El Suprem tanca aquest dijous la novena setmana del judici amb la declaració de més policies nacionals espanyols que van intervenir en els diferents districtes de Barcelona l'1-O. Fins ara, tots ells han apuntalat la tesi de la rebel·lió de la Fiscalia a través de dues idees: la violència dels votants i la passivitat i obstrucció dels Mossos el dia del referèndum. Els testimonis d'avui han anat en la mateixa línia.
L'inspector de la policia espanyola que va redactar l'acta de l'1-O al districte de Nou Barris ha assegurat que a mesura que avançava la violència dels votants anava in-crescendo. Ha parlat de murs humans organitzats amb una actitud "bel·ligerant" contar la policia, i ha denunciat la passivitat dels Mossos i la cordialitat amb els votants. El testimoni, a preguntes de la Fiscalia, ha parlat de diversos centres relatant un clima d'hostilitat i violència. Més tard, Jordi Pina ha desmuntat la seva declaració. "Vostè va ser a tots els centres?", li ha preguntat l'advocat, i l'agent ha admès que no i que alguns dels fets relatats li van explicar altres agents.
En concret, l'agent ha admès que bona part de la informació li van explicar els caps dels equips operatius. Al centre Tibidabo, ha dit que va veure què passava a l'exterior, però no dins. Ha admès també que al centre Prosperitat no hi va ser, i tampoc al Víctor Català, on ha assegurat que hi havia gent encaputxada.
Un relat de violència matisat per Jordi Pina
Entre d'altres centres, el testimoni -el tercer del matí- ha relatat que al col·legi Àgora hi havia "quatre murs de persones" i ha assegurat que estava "organitzat". "Vam haver d'utilitzar la força per apartar-los i accedir al centre", ha assegurat, seguint el fil de la fiscal Consuelo Madrigal. A la sortida, el testimoni ha dit que la gent es posava davant dels vehicles policials, que van patir desperfectes. En tots els casos, ha insistit l'agent, els Mossos no van col·laborar.
Ha parlat del centre Tomàs Muro, on ha assegurat que també hi havia murs organitzats de persones. En tots els centres, ha dit, hi havia gent fen "tasques de vigilància", pèrò no ha pogut assegurar que fossin agents dels Mossos. "No anaven uniformats", ha afirmat. També ha relatat que a les 20h va veure agents de la policia catalana posant urnes en vehicles policials. "Els col·legis ja havien tancat, ja no tenia sentit". A preguntes de les defenses, l'agent ha admès que no va ser al centre Tomàs Muro i que tot el que ha relatat li han explicat altres agents.
Insults i agressions a Nou Barris
L'agent, que va intervenir al districte de Nou Barris, ha explicat la intervenció al centre Tibidabo i Prosperitat i ha dit que va ser "fàcil". "Vam requisar urnes i material electoral", ha dit a la Fiscalia. En el tercer centre, el Freire, ha dit que van començar a percebre "hostilitat". "Continuava havent-hi resistència passiva, però més hostilitat i insults", ha dit. "Tenien un mur popular de persones amb braços entrellaçats. Quan vam entrar vam identificar la els membres de la mesa", ha relatat, i ha afegit que els van insultar però ningú els va agredir. "A la sortida van continuar els insults i van colpejar la furgoneta", ha assegurat. A preguntes de les defenses, l'agent ha admès que no va ser al centre Prosperitat i tot el que ha explicat li han relatat altres agents.
Al centre Aiguamarina, l'agent ha dit que hi havia "un plus d'hostilitat i resistència". El testimoni ha dit que ja hi havia les portes d'accés tancades . "No podíem obrir la porta perquè faríem mal als concentrats", ha dit, i ha explicat que van haver d'entrar per una porta auxiliar. En tots els centres ha dit que hi havia Mossos en actitud "passiva". "La seva actitud era d'inactivitat, no ens van ajudar". Més enllà d'insuls i cops a les furgonetes, l'agent ha dit que no van tenir més problemes.
