12
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
0:31h
"Junqueras només m'ha demanat una cosa: que guanyem als seus carcellers". Així ha demanat Gabriel Rufián el vot per a ERC en l'arrencada de campanya dels republicans a Sant Vicenç dels Horts, el municipi d'Oriol Junqueras. Conscients que el seu principal rival per imposar-se a les urnes són els socialistes, ERC no només s'ha erigit com el dic de contenció de l'extrema dreta, sinó també com "l'únic" partit que pot impedir que el PSOE pacti amb Ciutadans. "L'únic obstacle perquè Albert Rivera sigui vicepresident i Arrimadas i Cantó ministres, es diu Esquerra Republicana", ha proclamat el número dos de la candidatura republicana.
"Això va de PSOE o ERC", ha assegurat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, buscant reduir els comicis a aquesta dicotomia. I, seguint aquesta premissa, el missatge de Rufián durant l'arrencada de la campanya ha centrat bona part dels retrets en els socialistes, a qui defineix com una esquerra "de saló" i els ha retret el suport al 155, el sí a la investidura de Mariano Rajoy, les fotografies amb Vox a les manifestacions de Societat Civil Catalana o el reial decret que afavoreix els fons voltors. L'únic dels 28 al qual, ha recordat, els republicans no hi van donar suport i sí en canvi el PDECat. "No tenen vergonya i, a sobre, diuen que allò que està passant és culpa nostra per no votar les taules de Moisès -els pressupostos-", ha lamentat Rufián.
El número dos de la candidatura encapçalada per Junqueras ha dibuixat un escenari postlectoral que ha definit com a "temps foscos, durs, en què el feixisme camparà a plaer", motiu pel qual "dir la veritat" tindrà costos de tipus polític i personal. "Costarà més que mai plantar cara", ha advertit tot definit PP, Ciutadans i Vox com els "genets de l'apocalipsis". ERC ha estrenat avui en campanya la coalició amb Sobiranistes i un Joan Josep Nuet de número quatre que ha erigit la candidatura com la que representa "el 80%".
"M'agradaria perdre algun dia una enquesta i guanyar unes eleccions", deia Gabriel Rufián diumenge passat. Aquest és el gran repte dels republicans: que les altes expectatives de vot que tenen sobre el paper s'acabi materialitzant a les urnes. Els sondejos auguren un victòria dels republicans amb entre 12 i 14 diputats de mitjana. Són conscients que parteixen com a favorits, però de reüll miren l'experiència del 21-D, quan finalment no es van complir els pronòstics. Per a Oriol Junqueras no es tracta només de guanyar per primera vegada unes eleccions espanyoles a Catalunya i de ser decisius al Congrés dels Diputats, sinó també d'imposar-se en el primer round en la pugna per l'hegemonia que manté amb Junts per Catalunya.
ERC haurà de combatre en aquesta campanya amb l'alè al clatell d'un PSC que aspira alimentar-se de l'anomenat efecte Sánchez i les crides al vot útil per frenar el tripartit de dretes. Els partits independentistes tenen clar que el resultat del 28-A determinarà qui encara les eleccions municipals i les europees -en les quals Junqueras i Carles Puigdemont són caps de llista- amb una posició de força, però també quina estratègia portarà la batuta a partir d'ara. ERC oneja la bandera del "realisme polític, la credibilitat i confiança", ta i com especifica al seu programa, per garantir un creixement "progressiu" dels partidaris de la República Catalana.
Prou força al Congrés per ser decisius
Un dels principals leitmotivs de la campanya dels republicans és reclamar tenir prou força al Congrés per poder ser decisius i decantar pactes davant d'un dels majors riscos: que el PSOE acabi teixint una aliança amb Ciutadans o, un escenari encara més advers, que és que acabi governant el tripartit de dretes. Precisament per aquest motiu, Oriol Junqueras ha adreçat aquest dijous una carta a la militància en la qual subratlla la importància de no fixar línies vermelles que acabin desembocant en una Moncloa liderada per l'extrema dreta, una advertència adreçada tant els partits independentistes com al propi PSOE.
En el seu programa, ERC es reivindica com la força dins de l'independentisme capaç de reclamar la República a través de la via de la "mà estesa" i el "diàleg", camí pragmàtic que contraposa a l'estratègia legitimista i de xoc amb l'Estat que abandera l'entorn de Carles Puigdemont. En la mesura que l'Estat es continuï mostrant "incapaç d'abordar políticament la situació a Catalunya", consideren els republicans, no s'estarà en condicions de superar la crisi institucional. Entenen que si Pedro Sánchez va convocar les eleccions del 28 d'abril va ser per falta de "coratge" a l'hora d'afrontar el diàleg amb Catalunya. Des dels socialistes, però, assenyalen que ja eren decisius aquesta legislatura però que van renunciar a donar suport a la tramitació dels pressupostos, motiu pel qual Pedro Sánchez ha convocat aquests comicis.
Un historial de suport que els republicans esperen superar
Al 2015 i al 2916, amb Rufián de cap de llista fent tàndem amb Joan Tardà, ERC va obtenir nou diputats al Congrés, fet que va suposar triplicar la seva representació a Madrid respecte les eleccions del 2011, quan Alfred Bosch va aconseguir tres representants. Els republicans van aplegar fa tres anys 629.294 vots (el 18,17% a Catalunya), una xifra que esperen superar tenint com a referència les eleccions al Parlament del 21-D, quan Junqueras va aplegar 929.407 vots (un 21,39% del suport) i es va quedar a 12.000 vots de passar per davant de Puigdemont.
