Adrián Hernández: «Només serem dins d'un govern on no hi hagi cap independentista»

Adrián Hernández (Sabadell, 1983) és des de la setmana passada de manera oficial el candidat de Ciutadans a l’alcaldia de Sabadell, agafant el relleu de qui va encapçalar les llistes fa quatre anys, Joan García. Després d’haver anat de número 3 el 2015 i de liderar la formació local durant gairebé tot el mandat com a portaveu municipal, ara encapçalarà la llista amb l’objectiu de privar l’independentisme de revalidar al govern municipal a partir del proper mes de maig. N’ha parlat de tot plegat en una entrevista a NacióDigital.

- D’on prové el seu idil·li amb la política?

- Sempre he tingut inquietuds, des de petit a casa llegia el diari, i ja amb 12 anys al cap de setmana em comprava El País. Històricament a casa sempre han estat d’esquerres, el típic votant del PSC que de tant en tant feia vot de càstig i votava Esquerra Unida. El meus pares han estat afiliats a CCOO, i a casa sempre hi havia revistes sindicals. A la universitat vaig estudiar Relacions Laborals i Ciències del Treball, i posteriorment em vaig vincular al món sindical, primer com assessor laboral a la UGT, després com a delegat sindical i després com a president del Comitè d’Empresa de l’Hospital de Terrassa, on treballo.

- I quan va decidir vincular-se a Ciutadans?

- El 2010, després del segon tripartit, em vaig començar a sentir incòmode votant el PSC, on, d’altra banda, mai hi vaig militar, i vaig optar per votar Ciutadans. El 2012, abans de les eleccions en que el partit va passar de tres a nou diputats al Parlament, vaig anar a un acte de l’Albert Rivera a Can Deu i me’l van presentar. Allà també vaig conèixer en Joan García, i vaig començar a anar a reunions i a col·laborar en la campanya electoral del 2012. El 2013 em vaig afiliar, i el 2015 ja vaig anar com a número 3 a les llistes.

- A principis de 2016 en Joan García va renunciar a l’acta per ser diputat al Parlament, des de llavors vostè ha estat el portaveu municipal durant gran part del mandat.

- Nosaltres estem especialment orgullosos de com ha anat, durant molt de temps en Joan va ser el líder i la cara visible de Ciutadans a la ciutat, i quan va marxar va deixar un buit de poder que entre tots vam dur molt bé, continuant com a referent de l’oposició. Tothom diu que som els que anem a més reunions i els que fiscalitzem més, sobretot en la primera part del mandat, quan vam fer més propostes. Després de l’1 d’Octubre tot va anar cap a altres temes, però nosaltres hem seguit fent política municipal. Estem contents de la feina feta, i també en els mitjans, al marge de la seva línia editorial, hem estat visibles amb les nostres propostes. Independentment dels resultats a les eleccions, estem contents per la feina feta.
 
- Ha estat per l’empenta de ser una nova força al ple?

- Sempre se'ns ha animat des del partit a centrar-nos en la política municipal, nosaltres tenim una representació al Parlament on fan força sobre temes de més actualitat, però no hem d’oblidar la política local. Som diferents depenent dels municipis, i aquí es tenia ganes de treballar, la ciutat havia de ser el primer. Volem continuar així, ara des del govern, tenim unes línies molt clares i no renunciarem a defensar les nostres idees.

- Aquest mandat s’ha acusat els independentistes de fer política a remolc del procés, però el debat ha beneficiat a tots els partits, també a vostès.

- Amb una diferència, si agafen totes les mocions dutes a ple, fins i tot en aquests darrers mesos de més escalfor del procés, Ciutadans només ha portat una moció que tingui a veure amb el procés en si, hem intentat passar el màxim de propostes per la Junta de Portaveus per evitar anar al ple, però les forces independentistes n’han presentat diverses.

- És més senzill per a Ciutadans fer oposició quan hi ha un govern de marcat perfil independentista?

- Podria ser que el que més visibilitat ens ha donat com a referent de l’oposició ha estat el fet que el govern ha actuat en aquesta línia, i que en l’oposició el PSC s’ha desintegrat. El PP només té un representant i CiU ha estat més de sortida, i això ens ha deixat tot l’espai de l'oposició per a nosaltres. A més, hem tingut l’1 d’Octubre, com es va despenjar la bandera espanyola de l’Ajuntament… hem estat referent constitucionalista i de l’oposició per incapacitat de la resta de forces de l’oposició.

