Eleccions espanyoles 2019

JxCat i ERC converteixen el 28-A en la primera batalla pel vot independentista

La pugna per l'hegemonia tenyeix la campanya dels dos socis de Govern, que presenten matisos en l'estratègia a Madrid i arriben al cicle electoral sense haver bastit cap front unitari

per Joan Serra Carné / Oriol March, 10 d'abril de 2019 a les 20:15 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, amb el vicepresident, Pere Aragonès, al Parlament. | ACN
Als passadissos del Parlament, més buits que en mesos precedents, es parla d'eleccions. Els partits han orientat la maquinària cap a la marató electoral que arrenca aquest dijous, inici de la campanya dels comicis espanyols, la primera de les tres cites amb les urnes que venen. El round del 28 d'abril servirà per escollir president a Espanya i evidenciarà qui afronta en millors condicions les municipals, però també servirà per començar a dirimir la batalla per l'hegemonia independentista. Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ja no amaguen les seves diferències, eixamplades per la competició electoral. Les dues principals forces independentistes comparteixen Govern, però conviuen mirant-se de reüll. Com afectarà aquesta relació a la cursa electoral? Quina incidència tindran els resultats? Aquestes són les claus dels comicis del 28-A. 

1. Què s'hi juga l'independentisme?


La de les eleccions espanyoles és una campanya complexa per a l'independentisme, perquè s'hi juga no només una revàlida sinó també la possibilitat de ser decisiu a les Corts espanyoles. Tant JxCat i ERC busquen la manera de superar una paradoxa: reclamar els vots per ser influents al Congrés després de desaprofitar la transcendència que ja tenien en l'anterior legislatura. Malgrat ser imprescindible per sumar, l'independentisme no va aconseguir que Sánchez atengués les principals reclamacions de la carpeta catalana. Com a resposta, JxCat i ERC van dinamitar la tramitació dels pressupostos pactats pel PSOE i Podem.

El debat de com atendre els drets polítics dels dirigents processats serà ben visible al Congrés després de les eleccions

ERC reclama enfortir el vot independentista per evitar un eventual pacte entre Sánchez i Albert Rivera, entesa desitjada pel Madrid del poder. Al seu torn, JxCat projecta la necessitat de muscular la defensa de l'autodeterminació i el combat a la repressió, principis que també apareixen en els lemes de campanya dels republicans. No és estrany que uns i altres hagin recorregut als presos per encapçalar les candidatures. Oriol Junqueras és el cap de cartell d'ERC mentre que JxCat ha situat Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull en posicions de sortida. El debat de com atendre els drets polítics dels dirigents processats serà ben visible al Congrés després de les eleccions.

2. Es visualitzaran les diferències entre JxCat i ERC?


En les últimes eleccions catalanes -convocades a l'aixopluc de l'article 155 de la Constitució- va tornar la competició electoral entre l'espai neoconvergent i ERC, després de l'experiència de Junt pel Sí. Carles Puigdemont va obtenir la victòria per només 12.000 vots de diferència, un triomf contra pronòstic, perquè les enquestes afavorien inicialment els republicans. Tot i no poder investir Puigdemont, JxCat va conservar la presidència de la Generalitat i va bastir una aliança amb ERC que cada vegada s'evidencia més fràgil. Els comicis espanyols -els primers d'ençà del 21-D- tornaran a posar el focus en el duel entre les dues grans sigles independentistes.

A les sales de màquines dels partits es considera la cita del 28-A com la primera volta de les municipals, fins i tot d'uns eventuals comicis catalans de la tardor o la primavera del 2020. Ho pensen el conjunt de forces sobiranistes, també els comuns, que s'hi juguen la principal administració que piloten, l'Ajuntament de Barcelona. En la cursa entre JxCat i ERC, els republicans parteixen amb avantatge a la capita catalana, per bé que fonts de l'espai postconvergent visualitzen ja un escenari de "remuntada" com el que es va produir el 21-D que ara mateix no ha reproduït cap baròmetre.

ERC ha fet una lectura pragmàtica dels fets d'octubre del 2017 i manté la tesi que el procés necessita rellegir el moment; JxCat dibuixa un combat permanent amb l'Estat

Incert com és l'escenari, és previsible que en les successives campanyes aflorin les diferències de fons entre socis i adversaris. ERC ha fet una lectura pragmàtica dels fets d'octubre del 2017 i manté la tesi que el procés necessita rellegir el moment i muscular-se. Al seu torn, JxCat dibuixa un combat permanent amb l'Estat, a la recerca d'un momentum, que s'estudia des de Waterloo, amb la complicitat de Palau. La decisió sobre la investidura del president del futur govern espanyol -especialment si es tracta de Pedro Sánchez- tornarà a tensar les costures de l'independentisme. 