"Això va de PSOE o ERC", ha assegurat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, buscant reduir els comicis a aquesta dicotomia. I, seguint aquesta premissa, el missatge de Rufián durant l'arrencada de la campanya ha centrat bona part dels retrets en els socialistes, a qui defineix com una esquerra "de saló" i els ha retret el suport al 155, el sí a la investidura de Mariano Rajoy, les fotografies amb Vox a les manifestacions de Societat Civil Catalana o el reial decret que afavoreix els fons voltors. L'únic dels 28 al qual, ha recordat, els republicans no hi van donar suport i sí en canvi el PDECat. "No tenen vergonya i, a sobre, diuen que allò que està passant és culpa nostra per no votar les taules de Moisès -els pressupostos-", ha lamentat Rufián.
"Vénen temps foscos, durs, en què el feixisme camparà a plaer
El número dos de la candidatura encapçalada per Junqueras ha dibuixat un escenari postlectoral que ha definit com a "temps foscos, durs, en què el feixisme camparà a plaer", motiu pel qual "dir la veritat" tindrà costos de tipus polític i personal. "Costarà més que mai plantar cara", ha advertit tot definit PP, Ciutadans i Vox com els "genets de l'apocalipsis". ERC ha estrenat avui en campanya la coalició amb Sobiranistes i un Joan Josep Nuet de número quatre que ha erigit la candidatura com la que representa "el 80%".
"M'agradaria perdre algun dia una enquesta i guanyar unes eleccions", deia Gabriel Rufián diumenge passat. Aquest és el gran repte dels republicans: que les altes expectatives de vot que tenen sobre el paper s'acabi materialitzant a les urnes. Els sondejos auguren un victòria dels republicans amb entre 12 i 14 diputats de mitjana. Són conscients que parteixen com a favorits, però de reüll miren l'experiència del 21-D, quan finalment no es van complir els pronòstics. Per a Oriol Junqueras no es tracta només de guanyar per primera vegada unes eleccions espanyoles a Catalunya i de ser decisius al Congrés dels Diputats, sinó també d'imposar-se en el primer round en la pugna per l'hegemonia que manté amb Junts per Catalunya.
ERC haurà de combatre en aquesta campanya amb l'alè al clatell d'un PSC que aspira alimentar-se de l'anomenat efecte Sánchez i les crides al vot útil per frenar el tripartit de dretes. Els partits independentistes tenen clar que el resultat del 28-A determinarà qui encara les eleccions municipals i les europees -en les quals Junqueras i Carles Puigdemont són caps de llista- amb una posició de força, però també quina estratègia portarà la batuta a partir d'ara. ERC oneja la bandera del "realisme polític, la credibilitat i confiança", ta i com especifica al seu programa, per garantir un creixement "progressiu" dels partidaris de la República Catalana.
Prou força al Congrés per ser decisius
Un dels principals leitmotivs de la campanya dels republicans és reclamar tenir prou força al Congrés per poder ser decisius i decantar pactes davant d'un dels majors riscos: que el PSOE acabi teixint una aliança amb Ciutadans o, un escenari encara més advers, que és que acabi governant el tripartit de dretes. Precisament per aquest motiu, Oriol Junqueras ha adreçat aquest dijous una carta a la militància en la qual subratlla la importància de no fixar línies vermelles que acabin desembocant en una Moncloa liderada per l'extrema dreta, una advertència adreçada tant els partits independentistes com al propi PSOE.
En el seu programa, ERC es reivindica com la força dins de l'independentisme capaç de reclamar la República a través de la via de la "mà estesa" i el "diàleg", camí pragmàtic que contraposa a l'estratègia legitimista i de xoc amb l'Estat que abandera l'entorn de Carles Puigdemont. En la mesura que l'Estat es continuï mostrant "incapaç d'abordar políticament la situació a Catalunya", consideren els republicans, no s'estarà en condicions de superar la crisi institucional. Entenen que si Pedro Sánchez va convocar les eleccions del 28 d'abril va ser per falta de "coratge" a l'hora d'afrontar el diàleg amb Catalunya. Des dels socialistes, però, assenyalen que ja eren decisius aquesta legislatura però que van renunciar a donar suport a la tramitació dels pressupostos, motiu pel qual Pedro Sánchez ha convocat aquests comicis.
Un historial de suport que els republicans esperen superar
Al 2015 i al 2916, amb Rufián de cap de llista fent tàndem amb Joan Tardà, ERC va obtenir nou diputats al Congrés, fet que va suposar triplicar la seva representació a Madrid respecte les eleccions del 2011, quan Alfred Bosch va aconseguir tres representants. Els republicans van aplegar fa tres anys 629.294 vots (el 18,17% a Catalunya), una xifra que esperen superar tenint com a referència les eleccions al Parlament del 21-D, quan Junqueras va aplegar 929.407 vots (un 21,39% del suport) i es va quedar a 12.000 vots de passar per davant de Puigdemont.