- De cara a les possibles negociacions, quines línies vermelles es plantegen?

- Ho tenim fàcil, l’independentisme. Només serem dins d'un govern on no hi hagi cap formació independentista. Aquí serà important qui serà la força més votada. Independentment de qui guanyi, però, crec que no hi haurà una majoria alternativa de 14 regidors. Si guanyem nosaltres, tindrem mà estesa a les formacions no independentistes. La que més representació pot tenir, i amb qui podríem governar per fer un canvi a la ciutat, seria el PSC. Però no tinc clar què passaria a l’inrevés: si fossin el partit més votat, ens estendrien la mà o preferirien pactar amb els independentistes? A les carpes ens trobem gent que ens diu que Ciutadans i PSC ens hem d’unir per treure el govern. Jo els dic que si voten Ciutadans, no hi haurà un alcalde independentista, però a dia d’avui, el PSC no sabem què farà.
 
- I podrien entendre’s amb algun dels actuals partits de govern?

- Cal mirar la base del programa: si ens ajuntem amb altres veïns, ho fem per fer què? Entenc que vostè parla de Guanyem Sabadell i dels comuns; si plantegem un govern, hauríem de parlar de què volem fer plegats. Sobre llistes de propostes, hi ha molts punts on ens podem posar d’acord, amb temes de ciutat, deixant de banda el tema República sí, República no. Centrant-nos en Sabadell, hi ha molts aspectes que podem compartir, i ja sigui al govern o amb un suport extern, caldria parlar-ho. Les enquestes diuen que probablement la força més votada tingui un màxim de sis regidors, així que un sol partit no podrà governar la ciutat, i qui digui que sí, està faltant a la veritat. Un govern amb dues forces i uns 12 regidors seria un govern fort.

- I amb PP i Vox, s’hi podria entendre?

- En cas que obtingui representació, el PP el posem en la llista de partits constitucionalistes amb un paper important. En el cas de Vox, crec que no tindran representació, però a Sabadell no estaran en un govern si depèn de nosaltres. Si tenen entrada, parlarem amb ells, igual que amb la resta de partits, i si els hem de demanar suport, els el demanarem. Però no seria bo que fossin al govern.

- Vostès han estat dels últims en fer públic el nom del candidat. Creu que van tard?

- No crec que ens afecti, i hi ha qui diu que els últims seran els primers! Ara, seriosament, són unes eleccions on probablement el pes de la marca serà més important per la situació que es viu en general. Vindrem d’unes eleccions generals que podrien tenir una certa incidència, i en el nostre cas no hi haurà una afectació perquè portem treballant des de fa quatre anys. Ja hi ha una feina de ciutat feta, un coneixement, i era previsible que jo fos el candidat.

- Creu que els pot passar factura casos que han afectat el partit, com la designació del candidat de Castella La Manxa o el de Montcada, on ha plegat part de la militància local?

- Es tracta d’unes eleccions municipals, la gent és intel·ligent i sap que es tracta d’un procés electoral diferent al de les eleccions generals. Nosaltres tenim una marca que té coses positives.
 
- Forces com Guanyem Sabadell o Ara Sabadell defensen que ells no tenen motxilles que els facin dependre de despatxos de Barcelona o Madrid.

- En aquests dos casos, els seus candidats venen d’una política jeràrquica, però és sorprenent que dues persones que han estat en aquest govern, que poquíssimes vegades s’han desmarcat del procés, ara ens vinguin a dir que són cent per cent lliures. El més important és la ciutat i les propostes fetes en clau de ciutat. Nosaltres farem aquestes propostes des de Sabadell.

- Expliqui’m com va viure l’1 d’Octubre.

- No conec cap persona del meu entorn que aquell dia no el visqués amb tristesa i preocupació. Vèiem que la situació acabaria amb un xoc de trens imprevisible, i va anar pitjor del que pensàvem molts, però no tan malament com podria haver arribat a anar. La setmana posterior la sensació va ser de tristesa, amb estones en què tenia ganes de plorar, com si alguna cosa s’hagués trencat. La irresponsabilitat del Govern els dies 6 i 7 de setembre trencant la legalitat amb una majoria parlamentària però no en vots va fer que es trenquessin les relacions institucionals, també a Sabadell, amb posicions molt enfrontades. Aquí es van viure situacions com la de l’escola Nostra Llar, que al final es va produir en compliment d’una ordre judicial, però hi havia persones allà que coneixíem, i ens va preocupar. Afortunadament, les relacions personals s’han anat recuperant. Els responsables polítics no podem jugar amb els sentiments.

- Van mantenir un posicionament rígid quan es va despenjar la bandera espanyola de l’Ajuntament.

- I l’europea, també. El 27 d’octubre de 2017, quan es va declarar la independència al Parlament, només dues ciutats van retirar-les, Sabadell i Girona. Hi havia una sensació que des del setembre s’estava mantenint una clara mostra de falta de respecte a les persones que se senten espanyoles. Més enllà de la gestió del govern municipal, que ha estat dolenta, no s’ha sabut jugar bé amb el sentiment de tots els ciutadans de Sabadell. És que ni el senyor Puigdemont va treure la bandera del Palau de la Generalitat!

- Des de la seva formació s’ha promocionat la retirada de llaços grocs de la via pública.

- Els llaços van començar a aparèixer a l’octubre, amb l’empresonament dels Jordis, i Ciutadans va advertir que si l’administració pública no els retirava ho faríem nosaltres. Durant vuit mesos vam demanar-ho amb escrits i peticions a tots els ajuntaments on tenim representació, perquè augmentaria la tensió, perquè la via pública no pot ser monopolitzada per sensibilitats polítiques. Imagini’s que els constitucionalistes o unionistes sortíssim a posar llaços taronges o vermells, seria irrespirable, a banda de l’incivisme clar que suposa. Vam dir prou, que si l’administració no ho feia, o faríem nosaltres, i és important el matís, perquè no va ser immediat. La situació es va intensificar amb la instal·lació de creus a les platges. Per tot això ens sorprèn que se'ns acusi de generar el conflicte a nosaltres.
 
- A Sabadell tenim dos veïns en presó preventiva pel procés, Carme Forcadell i Jordi Cuixart. Creu que és justificada aquesta presó o seria millor perquè tothom respirés que no hi fossin?

- Ser jutge i prendre una decisió així ha de ser difícil, la privació de la llibertat és la pena màxima que tenim a Espanya, i la provisional només es valida en delictes greus. És cert que els delictes que se’ls imputen ho són. El Tribunal Suprem ja dirà si s’acaba sentenciant.

- Seria més senzill fer política si no hi fossin a la presó?

- Sí, és evident. Si no fossin a la presó seria més fàcil fer política, però hagués estat més fàcil fer política si no s’hagués començat i arribat al final d’un procés que sabien que tindria conseqüències penals. Si els dies 6 i 7 de setembre de 2017 els dèiem que estaven creuant una línia vermella i que hi hauria conseqüències penals. És clar que seria més fàcil fer política sense gent a la presó, però seria encara més fàcil si no s’hagués culminat el procés saltant-se la Constitució, i la resó es deriva d’aquesta situació.

- I quin balanç fa d’aquest quatre anys de govern?

- Bastant negatiu. Primer perquè ha estat un govern que no ha tingut una direcció política sinó tres o quatre, i això té efectes. Derivat d’això, hi ha hagut una certa incapacitat de gestió. A més, hi ha hagut tot l’afer independentista, que ha utilitzat l’Ajuntament, sense amagar-se, amb termes com “punta de llança” o que seria un “instrument per la República catalana”, que a una majoria important de la ciutat els ha expulsat de sentir-se identificats amb l’Ajuntament. També els barris tenen la sensació de falta d’empatia, que no se'ls ha escoltat, que en quatre anys de pressupostos amb superàvit no s’han notat les inversions al carrer. Han estat més preocupats per la imatge més que en el dia a dia. Han creat conflictes interessant-se de manera partidista que han afectat la ciutat, com és el cas de Smatsa, que s’hauria d’haver deixar exclusivament als tribunals. Hi ha una falta de confiança que ve del govern socialista, que ha augmentat, i ara cal recuperar la imatge de ciutat: generar atractiu econòmic, ocupació, etc. Els inversos, si han de decidir on anar, si a Sabadell o a una altra ciutat, a nosaltres no ens veuen com atractius. Cal un govern que doni seguretat jurídica i faci reformes que ens facin atractius.