PERFIL

Julian Assange, el ciberactivista més buscat que va simpatitzar amb la causa independentista

El responsable de la major filtració de documents classificats dels Estats Units, ferm defensor del referèndum de l'1-O, espera sota custodia policial que un tribunal britànic decideixi el seu destí

per Bernat Surroca / Irene Ramentol, 11 d'abril de 2019 a les 14:10 |
Julian Assange, en el moment de la seva detenció | ND
L'home més buscat del món, per haver fet les major revelacions de l'exèrcit i de la diplomàcia dels Estats Units sortia aquest migdia de l'ambaixada equatoriana a Londres  arrossegat per la policia britànica, set anys després de refugiar-s'hi. Amb una tupida barba blanca i exhibint resistència, Julian Assange (Townsville, 1971) era traslladat en un furgó a una comissaria britànica on espera ara comparèixer al Tribunal de Magistrats de Westminster, que haurà de decidir sobre el seu destí. "Tenim el compromís que no serà extradit a un país on puguin aplicar-li la pena de mort", assegurava el president de l'Equador, Lenín Moreno.

El ciberactivista australià feia dies que esperava que s'executés l'arrest després que Moreno fes explícita la retirada de suport. "La conducta irrespectuosa i agressiva, les declaracions descorteses i amenaçadores cap a l'Equador, i la transgresió dels convenis internacionals, fa que donem per acabat l'asil internacional al senyor Assange". D'aquesta manera, Moreno posava punt i final a una història que va arrencar el 2012. 



La gran filtració del 2010

Programador, fundador i editor de WikiLeaks, la plataforma que ha posat al descobert centenars de milers de documents confidencials, Assange va despertar l'atenció internacional el 2010, quan va filtrar documents classificats de l'exèrcit dels EUA sobre les guerres de l'Afganistan i l'Iraq. Entre els documents, hi havia vídeos de soldats nord-americans disparan civils des d'un helicòpter a l'Iraq, així com els diaris de guerra de l'Afganistan, missatges diplomàtics i els fitxers de Guantánamo. El Pentàgon va formar llavors un equip de 120 persones per frenar els efectes de les seves filtracions, argumentant que posaven en perill la vida de moltes persones.
 

Julian Assange, en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press

El 2015, WikiLeaks havia publicat més de deu milions de documents i anàlisis associades; Assange l'havia descrit com una "gran llibreria dels documents més perseguits del món". El 4 de juliol de 2016, durant les primàries presidencials del Partit Demòcrata, WikiLeaks va publicar informació i contingut de correus enviats o rebuts per la candidata Hillary Clinton des del seu servidor de correus privat quan era Secretària d'Estat. Després que el Partit Demòcrata afirmessin que agents d'intel·ligència russos havien accedit a correus relacionats amb la campanya de Clinton i els havien filtrat a WikiLeaks, Assange va negar repetidament qualsevol connexió o cooperació amb Rússia en relació amb les filtracions.



El novembre de 2010, Suècia va activar una ordre d'arrest internacional d'Assange. Havia estat interrogat tres mesos abans per acusacions d'agressions sexuals i violació. Assange ho va negar, i va expressar preocupació per la possibilitat de ser extradit de Suècia als Estats Units a causa del seu paper en la publicació de documents confidencials americans. Assange es va entregar a la policia britànica el 7 de desembre de 2010, i fou retingut durant deu dies abans de ser alliberat sota fiança. Després de perdre el cas sobre la seva extradició, va trencar la seva fiança i va marxar. L'Equador li va concedir asil l'agost de 2012, i des de llavors i ha estat refugiat fins avui. 

Simpatia per la causa independentista

En la història de Julian Assange hi té un paper destacat el procés català. Reclòs a l'ambaixada de l'Equador, l'activista es va posicionar a favor del referèndum català la tardor del 2017 amb diverses piulades de suport al Govern i denunciant la vulneració de drets a l'estat espanyol. El 21 de setembre, després dels escorcolls a diverses seus de la Generalitat i la detenció d'alts càrrecs del Govern, Assange va assegurar que aquell dia Espanya havia perdut Catalunya. 

Després del 1-0, l'activista va denunciar enèrgicament la violència policial. "Aquest és el veritable estat espanyol i el motiu pel qual Catalunya vol marxar-ne", va dir fent referència a les actuacions de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Dies més tard, amb l'empresonament dels Jordis, Assange va denunciar que Espanya havia fet "els primers presos polítics" per l'1-O.

El posicionament d'Assange va tensar les relacions entre Espanya i l'Equador, i de retruc va provocar que l'ambaixada prengués mesures al respecte amb l'activista. Després d'advertir-lo en diverses ocasions i demanar-li que no fes declaracions sobre la independència de Catalunya, l'Equador va decidir incomunicar Assange i retirar-li Internet. Fa pocs mesos va anar un pas més enllà i va amenaçar-lo de "prendre mesures" si continuava parlant o intervenint en la qüestió catalana. 

Amb motiu del primer aniversari de l'1-O, l'advocada d'Assange, Jennifer Robinson, en una entrevista a NacióDigital, va denunciar que Assange es trobava en una situació d'"aïllament absolut". "Espanya es va mostrar molt inquieta pel fet que Assange expressés la seva opinió sobre Catalunya", va ressaltar Robinson.

Quan s'ha conegut la detenció d'Assange, Carles Puigdemont ha volgut mostrar el seu suport a través de Twitter. 


L'ombra del Kremlin

En el cas de Julian Assange sempre ha sobrevolat el dubte del paper de Rússia. El fantasma soviètic s'ha utilitzat per desgastar la imatge de l'activista i dibuixar una presumpta trama per perjudicar els Estats Units i Occident liderada des de Moscou. Les últimes informacions en aquest sentit apuntaven que el Kremlin havia orquestrat una operació secreta per treure el periodista de l'ambaixada de Londres, però l'any 2016 també es va publicar que Wikileaks havia interferit en les últimes eleccions nord-americanes. 

De posicionaments n'hi ha per a tots els gustos. Hi ha qui efectivament considera que hi ha vincles entre Assange i Rússia per mirar de perjudicar els interessos dels Estats Units i la Unió Europea, però també hi ha qui diu que això no és així i que tot plegat forma part d'una trama per desprestigiar el periodista. És el cas de l'advocada d'Assange, que en una entrevista amb aquest diari va desmentir categòricament aquestes relacions. "És absolutament fals que Rússia estigui darrere del que fa Wikileaks", va sentenciar l'octubre passat.
 

Assange, a l'ambaixada de l'Equador de Londres. Foto: Europa Press

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació