La brúixola: 12 d'abril

Una Espanya per governar

L'independentisme busca fer compatible l'aspiració d'incidir a l'Estat mentre manté la bandera de l'horitzó republicà. També són notícia Julian Assange, Sheperd Doeleman i la imatge d'un forat negre, el cas d'Ángel Hernández, Antonio García Ferreras i el Festival de Cultura Xarnega

per Joan Serra Carné, 12 d'abril de 2019 a les 06:40 |
Ja estem oficialment en campanya. La marató electoral no finalitzarà fins al 26 de maig, data dels comicis municipals i europeus, però tindrà com a primer round les eleccions espanyoles del 28 d'abril. Hi ha una Espanya per governar, una Espanya ara mateix desorientada per la falta de majories parlamentàries, una Espanya incapaç de trobar una proposta per atendre el conflicte català i una Espanya agitada pel fantasma de l'extrema dreta, que ja ha portat inestabilitat a Europa, on bufa amb força el discurs de la por.

Les forces que tenen com a marc mental atendre prioritàriament els interessos dels catalans no pilotaran l'executiu espanyol, però aspiren a incidir en les decisions d'Estat mentre mantenen la bandera de l'horitzó republicà. L'independentisme ja va tenir aquesta possibilitat en l'anterior legislatura, quan era indispensable al Congrés, però va fer caure la legislatura pel compromís tebi de Pedro Sánchez amb la carpeta catalana. I ara haurà de demanar el vot per tornar al mateix escenari, ser decisiu, un missatge no exempt de complexitat.


Per apuntalar el discurs, ERC i JxCat exhibiran el missatge del combat a la repressió, que apel·la a les emocions, necessari si al davant hi ha un escenari que no acaba de ser esperançador en clau nacional. No és estrany que els republicans s'estrenessin ahir a la nit a Sant Vicenç dels Horts coincidint amb el 50è aniversari d'Oriol Junqueras i que l'espai postconvergent donés protagonisme a Carles Puigdemont, al costat de Quim Torra i Artur Mas, retornat a la campanya després del protagonisme discret que va tenir el 21-D. De les dues principals forces independentistes us n'informaran al detall Sara González i Oriol March.

De problemes de coherència, però, en presenten totes les formacions. Els comuns s'esforcen a traslladar que són imprescindibles per tibar el PSOE cap a l'esquerra i pressionar-lo en les grans decisions, però no ho van aconseguir amb Pablo Iglesias en l'anterior mandat. Els socialistes projecten la capacitat d'articular majories, però Sánchez encara no ha demostrat tenir tanta força, per molt que les enquestes l'impulsin a la Moncloa. I el PP i Ciutadans aspiren a fer forat també a Catalunya pensant en sumar per governar, però de Catalunya només en parlen en clau de confrontació. La cursa ha començat carregada de missatges simplistes, cap tan perillós com els que crida Vox.

A NacióDigital us oferirem una àmplia cobertura de la campanya, amb informació acurada des de tots els partits, entrevistes als candidats -la primera, protagonitzada per Albano Dante Fachin-, anàlisi en tots els formats -s'estrena Ferran Casas amb aquest àudio sobre el vot útil- i curiositats. No us perdeu la secció La caravana, on els redactors us explicaran les bambolines de les candidatures. Si voleu aprofundir en com comuniquen els líders polítics, no us perdeu l'entrevista de Pep Martí a Antoni Gutiérrez-Rubí, que reflexiona sobre el cicle electoral, les fake news i la "indústria de la mentida".

La notorietat de Cayetana Álvarez de Toledo. La presència de la candidata del PP al campus de la UAB -en el marc d'un acte pensat per debatre d'Europa i populismes- va acabar amb escenes de tensió entre una cinquantena d'estudiants de grups antifeixistes i el col·lectiu espanyolista que havia organitzat la sessió. Álvarez de Toledo, que lluny d'apaivagar els ànims es va dirigir als manifestants titllant-los de "pijos", "niñatos" i "totalitaris", va tenir la quota de pantalla desitjada en l'estrena de la campanya. Ja se sap que, a vegades, les protestes que perden les formes acaben tenint l'efecte contrari al desitjat. I així va ser.


La cap de cartell del PP per Barcelona ja té al sarró el primer episodi de pretesa intolerància. Probablement, en deixarà constància en el míting que compartirà aquest divendres amb José María Aznar a Barcelona -fa 16 anys que l'expresident espanyol no participa en un acte del PP a la capital catalana- i no es descarta que ho torni a recalcar dimarts a Berga, on els populars tenen poca entrada demoscòpica. Álvarez de Toledo necessita notorietat, no passar desapercebuda, i ho està aconseguint. 

El futur incert de Julian Assange. L'Equador va retirar aquest dijous la protecció diplomàtica a Assange i la policia britànica va procedir a detenir-lo a l'ambaixada equatoriana a Londres. Els Estats Units reclamen l'extradició del creador de Wikileaks pel delicte de conspiració per publicar documents secrets de seguretat nacional. Els tribunals britànics l'acusen d'haver infringit les normes de llibertat condicional del Regne Unit. El juny del 2012, Assange es va refugiar a la legació equatoriana després que Suècia emetés una euroordre contra ell per suposat delicte sexual. Una acusació que va ser retirada el 2017.

