part del camí cap al 28-A a intentar desacreditar els socialistes. "Si Sánchez guanya, pot fer el mateix que el PP", reflexiona el president de la Generalitat, que cedeix la paraula a Borràs.

La unitat, un element "victoriós"

La candidata efectiva llegeix una carta de Jordi Sànchez escrita des de Soto del Real i, quan ja passen les dotze -i, per tant, ja s'ha entrat oficialment en campanya- dona pas a Puigdemont. L'expresident, des d'un plató de Brussel·les, segueix l'argumentari marcat per Artadi i Torra -clatellada inclosa al presumpte "vot útil" cap al PSOE-, i assegura que la unitat és un "element victoriós". Fa només uns dies que ha anunciat el fitxatge de Toni Comín, exiliat com ell, per a les eleccions europees, i als passadissos de la Fabra i Coats encara hi ha qui especula amb la possibilitat d'una llista conjunta amb ERC a la cambra comunitària. De moment, sembla inviable.

La relació amb els republicans no passa pel seu pitjor moment, però tampoc és extraordinària. Hi ha diferències de criteri no només en la gestió del Govern, sinó també en el que cal fer a Madrid després de les eleccions. JxCat ho té clar: "TV3, Catalunya Ràdio i l'1-O són línies vermelles", sosté Borràs. Meritxell Lluís i Lluís Puig, candidats al Senat, també han situat el referèndum com a fita a la qual no es pot renunciar. La candidatura, de fet, espera esprémer el fet que els d'Oriol Junqueras insisteixin a no posar "línies vermelles" de cara al diàleg amb Sànchez.


Els encarregats de llegir les enquestes a la sala de màquines de la campanya asseguren tenir detectat un component de "remuntada" que no només es veu al Congrés, sinó també a l'Ajuntament de Barcelona. En l'espai postconvergent existeix un sentit aràcnid que detecta quan hi ha a prop una convocatòria electoral per activar tots els ressorts i obtenir un bon resultat a les urnes. I, quan la situació ho requereix, situar damunt del ring els tres presidents. Tot s'hi val, en campanya, per evitar el KO. O, si més no, per disputar fins al final els 300.000 votants que dubten entre JxCat i ERC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació