Barcelona: habitatge

El cas de Raquel Aparicio, paradigma de l’emergència habitacional a Barcelona

El degoteig de desnonaments, la llista d'espera per als pisos d'emergència social i l'amenaça dels llançaments per sorpresa dificulten cada cop més l'accés a un pis a la capital catalana

per Andreu Merino, 13 d'abril de 2019 a les 09:20 |
Aparicio (esquerra) s'allotja temporalment en un pis turístic | ND
Raquel Aparicio és veïna de Barcelona i el seu cas serveix per explicar la situació d’emergència habitacional que pateix la ciutat. Aparicio va ser desnonada el 4 d’abril després que el propietari del pis on viu de lloguer iniciés els tràmits judicials per fer-la fora de casa. Ara dorm en un apartament turístic pagat per l’Ajuntament, mentre espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre l’avís de desnonament obert que va rebre.

Aparicio viu amb el seu marit, tots dos tenen una discapacitat reconeguda i estan al càrrec de dos fills menors d’edat. A finals del 2018 va rebre un avís de desnonament amb data oberta, després d’evitar-ne dos prèviament, que es podia produir per sorpresa en qualsevol moment a partir del 16 de gener.


Finalment, el jutjat de primera instància número 49 de Barcelona va acceptar el seu recurs contra el desnonament obert, cosa que va obrir la porta a recórrer al Tribunal Constitucional (TC). Aparicio és la primera víctima dels desnonaments per sorpresa que porta el seu cas al TC, que ara s’haurà de pronunciar sobre la legalitat d’aquesta pràctica.

Casos com el d’Aparicio van permetre visibilitzar els desnonaments oberts a Barcelona i finalment el govern espanyol va aprovar una reforma legal per prohibir-los. Tot i que mai han estat previstos per la llei, els jutges van esquivar la legisl ació per evitar l’acció de la PAH i altres grups d’habitatge.

Sense casa i sense alternativa

Un cop frenat el desnonament per sorpresa, el propietari del pis d’Aparicio no es va rendir i va requerir al jutge una nova data de llançament, aquest cop concretant dia i hora.

El desnonament es va produir el 4 d’abril, sense que disposés de cap alternativa habitacional. Precisament, aquest dimecres la PAH ha recordat que l’estat espanyol ha firmat convenis internacionals contraris a desnonar persones que no tinguin un altre lloc on anar a viure.

L’Estat, però, no respecta aquesta màxima i Barcelona no és una excepció. L’Ajuntament de la capital catalana defensa que cap veí de la ciutat es queda al carrer, però la realitat és que el sistema d’atenció a les persones desnonades no és prou fort per atendre les necessitats dels barcelonins.

Dificultats per evitar desnonaments

Molts propietaris, com el del pis d’Aparicio, no ho posen fàcil. El titular de l’immoble es presenta com a persona física però segons la PAH és propietari de diversos immobles i no pot ser considerat un petit propietari.

El regidor d’Habitatge de Barcelona, Josep Maria Montaner, va acudir el dia del desnonament a l'immoble per negociar amb la propietat i aturar el llançament. Va oferir-se, en nom de l’Ajuntament, a eixugar el deute d’Aparicio, però el propietari no va voler negociar. “Això demostra que els jutjats estan al costat dels especuladors en comptes d’ajudar la ciutadania”, valora la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. "Això passa sovint, que la propietat no vol arribar a cap tipus de solució i vol recuperar el pis per tornar-lo a posar al mercat a un preu molt més alt", apunta Montaner.

Després de les negociacions fallides, la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra va intervenir per retirar de la porta d’Aparicio els activistes de la PAH que s’oposaven al llançament.
L’acció de les comitives judicials i els Mossos d’Esquadra és una de les raons que expliquen el baix percentatge de desnonaments que el consistori pot evitar. Segons dades del Consell de l’Habitatge social de Barcelona, la unitat contra l'exclusió residencial del Consorci d’Habitatge va atendre 6.371 persones amenaçades per un avís de llançament el 2018 i només el 12% s'ha pogut quedar a l'immoble on resideix.

La mesa d’emergències, col·lapsada

Les persones desnonades que no disposen d’una alternativa són enviades a allotjaments temporal. Des del 4 d’abril, Aparicio dorm en un pis turístic pagat pel consistori, amb el compromís de poder quedar-s’hi fins que obtingui un pis d’emergència. La mesa que gestiona aquests immobles, però, està col·lapsada.

Segons dades del consistori, més de la meitat de famílies que tenen dret a un pis d’emergència i el van demanar durant el 2018, encara esperen un habitatge. L’any passat, la mesa va validar 442 peticions però només es van adjudicar 197 immobles.
El Consorci d’Habitatge de la ciutat, integrat per l’Ajuntament i la Generalitat, s’ha mostrat incapaç de pal·liar la situació d’emergència habitacional. Colau i Torra van pactar al setembre destinar 64 milions més a l’ens, però des d’aleshores l’alcaldessa i el president no s’han tornat a reunir.

Dels 64 milions compromesos, 29 han de ser aportats pel Govern i 35 pel consistori, tot i que és la Generalitat qui ostenta més percentatge de participació al consorci. El Govern, de fet, aporta menys pressupost que l’Ajuntament a l’ens i Colau ha denunciat reiteradament que el consistori assumeix el 80% de la despesa. Una dada que la Generalitat ha volgut desmentir, sense que el departament de Territori i Sostenibilitat hagi concretat les seves xifres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació