El Barça s'enfronta aquest dimecres, a partir de les 21h, al Manchester United en el partit d'anada dels quarts de final de la Champions League. Els blaugrana van caure, precisament, en aquesta mateixa ronda en la darrera edició, després d'una catastròfica tarda a l'Estadi Olímpic de Roma. Ara, els de Valverde volen treure's l'espina clavada. Per fer-ho, els cal entrar amb bon peu en l'eliminatòria, i això passa per sortir de l'imponent Old Trafford amb un bon resultat.
Si bé és cert que el Barça va esquivar els tres rivals més difícils del bombo -Juventus, Liverpool i Manchester City-, es trobarà amb un conjunt renovat i en bona forma. El United de fa tres o quatre mesos no té res a veure amb l'actual. Ole Gunnar Solskjær ha millorat substancialment l'equip anglès. És un rival complicat però, a priori, assequible per als culers.
Els precedents són positius per al Barça. Els últims dos partits contra el United van ser les finals de Champions del 2009 i 2011, totes dues amb victòria blaugrana, que van servir per enterrar l'era Ferguson i situar l'equip de Pep Guardiola a l'olimp del futbol europeu. Els dos equips han canviat molt des d'aleshores i, si ampliem el focus, el balanç en els enfrontaments entre anglesos i catalans és més igualat del que indiquen les últimes temporades: els blaugrana han guanyat quatre partits, n'han empatat quatre més i n'han perdut tres contra els red devils.
Fortaleses i debilitats d'un equip que vol oblidar Mourinho
El Manchester United va començar la temporada amb José Mourinho a la banqueta, amb tot el que això comporta. Els mals resultats a la Premier -van quedar fora de la pugna per la lliga massa aviat- i el caràcter del tècnic portuguès van acabar amb la paciència dels aficionats, dels jugadors i de la directiva. Mourinho va abandonar el club a finals d'any i el seu lloc el va ocupar Solskjær.
Amb el tècnic noruec, els anglesos han recuperat el bon joc i es troben en un gran moment de forma. Van superar contra pronòstic el totpoderós PSG de Neymar -que va acabar perdent els papers a la graderia- i s'han col·locat entre els vuit millors clubs d'Europa després d'anys modestos al gran torneig continental. No són els favorits -ni contra el Barça ni davant la resta d'equips- però de la mà de Paul Pogba, escudat per l'espanyol Juan Mata -amo i senyor de la batuta del joc-, esperen posar les coses difícils als blaugrana.
Si bé amb Solskjær el Manchester ha millorat en futbol i resultats, l'equip està pensat per Mourinho i alguns mecanismes encara no estan del tot agafats. Davant d'un equip intens i amb el control de la pilota, poden tenir problemes. De tota manera, jugadors com Pobga, Lukaku i Rashford estan en un bon moment de forma, són letals al contraatac i veuen porteria amb facilitat. Al mig del camp, la veterania de Matic i l'exvalencianista dona consistència a l'equip, mentre que David de Gea és un porter de garantia.
Doble motivació de camí a Madrid
El sorteig de quarts de final va servir també per definir el camí fins al Wanda Metropolitano, l'estadi de l'Atlètic de Madrid, que enguany serà la seu de la final de la Champions. Tal com va quedar el quadre, el Barça té una doble motivació per arribar fins al final en la competició europea (més enllà de l'objectiu lògic de guanyar el títol).
D'una banda, si el Barça passa els quarts i les semifinals i arriba a Madrid, podria enfrontar-se al Manchester City de Guardiola, l'etern candidat a guanyar la Champions -les cases d'apostes el situen com a favorit per proclamar-se campió-. Això permetria als blaugrana retrobar-se amb qui va ser el seu entrenador.
D'altra banda, en clau individual, es podria donar una final Juventus-Barça, que permetria tornar a veure el duel que ha marcat l'última dècada al futbol mundial: Cristiano Ronaldo - Leo Messi. La Juve, candidata també al guanyar la Champions, arriba en forma després de remuntar a vuitens contra l'Atlètic de Madrid.