10
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
16:57h
La majoria dels catalans prefereix que la gestió dels serveis públics el facin al 100% les administracions i, per tant, se n'excloguin les empreses i es trenqui el model actual de col·laboració públic-privat. Segons l'Observatori de Política Municipal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), fet públic aquest dimecres i que no inclou Barcelona, un 57,9% de les respostes avalen aquesta iniciativa engegada per diversos ajuntaments.
Per contra, un 30,6% defensa mantenir el sistema actual, amb una cogestió amb l'empresa privada, mentre que un minoritari 9% optaria directament per privatitzar directament alguns serveis públics. Aquesta majoria clara per la gestió pública, a més, es dona en els electorats de tots els partits, però sobretot entre els votants de la CUP (70,3%), els comuns (65%) i PSC (62,1%), seguits pels del PP (58%), ERC (57,6%). La majoria és més ajustada en els de Cs (50,5%) i entre els que el 2015 van votar CiU (50,2%).
L'observatori està fet en base a 1.200 enquestes telefòniques, entre el 12 i el 26 de març, a municipis de fins a 500.000 habitants (tots, excepte Barcelona), i també assenyala que el "sí" i el "no" a la independència podrien empatar en un referèndum amb alta participació. Segons han destacat el president de l'ACM i alcalde de Sallent, David Saldoni, i el secretari general de l'ACM i alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batet, l'observatori posa de relleu la confiança i la bona valoració dels ajuntaments i alcaldes i alcaldesses entre la ciutadania.
Un 40,8% dels enquestats afirma que el municipi ha millorat el darrer any i tan sols un 23,9% creu que ha empitjorat, mentre que la tasca del govern municipal s'aprova amb un 6,03 sobre 10. Així mateix, un 53,5% dels enquestats tenen molta o bastanta confiança en l'ajuntament i només un 38,4% en tenen poca o gens. El 88,8% dels catalans, a més, coneix el seu alcalde o alcaldessa i un 51,7% hi té molta o bastanta confiança, en especial perquè governa bé i resol problemes (56,4%), és accessible (27%) o se'l coneix personalment (22,3%).
Les principals demandes
Pel que fa a les demandes dels ciutadans als ajuntaments, la resposta és diferent si es permet una resposta lliure o si s'ha de prioritzar entre un llistat. En el primer cas, se citen aspectes urbans com la neteja dels carrers (36,3%) o l'estat dels carrers (20,4%), seguits de la seguretat (27,2%). Si es fan puntuar determinades problemàtiques del 0 al 10, obtenen major nota la creació de llocs de treball (8,59), els serveis sanitaris (8,47) o els serveis per a la gent gran (8,43), seguits també per la seguretat ciutadana (8,35).
Pel que fa als serveis públics, un 61,5% dels enquestats opina que els impostos que es paguen actualment són suficients per fer viables les prestacions de l'estat del benestar, un percentatge inferior al 68,2% de l'observatori del 2017 (l'anterior fet públic), fet que evidenciaria que cada cop es dubtaria més de la seva pervivència. En aquest sentit, un 49,1% estaria disposat a optar pel copagament d'alguns serveis (menys que el 55,7% de fa dos anys), un 17,8% eliminaria algunes prestacions i un 20,1% no faria ni una cosa ni l'altra.
Exigents amb els ajuntaments
Saldoni ha valorat que creix la percepció que "l'administració ha de suplir les mancances de la ciutadania" i que "els nivells de demandes han arribat a uns nivells altíssims", però Batet alerta que hi ha límits com el finançament del món local o la LRSAL. Pel que fa a la seguretat, el president de l'ACM denuncia "problemes de bandes organitzades que entren a robar a municipis, amb coneixements perfectes del codi penal espanyol" i que saben, per exemple, que "robant 400 euros, entren per una porta o altra", un fet que genera frustració. Per això, reclama canvis en el codi penal i dona suport a la fixació de càmeres a les entrades i sortides dels municipis per gravar les plaques dels vehicles.
Quant als reptes de l'ACM, que ja agrupa 932 dels 947 municipis del país -i confia que, després de les eleccions municipals, acabin entrant els que queden-, Saldoni situa la formació per a electes i treballadors d'ajuntaments, la central de compres per al món local (amb 815 ajuntaments adherits), la generació de debat i estudi sobre les problemàtiques i solucions dels municipis, i la defensa dels encausats per l'1-O i la internacionalització del judici entre el món local d'altres països.
El procés constituent
Afirma, de fet, que els municipis hauran de tenir un paper en el procés constituent que prepara Lluís Llach, que s'està reunint amb alcaldes i dirigents locals. Considera que el nivell local és un espai per generar consensos transversals que permetin avançar, més enllà de si s'és partidari o detractor de l'objectiu independentista.
Preguntat per la possible fusió amb la Federació de Municipis de Catalunya, pendent des de fa molts anys, Saldoni ha considerat que el Consell de Governs Locals s'ha de convertir en l'interlocutor vàlid amb el Govern i que es va pactar amb l'exconsellera de la Presidència, Elsa Artadi, fer-lo efectiu després de les municipals. Un cop actiu, però, "les entitats podrien seguir existint com a ens privats", sense concretar amb quines funcions.
Per contra, un 30,6% defensa mantenir el sistema actual, amb una cogestió amb l'empresa privada, mentre que un minoritari 9% optaria directament per privatitzar directament alguns serveis públics. Aquesta majoria clara per la gestió pública, a més, es dona en els electorats de tots els partits, però sobretot entre els votants de la CUP (70,3%), els comuns (65%) i PSC (62,1%), seguits pels del PP (58%), ERC (57,6%). La majoria és més ajustada en els de Cs (50,5%) i entre els que el 2015 van votar CiU (50,2%).
L'observatori està fet en base a 1.200 enquestes telefòniques, entre el 12 i el 26 de març, a municipis de fins a 500.000 habitants (tots, excepte Barcelona), i també assenyala que el "sí" i el "no" a la independència podrien empatar en un referèndum amb alta participació. Segons han destacat el president de l'ACM i alcalde de Sallent, David Saldoni, i el secretari general de l'ACM i alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batet, l'observatori posa de relleu la confiança i la bona valoració dels ajuntaments i alcaldes i alcaldesses entre la ciutadania.
Un 40,8% dels enquestats afirma que el municipi ha millorat el darrer any i tan sols un 23,9% creu que ha empitjorat, mentre que la tasca del govern municipal s'aprova amb un 6,03 sobre 10. Així mateix, un 53,5% dels enquestats tenen molta o bastanta confiança en l'ajuntament i només un 38,4% en tenen poca o gens. El 88,8% dels catalans, a més, coneix el seu alcalde o alcaldessa i un 51,7% hi té molta o bastanta confiança, en especial perquè governa bé i resol problemes (56,4%), és accessible (27%) o se'l coneix personalment (22,3%).
Les principals demandes
Pel que fa a les demandes dels ciutadans als ajuntaments, la resposta és diferent si es permet una resposta lliure o si s'ha de prioritzar entre un llistat. En el primer cas, se citen aspectes urbans com la neteja dels carrers (36,3%) o l'estat dels carrers (20,4%), seguits de la seguretat (27,2%). Si es fan puntuar determinades problemàtiques del 0 al 10, obtenen major nota la creació de llocs de treball (8,59), els serveis sanitaris (8,47) o els serveis per a la gent gran (8,43), seguits també per la seguretat ciutadana (8,35).
Pel que fa als serveis públics, un 61,5% dels enquestats opina que els impostos que es paguen actualment són suficients per fer viables les prestacions de l'estat del benestar, un percentatge inferior al 68,2% de l'observatori del 2017 (l'anterior fet públic), fet que evidenciaria que cada cop es dubtaria més de la seva pervivència. En aquest sentit, un 49,1% estaria disposat a optar pel copagament d'alguns serveis (menys que el 55,7% de fa dos anys), un 17,8% eliminaria algunes prestacions i un 20,1% no faria ni una cosa ni l'altra.
Exigents amb els ajuntaments
Saldoni ha valorat que creix la percepció que "l'administració ha de suplir les mancances de la ciutadania" i que "els nivells de demandes han arribat a uns nivells altíssims", però Batet alerta que hi ha límits com el finançament del món local o la LRSAL. Pel que fa a la seguretat, el president de l'ACM denuncia "problemes de bandes organitzades que entren a robar a municipis, amb coneixements perfectes del codi penal espanyol" i que saben, per exemple, que "robant 400 euros, entren per una porta o altra", un fet que genera frustració. Per això, reclama canvis en el codi penal i dona suport a la fixació de càmeres a les entrades i sortides dels municipis per gravar les plaques dels vehicles.
Quant als reptes de l'ACM, que ja agrupa 932 dels 947 municipis del país -i confia que, després de les eleccions municipals, acabin entrant els que queden-, Saldoni situa la formació per a electes i treballadors d'ajuntaments, la central de compres per al món local (amb 815 ajuntaments adherits), la generació de debat i estudi sobre les problemàtiques i solucions dels municipis, i la defensa dels encausats per l'1-O i la internacionalització del judici entre el món local d'altres països.
El procés constituent
Afirma, de fet, que els municipis hauran de tenir un paper en el procés constituent que prepara Lluís Llach, que s'està reunint amb alcaldes i dirigents locals. Considera que el nivell local és un espai per generar consensos transversals que permetin avançar, més enllà de si s'és partidari o detractor de l'objectiu independentista.
Preguntat per la possible fusió amb la Federació de Municipis de Catalunya, pendent des de fa molts anys, Saldoni ha considerat que el Consell de Governs Locals s'ha de convertir en l'interlocutor vàlid amb el Govern i que es va pactar amb l'exconsellera de la Presidència, Elsa Artadi, fer-lo efectiu després de les municipals. Un cop actiu, però, "les entitats podrien seguir existint com a ens privats", sense concretar amb quines funcions.