10
d'abril
del
2019
Actualitzat
a la
13:24h
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) vol entrar en la campanya electoral de les eleccions espanyoles, i aquest dimecres ha convocat rodes de premsa arreu de l'estat per detallar les seves exigències als partits que es presenten el 28-A. Principalment són dues. La primera, incrementar el parc públic d'habitatge, que actualment representa un 2% del total. La segona, aturar els desnonaments, després que durant el 2018 se'n produïssin gairebé 60.000 a l'estat espanyol.
A Barcelona, la PAH ha explicat les seves reclamacions davant d'una oficina de Bankia al districte de Nou Barris. "Estem en una situació d'emergència i cap dels governs ha fet res per evitar aquest drama social", ha valorat el membre de la plataforma Juanjo Ramón, en referència a l'emergència habitacional.
Per combatre-la, la PAH ha demanat una ampliació del parc públic d'habitatge a l'estat espanyol i ha defensat que l'increment es pot produir si el govern espanyol exigeix a la SAREB i als bancs rescatats amb diners públics que cedeixin els seus pisos buits a l'administració. La plataforma també exigeix que els fons d'inversió coneguts popularment com a fons voltors mobilitzin igualment els immobles buits de la seva propietat.
Prou desnonaments
Els 60.000 desnonaments registrats a l'estat espanyol al llarg del 2018 evidencien que la moratòria contra els llançaments que el govern espanyol va ampliar fins al 2020, no ha funcionat.
Ara la PAH reclama al govern que surti del 28-A una ampliació de la moratòria i el compliment per part de l'estat espanyol dels tractats internacionals i dictàmens de la Unió Europea, firmats per les autoritats espanyoles, que demanen que no es desnonin persones que no tinguin una alternativa habitacional.
A Catalunya la llei 24/2015 ja preveu que els grans propietaris hagin de cedir els seus pisos buits a l'administració i també que hagin d'oferir un lloguer social abans de desnonar algú. La PAH també reclama al Govern que apliqui la llei, després que el Tribunal Constitucional hagi acceptat, a petició del PSOE, retirar el recurs contra la normativa interposat pel govern de Mariano Rajoy.
Llei d'habitatge
L'executiu de Rajoy també va impedir que la proposta de llei d'habitatge de la PAH es tramités al Congrés.
El març del 2018, la mesa de la cambra va acceptar el veto del govern espanyol a la iniciativa legislativa amb els vots del PP i Ciutadans. "L'experiència ens demostra que és igual si governa l'esquerra o la dreta, però després del 28-A reformularem la llei d'habitatge de la PAH per fer-la efectiva", ha avançat Ramón.
A Barcelona, la PAH ha explicat les seves reclamacions davant d'una oficina de Bankia al districte de Nou Barris. "Estem en una situació d'emergència i cap dels governs ha fet res per evitar aquest drama social", ha valorat el membre de la plataforma Juanjo Ramón, en referència a l'emergència habitacional.
Per combatre-la, la PAH ha demanat una ampliació del parc públic d'habitatge a l'estat espanyol i ha defensat que l'increment es pot produir si el govern espanyol exigeix a la SAREB i als bancs rescatats amb diners públics que cedeixin els seus pisos buits a l'administració. La plataforma també exigeix que els fons d'inversió coneguts popularment com a fons voltors mobilitzin igualment els immobles buits de la seva propietat.
Prou desnonaments
Els 60.000 desnonaments registrats a l'estat espanyol al llarg del 2018 evidencien que la moratòria contra els llançaments que el govern espanyol va ampliar fins al 2020, no ha funcionat.
Ara la PAH reclama al govern que surti del 28-A una ampliació de la moratòria i el compliment per part de l'estat espanyol dels tractats internacionals i dictàmens de la Unió Europea, firmats per les autoritats espanyoles, que demanen que no es desnonin persones que no tinguin una alternativa habitacional.
A Catalunya la llei 24/2015 ja preveu que els grans propietaris hagin de cedir els seus pisos buits a l'administració i també que hagin d'oferir un lloguer social abans de desnonar algú. La PAH també reclama al Govern que apliqui la llei, després que el Tribunal Constitucional hagi acceptat, a petició del PSOE, retirar el recurs contra la normativa interposat pel govern de Mariano Rajoy.
Llei d'habitatge
L'executiu de Rajoy també va impedir que la proposta de llei d'habitatge de la PAH es tramités al Congrés.
El març del 2018, la mesa de la cambra va acceptar el veto del govern espanyol a la iniciativa legislativa amb els vots del PP i Ciutadans. "L'experiència ens demostra que és igual si governa l'esquerra o la dreta, però després del 28-A reformularem la llei d'habitatge de la PAH per fer-la efectiva", ha avançat Ramón.