En el canvi de situació per a Assange hi ha jugat un paper determinant el gir polític produït a Quito amb l'arribada al poder de Lenín Moreno, successor de Rafael Correa, qui havia acollit Assange i li havia atorgat la nacionalitat equatoriana. La història és una teranyina amb molts fils. Un dels èxits de Wikileaks va ser publicar els polèmics correus de Hillary Clinton, que probablement li van costar les eleccions el 2016. Cal veure si Assange acabarà a una presó dels Estats Units. Reporters Sense Fronteres ja ha demanat a la justícia britànica que s'oposi a l'extradició en nom del valor suprem de la llibertat d'informació. I Rússia ha exigit que Assange disposi de les màximes garanties. Amb la detenció conclou un capítol d'una biografia que sembla una novel·la, però la trajectòria del fundador de Wikileaks encara ens donarà moltes sorpreses. Si hi voleu conèixer-ne més detalls, llegiu el perfil que han preparat Irene Ramentol i Bernat Surroca.


Vist i llegit

"Allò invisible ha estat revelat". Josep Corbella, periodista de ciència de La Vanguardia, encetava amb aquesta frase l'article dedicat a descriure un pas endavant llargament esperat, la visualització d'un forat negre. La imatge aconseguida, relata Corbella, confirma l'existència d'aquests "desconcertants astres" predits per la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein. Per obtenir la instantània ha fet falta dissenyar un radiotelescopi de la dimensió de la Terra. El periodista pronostica que Sheperd Doeleman, investigador del Centre d'Astrofísica Harvard-Smitshsonian i director del consorci Event Horizon Telescope, previsiblement guanyarà el premi Nobel de Física en la pròxima dècada pel descobriment fet públic aquesta setmana.

El nom propi

El cas d'Ángel Hernández, que va ajudar a morir la seva dona per atenuar-ne el patiment -María José Carrasco patia esclerosi múltiple-, continua evidenciant fins a quin punt la política i la justícia no han afrontat amb valentia el debat de l''eutanàsia. Hernández i Carrasco, cansats de comprovar que s'encallaven les reformes legals sobre l'accés a una mort digna, van pactar un final que acabés amb el dolor. El marit va ser detingut i ara la seva actuació serà investigada per un jutjat de violència de gènere. La jutge de Madrid que investigava el cas del suïcidi assistit ha decidit inhibir-se en favor d'un jutjat especialitzat en casos de violència masclista, recorrent a la jurisprudència del Tribunal Suprem. Un despropòsit.

La frase de la setmana
 
"Tu ets un dels majors protectors d'Eduardo Inda, Antonio". La frase de Pablo Iglesias a Antonio García Ferreras, pronunciada en directe al programa Al Rojo Vivo de La Sexta, és un dels moments televisius de la setmana. Iglesias ha tornat de la baixa de paternitat decidit a combatre, sense embuts, l'operació de les clavegueres de l'Estat per desestabilitzar Podem, una estratègia que vincula policia corruptes i periodistes sense escrúpols, un dels quals, Eduardo Inda. El director d'OK Diario és tertulià de la cadena d'Atresmedia i, certament, ha tingut una relació de proximitat amb Ferreras. Quan el presentador era director de comunicació del Reial Madrid de Florentino Pérez i els mitjans notaven l'alè del club, un dels noms més alineats amb la causa blanca era Inda des de la direcció del diari Marca. Tan alineat estava amb les campanyes dictades des del Santiago Bernabéu que no se sabia on acabava el mitjà i on començava el club. Les fronteres dels interessos sempre han estat poroses en el cas d'Inda. Sobre Ferreras, val la pena llegir aquest article que firma Esteban Ordoñez a Contexto.  


Els imperdibles

La polèmica sobre el concepte de "cultura xarnega" va distorsionar la presentació d'un festival que aquest dissabte es desplegarà a la Fabra i Coats. Comissionat per l'escriptora i activista Brigitte Vasallo, el certamen examinarà la idea a partir d'exposicions fotogràfiques, projecció de documentals i conferències. El festival, que forma part dels actes de la Primavera Republicana, desplega un concepte tabú. El fet que la reflexió sobre la memòria "xarnega" generi incomoditat indica fins a quin punt la reflexió està inacabada i ens interpel·la com a societat. Una altra cosa és quina és la millor formulació per afrontar el debat.

Si el que busqueu és un cap de setmana de repòs a casa, el més recomanable és deixar-vos aconsellar per la secció de sèries d'en Víctor Rodrigo. A l'espera dels detalls de l'última temporada de Joc de Trons, aquest divendres us proposa cinc títols amb policies com a protagonistes. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra i Carné
redactor en cap de NacióDigital




Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació