Inacció, obstrucció i contravigilància: les acusacions contraataquen i situen els Mossos al punt de mira

"El dispositiu dels Mossos va permetre el referèndum". La frase és de l'inspector de la Policia Nacional espanyola autor de l'acta de l'1-O a Barcelona. El testimoni, que va passar dimarts pel Tribunal Suprem, l'ha aportat la Fiscalia, i va ser el primer d'una llarga llista de policies cridats per les acusacions amb una tesi en comú: els Mossos no van complir amb el mandat judicial d'impedir el referèndum de l'1-O. La idea xoca frontalment amb el que ha vist la sala les dues últimes setmanes. Primer amb el major Josep Lluís Trapero, i després amb els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero, la cúpula dels Mossos va desmarcar-se amb fermesa de les posicions polítiques del Govern. Tots tres comandaments van deixar clar que la policia catalana va complir el mandat judicial i va avisar l'executiu dels riscos de tirar endavant el referèndum.

Amb aquestes declaracions, el relat d'una rebel·lió coordinada entre Govern i Mossos va perdre força (malgrat que experts consultats per NacióDigital advertien que no quedava desactivat del tot), però aquesta setmana, la novena d'un judici que ja suma una trentena de sessions, les acusacions han contraatacat i han tornat a situar la policia catalana al punt de mira. Ho ha fet de la mà de la Policia Nacional espanyola, que pren protagonisme aquest mes d'abril després d'un març marcat per la Guàrdia Civil. El primer bloc, dimarts, encapçalat per l'instructor de l'acta de l'1-O a Barcelona ja va situar les línies mestres per sostenir la tesi de la Fiscalia: la violència dels votants i, de nou, a inacció dels Mossos l'1-O.  

Aquesta suposada inacció, brandada per diversos testimonis al llarg del judici i rebutjada pels comandaments policials, s'ha traduït també com a "passivitat" i "obstrucció" a la tasca de la resta de cossos policials. Els policies espanyols que han passat aquesta setmana pel Suprem han avalat aquesta tesi. Els inspectors que van redactar les actes de l'1-O en diversos districtes de Barcelona com Ciutat Vella, Sants, l'Eixample o les Corts tenen com a mínim comú denominador les acusacions als Mossos de no actuar per impedir el referèndum. Començant per uns binomis amb "actitud passiva" davant dels col·legis electorals, passant per la presumpta connivència entre els agents i la gent als centre de votació, i acabant per seguiments de mossos de paisà amb un vehicle camuflat del Departament de la Presidència. 

L'autor de l'acta de l'1-O a Barcelona situa la tesi

El contraatac de la Fiscalia va començar dimarts. L'inspector que va redactar el resum de totes les actes policials a Barcelona va assegurar a preguntes de la Fiscalia que el dispositiu dissenyat pels Mossos era per permetre el referèndum. Un dispositiu que, segons les declaracions de la cúpula de la policia catalana, va rebre l'aval del coordinador Diego Pérez de los Cobos i estava pensat en el marc d'un dispositiu conjunt amb la resta de cossos policials de l'Estat. Segons el testimoni, algunes de les actuacions dels Mossos van ser "terribles" i va denunciar que en alguns casos, agents es van desplaçar d'escola per impedir l'actuació de la resta de policies que havien d'impedir el referèndum. En la mateixa línia, va assegurar que el dispositiu estava "mal dissenyat", que els Mossos es comportaven com si fos un referèndum normal i que no van requisar ni urnes ni paperetes. 

A la tarda, més testimonis van avalar aquest relat assegurant que la policia catalana tenia complicitat amb els votants. L'autor de l'acta policial de l'1-O a Ciutat Vella va assegurar que agents dels Mossos es van entrevistar amb els votants en un col·legi i després els van aplaudir i van continuar votant. També va denunciar que el binomi policial estava "estàtic" i que no hi havia unitats d'ordre públic per intervenir als centres. En la mateixa línia, el mateix testimoni va assegurar que els Mossos van retreure el comportament de la policia espanyola aquell dia: "Ens van dir que ens calméssim, que estàvem bojos", va assegurar. 

Esquivant la violència policial de la Policia Nacional l'1-O a centres com l'institut Jaume Balmes, els testimonis que van intervenir als col·legis de l'Eixample també van denunciar la passivitat dels Mossos l'1-O. I en la mateixa línia van anar els que van intervenir al districte de Sants-Montjuïc. Allà, segons un dels agents, un mosso va advertir els votants que la policia actuaria aviat. 

Espionatge, contravigilància i un vehicle de la Generalitat

El relat ha continuat aquest dimecres i ha anat un pas més enllà. L'inspector que va redactar l'acta de l'1-O al districte de les Corts ha denunciat que els Mossos feien contravigilància als policies per informar dels seus moviments. Més enllà de la passivitat i la inacció, els testimonis han assegurat que agents de la policia catalana miraven d'obstruir la tasca de la policia espanyola. Al centre Pau Romeva, han relatat diversos agents, van trobar dos vehicles dels Mossos que barraven el pas als policies. "Quan vam demanar que els traguessin ho van fer, però aleshores van marxar", ha explicat un testimoni.

En aquell col·legi, que ha centrat bona part de les declaracions d'avui, els testimonis han situat també dues persones de paisà (alguns han dit que eren Mossos, d'altres no ho han pogut assegurar) que duien botes tàctiques i una defensa extensible. Portaven uns auriculars i "donaven informació", però no s'ha concretat a qui. Els testimonis no han sabut dir, però, si la tasca de contravigilància la tenien "en excusiva" els agents de la Policia Nacional. També han reconegut que no sabien amb qui comunicaven ni sabien si parlaven amb els concentrats. 

Quan la intervenció va acabar, han relatat els agents, aquestes dues persones van seguir el comboi de la policia espanyola amb un cotxe camuflat de la Generalitat. En concret, el vehicle era una SEAT Ibiza de color gris fosc del Departament de la Presidència. Uns suposats seguiments que se sumen a la passivitat, la connivència i l'obstrucció amb les quals les acusacions miren de reenganxar els Mossos en el relat de la rebel·lió.