El centre Víctor Català, ha dit, va marcar "un punt d'inflexió". "Hi havia molta resistència per entrar", ha assegurat, i ha dit que hi va haver agressions i els van tirar cadires. "Hi havia una desena de persones encaputxades que volien impedir el pas de la policia de manera premeditada. Van llançar-nos mobiliari. A un agent el van lesionar al genoll", ha denunciat. Després, a preguntes de Jordi Pina, ha admès que ell no hi era i que li ho van explicar altres agents.
Hostilitat i passivitat dels Mossos
El primer testimoni ha estat l'instructor de l'acta número 7 de l'1-O a Barcelona, pel districte d'Horta-Guinardó. Ha explicat que van intervenir a l'Escola Oficial d'Idiomes. "Vam intervenir material electoral i la gent ens insultava i ens va escopir", ha explicat a preguntes de la Fiscalia, i també ha dit que va rebre "cops" amb paraigües. "Jo no vaig patir cap lesió i vam aconseguir requisar el material. No vam tenir problemes a la sortida", ha assegurat.
L'agent també va intervenir al centre Mas Casanovas. "Vam veure molta gent dispersada, però quan van veure que arribàvem tots es van agrupar a la porta d'accés a l'edifici", ha ressaltat, i ha dit que actuaven d'una manera "organitzada". "Va costar molt apartar-los. Hi havia molta gent i oposaven molta resistènci", ha assegurat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal.
El testimoni ha dit que va veure Mossos, ha admès que no els van demanar ajuda i ha dit que la policia catalana tampoc es van oferir per ajudar-los. "Tenien una actitud contemplativa", ha assegurat. Ha explicat que un cop al col·legi van identificar els membres de les meses. En aquell centre, ha relatat l'agent, van trobar una persona que duia una acreditació de "visitant internacional". "Ens va preguntar pel motiu de la nostra presència aquí", ha dit, i ha assegurat que en tots els centres on va intervenir, l'actitud de la gent era "hostil" i de "nul·la col·laboració".
Pel que fa al centre Marenostrum, l'agent ha assegurat que els Mossos tampoc van col·laborar. La policia catalana, ha dit, no va parlar amb la gent ni van facilitar el compliment del mandat judicial. "En cap moment van intervenir", ha insistit. A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, ha explicat que en aquest centre i a l'Escola Oficial d'Idiomes hi havia una representant de l'administració, però que no va mostrar cap acreditació, i també ha assegurat que no va veure unitats d'ordre públic dels Mossos en cap dels centres d'Horta-Guinardó. A preguntes de Vox, ha dit que no va veure llançament d'objectes.
Un segon testimoni de la Policia Nacional espanyola (que va entrar al Mas Casanovas i al Marenostrum, però no a l'Escola Oficial d'Idiomes) ha assegurat que els Mossos a Horta-Guinardó sabien que les unitats d'intervenció estaven actuant i que no van fer res. "Ni van tallar el trànsit per nosaltres", ha denunciat a preguntes de la Fiscalia. Al Marenostrum, ha dit, van rebre insults i "els Mossos no van fer res. Amb tot, ha admès que més enllà dels insults, els ciutadans no els van agredir.
El Suprem rebutja alliberar els presos per la campanya
La sessió ha començat pocs minuts després que hagi transcendit que el Tribunal Suprem no permetrà als presos polítics que surtin de la presó per fer campanya. La sala penal considera que hi ha risc de fugida com també ho apuntava la Fiscalia a l'escrit que va fer arribar a l'alt tribunal.
Segons el Suprem, la presó preventiva està més que mai justificada tenint en compte que hi ha el judici en marxa. I afegeix que aquesta mesura privativa no vulnera el dret a la participació política dels candidats empresonats.
Fa pocs dies la Fiscalia va fer arribar un informe oposant-se a les peticions d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Raül Romeva al·legant risc de fugida. La sala penal de l'alt tribunal s'aferra a aquest argument per denegar la seva sortida.
