​Mapa literari, mapa de vida

És bonic poder explicar les coses de les que un n’està orgullós, content, les que fan patxoca, les que no són teves però d’alguna manera te les sents pròpies. Explicar que has llegit un llibre fabulós, per exemple, és una acció quotidiana ben simple, ben natural, el llibre no és teu, no l’has escrit tu, però immediatament te’l quedes a dins. I estàs content de passejar-lo pel món i parlar-ne sempre que et ve de gust. És aquest el sentiment de pertinença que identifico com a més autèntic. Aquella vella frase "la meva pàtria són els meus llibres" sempre l’he trobat tronada i llefiscoseta, però si t’hi pares a pensar una mica és fàcil que li trobis espurnes de raó.

La pàtria són els llibres, les pel·lícules, les músiques i els viatges que fas, els teus records i el lloc on vius, que em sembla que pot ser el lloc d’on més et sents. Si algú t’explica que la teva ciutat és una ciutat literària no pots sinó escoltar-lo i, sobretot, celebrar allò que t’està explicant. Barcelona és, i tant, una ciutat literària, una ciutat fecundada pels escriptors que hi ha nascut i hi ha viscut. Explicada als llibres que passen a la ciutat, aquells llibres en què els personatges són o potser se senten barcelonins. Dir que Barcelona és una ciutat literària és el més oposat possible al provincianisme o al xovinisme. És, senzillament, fer honor a la veritat i estar content que això sigui així.
 
Fa un parell d’anys, Barcelona va ser nomenada per la Unesco, Ciutat de la Literatura i són moltes les activitats, actes i celebracions que se n’han fet. Estic especialment content del que s’acaba de presentar: el Mapa Literari de Barcelona, que han confegit a sis mans, Marina Espasa, Víctor Fernández i Joan Safont. Setanta n'ha fet el disseny i les il·lustracions, que són magnífics. Fa goig el resultat. Obrir un mapa per primer cop és, ja em perdonareu l’obvietat, una descoberta, la capbussada en un lloc on has decidit anar i vols conèixer-ne tot els secrets possibles.

Espasa, Fernández i Safont col·loquen sobre els carrers i les places de la ciutat els rostres d’alguns dels escriptors que hi han nascut i viscut, algunes de les llibreries que subministren l’aliment guaridor de l’ànima (les de nou i les de vell), escultures de calat literari, bars i restaurants amb pedigrí d’autor i obres amb essència barcelonina. Com el Vida privada, de Sagarra, esclar, o La plaça del diamant, o Nada, o la Bibliomania de Glaubert i el Diari del lladre, de Jean Genet. O els llibres de Casavella, Margarit, Vila-Matas, Bolaño i Quim Monzó. I el Pijoaparte de Marsé, per suposat, aquelles tardes passades amb Teresa, aquelles accelerades amb moto com una exhalació per la carretera que baixa del Carmel, aquell fulgor tan reconeixible, tan emocionant.
 
I ens donen pistes de quan el famós Boom llatinoamericà es va instal·lar a Sarrià i García Márquez i Vargas Llosa eren veïns. Sóc l’únic a qui li fascina que existeixi a Barcelona un carrer que es diu Caponata? I mai sé dir a la primera si hi vivia un o l’altre. L’editorial Bruguera, L’Ateneu, Don Quixot, els Quatre Gats, les botigues de còmics a prop de l’Arc de Triomf, les festes literàries al Ritz i les reunions al Flash Flash i al Giardinetto. I els llibres de vell, només faltaria! Els llibres que es troben als Encants i a Sant Antoni. Impossible entendre Barcelona sense els Encants i Sant Antoni!

El Mapa Literari de Barcelona està fet per tres persones que s’estimen la ciutat. El gran Safont és un insigne capgròs, un mataroní de pedra picada però coneix Barcelona perquè cada dia la camina. El gran Fernández té posat l’ull a totes les llibreries de vell, investiga, s’apassiona amb tot el que li cau a les mans. Amb la Marina Espasa han fet una gran feina, minuciosa, segur que han hagut de sacrificar noms i llocs, i el resultat és un objecte per mirar i remirar i per utilitzar, per endur-se’l quan surts a passejar. I per reglar, també, i tant que sí. És un bonic regal.