3. Serà un nou duel entre Junqueras i Puigdemont?

La rivalitat entre els màxims dirigents d'ERC i de JxCat condiciona la relació entre les dues formacions. Segons un dirigent que coneix la cuina dels intents de la unitat estratègica, si no hi ha un full de ruta unitari és perquè ells dos "no es parlen". La cita del 28-A, en certa manera, serà la reedició del pols de les últimes eleccions catalanes a les portes d'un duel directe, el dels comicis europeus, en els quals els dos dirigents s'enfrontaran directament i que tindran més interès que mai a Catalunya.

Els republicans interpreten que l'expresident a l'exili traça tota estratègia pensant en com obtenir l'hegemonia dins l'independentisme, i l'espai postconvergent sosté que Junqueras, des de Soto del Real, és culpable de no propiciar la unitat electoral de tots els actors. De fet, JxCat segueix insistint en oferir el número u de la candidatura a Europa al president d'ERC, segons han reiterat aquest dimecres des de Brussel·les.


A l'espera de les europees, per tant, Puigdemont i Junqueras tornen a confrontar projectes a les urnes. Tots dos van jugar un paper rellevant a l'hora de mantenir fins al final l'esmena a la totalitat contra els pressupostos de Sánchez, i tots dos tindran l'última paraula a l'hora de negociar una hipotètica investidura. Els líders de JxCat i ERC observaran els resultats, també, com l'aval a les estratègies que han traçat des de Waterloo i des de Soto del Real. Unes estratègies que han passat, també, per triar els perfils de les llistes electorals. En el cas de Junqueras, per exemple, va escollir posar-s'hi al capdavant. I ho farà en tots els comicis que vinguin fins que sigui inhabilitat.

4. Sánchez és l'únic candidat possible per a l'independentisme?

Si es compleixen les enquestes, Sánchez guanyarà folgadament les eleccions. I, tenint en compte els resultats que tracen tots els sondejos, l'independentisme pot reeditar la situació en la qual es trobava abans de tombar els pressupostos: amb capacitat de tenir la clau al Congrés dels Diputats. Una de les prioritats de campanya tant de JxCat com d'ERC és insistir que, si el líder del PSOE pot, intentarà pactar amb Ciutadans de la mateixa manera que ho va fer a principis del 2016, en ple bloqueig a l'Estat. Un bloqueig que va derivar en noves eleccions, situació que es podria reeditar després del 28-A.

ERC és reticent a parlar de línies vermelles per investir Sánchez, però JxCat insisteix que sense referèndum ni fi de la repressió no hi haurà diàleg

ERC és reticent a parlar de "línies vermelles" per entrar a negociar -el vicepresident Pere Aragonès assenyalava dissabte passat que "començar a parlar" d'un referèndum seria un bon punt de partida-, JxCat situa una consulta legal, pactada i vinculant i la fi de la repressió com a condicions per establir les bases del diàleg amb Sánchez. En un intent d'allunyar-se dels qui interpreten aquesta estratègia com un "bloqueig" a l'Estat, els responsables de campanya de l'espai postconvergent asseguren que van a Madrid a "desbloquejar" la situació catalana. El candidat del PSOE, però, ja ha deixat clar que no parlarà de cap tipus de votació binària sobre la independència.

5. Les dretes seran capaces de tombar el PSOE?

Sánchez, tal com el presenten les tres dretes, és un president que ha "venut" Espanya per pactar amb els independentistes, per bé que la manca d'entesa amb els pressupostos i la trencadissa pel relator són els elements que van precipitar la convocatòria electoral. El PP, Ciutadans i Vox pugnen per desplaçar el líder del PSOE de la Moncloa, i l'única manera que tenen d'aconseguir-ho és sumar les seves forces. Albert Rivera ja ha ofert un pacte a Pablo Casado per governar junts, però seria insuficient per a una investidura. La fórmula d'Andalusia, amb Vox donant suport extern a una aliança entre els conservadors i el partit taronja, plana també sobre aquestes eleccions.

PP, Ciutadans i Vox aspiren a descavalcar Sánchez, però per aconseguir-ho necessiten una majoria absoluta que les enquestes, per ara, allunyen

És precisament la possibilitat que hi hagi un tripartit de dretes -per ara sense base suficient a les enquestes- el que està impulsant Sánchez a les enquestes, perquè li permet mobilitzar l'electorat que tem aquest escenari. També l'ajuda la davallada d'Unides Podem, que perd vot en direcció al PSOE. Passi el que passi, però, la nit del 28-A hi haurà tres preguntes amb resposta: qui surt vencedor a l'Estat, amb quines aliances podrà governar Sánchez i quin és el partit independentista més votat. Una derivada que pot tenir conseqüències, també, al Palau de la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació