El jutjat 13 culmina la causa general contra l'independentisme

Tribunal Suprem, Audiència Nacional, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. El tancament de la instrucció en aquesta última instància, que ha desembocat en el processament d'una trentena d'alts càrrecs vinculats al referèndum, culmina l'estratègia de causa general contra l'independentisme i obre un nou focus judicial en plena vista al Suprem contra la cúpula del procés i a les portes de l'arrencada de la campanya electoral del 28-A.

El jutjat 13, sota la batuta de Juan Antonio Martínez Sunyer -mort abans de finalitzar la instrucció-, ha estat una peça clau per investigar el referèndum, i les defenses dels dirigents encausats han fet de les "irregularitats" de la investigació un dels seus principals cavalls de batalla. Al final, però, s'ha acabat descartant el delicte de rebel·lió i de sedició, els més greus de tots. Els delictes de què se'ls acusa són: prevaricació, malversació de fons públics, desobediència, falsedat documental i revelació de secrets.

5,8 milions de diners públics 

La resolució de la magistrada calcula que es van malversar 5,8 milions d'euros, motiu pel qual fixa una fiança equivalent a aquesta quantitat per a 17 processats. Les parts poden recórrer en un termini de tres dies i, en cas de no recórrer, els processats hauran d'abonar aquesta quantitat de forma solidària o bé se'ls embargarà els seus béns. Segons el relat de la interlocutòria, a partir del 2012 es va anar comprometre quanties de diners públics per al procés català i impulsar el referèndum. Com a despeses de la votació inclou el Registre de Catalans a l'Exterior, la campanya Civisme, els informes elaborats pel Diplocat, les trameses postals d'Unipost, la cartelleria i la propaganda, el call center des del qual es va seguir la votació o el disseny de la web Pactepelreferendum.cat.

També contempla com a recursos malversats el cost de l'obertura dels 2.300 punts de votació del referèndum, que xifra en 900.000 euros a partir d'un informe de la Societat Mercantil Estatal de Gestió Immobiliària.  

Ni Santi Vidal ni Pi-Sunyer entre els processats

Els principals afectats per la instrucció són alts càrrecs de diverses conselleries que tenien vincles amb el referèndum. En el llistat hi figuren l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo; l'exdirector de la representació de la Generalitat davant la UE, Amadeu Altafaj, i l'exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Antoni Molons, entre d'altres alts càrrecs de la Generalitat, però també membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), com la seva presidenta Núria Llorach; el director de TV3, Vicent Sanchis, i el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. També hi apareix Francesc Fàbregas, director d'El Vallenc -setmanari on va irrompre la Guàrdia Civil abans de l'1-O- i president de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local (ACPC).

En canvi, no apareix el nom del jutge Santi Vidal que va donar peu a la investigació a partir de les xerrades que feia arreu del territori desgranant -no sempre amb dades certes- com s'estava preparant la independència des de les institucions. També s'ha aixecat la imputació contra Carles Viver i Pi-Sunyer, exdirector de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) i expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Els informes elaborats per aquest organisme han format part del relat de l'acusació al Suprem, on es va cridar a declarar Viver i Pi-Sunyer com a testimoni. La seva condició d'investigat pel jutjat 13 de Barcelona va fer que s'acollís al dret de no declarar.

L'origen real de la investigació

"És evident que és una causa general contra l'independentisme. La prova més fefaent és que tot va començar per Santi Vidal i ell, finalment, no està processat. Era una excusa per trobar un instrument per investigar una ideologia", sosté el portaveu jurídic dels presos d'ERC, Joan Ignasi Elena, qui precisament va ser citat a declarar pel 13 com a testimoni per haver presidit el Pacte Nacional pel Referèndum. Apunta també que el fet que s'arribin a processar i "perseguir" funcionaris "traspassa una frontera més". 

"És evident que és una causa general contra l'independentisme. La prova més fefaent és que tot va començar per Santi Vidal i ell, finalment, no està processat. Era una excusa per trobar un instrument per investigar una ideologia", sosté el portaveu jurídic dels presos d'ERC, Joan Ignasi Elena

Des de les defenses han assenyalat sempre que la investigació del 13 s'ha convertit en un calaix de sastre que ha tingut com a finalitat alimentar la causa del Tribunal Suprem i han denunciat les dificultats per accedir als documents de la investigació. Consideren que la premissa sobre les presumptes irregularitats en la fase d'instrucció s'aferma a partir de testimonis al Tribunal Suprem com les del tinent coronel Daniel Baena -instructor dels atestats de la Guàrdia Civil sobre l'1-O-, que va corroborar que ja investigaven el procés català des del 2015 per encàrrec de la Fiscalia de l'Audiència Nacional. Aleshores, però, l'objectiu era, segons el coronel, supervisar si des del Govern es destinaven diners públics per crear estructures d'Estat. 

Això alimenta les sospites entre la defensa que la causa del 13 que es va posar en marxa a partir de la denúncia de Vox i de l'advocat Miguel Durán no és el detonant de tot plegat, sinó que ja hi havia moviments previs als quals se'ls va dotar d'un paraigües legal. Una part de les defenses va qüestionar també el sistema d'adjudicació pel qual la causa va anar a parar al 13 perseguint la fita d'anul·lar-la, però la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, va defensar que no s'havia produït cap alteració. 

"Es plantejaven els objectius i es proposaven les línies d'actuació al jutge i ell acceptava", va explicar el tinent coronel Daniel Baena al Tribunal Supem

Amb el testimoni de Baena queda acreditat que l'independentisme va ser investigat per una teranyina d'instàncies judicials. De vegades, fins i tot, coincidint en el temps. El tinent coronel no va concretar, però, quins fets s'intentava dirimir en cada òrgan. Pero sí que va explicar un modus operandi en què el jutge Ramírez Sunyer semblava anar a remolc: "Es plantejaven els objectius i es proposaven les línies d'actuació al jutge i ell acceptava". Les detencions del 20 de setembre, per exemple, van ser a proposta de Baena i el jutge les va acceptar. Precisament, l'estiu d'aquell any es va produir una situació insòlita: testimonis eren citats a declarar i la Guàrdia Civil s'emparava en el jutge mentre que des del TSJC negaven que s'hagués donat cap ordre.

La resposta de Torra

El tancament de la instrucció del jutjat 13 ha motivat una declaració institucional del president de la Generalitat, Quim Torra, just després de la reunió del Govern. La idea principal ha estat diàfana: "Ho vam fer i ho tornaríem a fer". Un missatge que es pot interpretar en clau d'escenari posterior a la sentència del Suprem, tenint en compte que Torra sempre ha defensat una resposta basada en el dret a l'autodeterminació. El president ha insistit que no permetrà que "ningú anul·li la voluntat del poble de Catalunya", per bé que no ha concretat cap acció concreta.

Tampoc ho ha fet la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, interpel·lada en roda de premsa sobre si aquest "ho tornaríem a fer" de Torra es referia a un nou referèndum o bé a una nova proclamació de la independència. "Seguim compromesos amb la República", ha apuntat Budó, que també ha anunciat que l'autodeterminació serà una de les "línies vermelles" del Govern a l'hora de negociar amb Pedro Sánchez després del 28-A. Unes eleccions que tindran molt a veure, també, amb la resolució de la causa general contra l'independentisme en quatre instàncies judicials.