09
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
22:45h
La Lily va morir el darrer cap de setmana de març a l'Hospital del Mar. Al centre hospitalari hi va arribar després d'haver rebut una pallissa, expliquen les persones que la coneixien de prop, però la causa oficial que consta de la seva mort és una greu malaltia. D'uns 30 anys i procedent de Moldàvia, exercia la prostitució al barri del Raval. "Patia una violència molt bèstia i molt visible. Quan va arribar a Barcelona, fa uns set anys, ja estava en una xarxa d'explotació", asseguren aquestes fonts. El seu cas evidencia la invisibilitat de les persones explotades sexualment i com els mecanismes de protecció no han estat eficients per evitar el que els coneixedors del cas denominen com una "crònica d'una mort anunciada".
La Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans (UTEH) de l'Ajuntament de Barcelona va fer seguiment del cas de la Lily i havia remès fins a cinc informes a Fiscalia perquè actués. Fonts coneixedores de la seva situació expliquen que al principi, en arribar a la ciutat i ser agredida, va anar a la policia per presentar una denúncia que finalment no va acabar materialitzant. "Tenia dos fills molt petits al país d'origen i les màfies fan xantatge amb això", expliquen. No tenen cap dubte que tenia por i que per això no va arribar a denunciar mentre patia maltractaments físics i psicològics continuats. "El seu era un cas de risc extrem", sostenen.
Els Mossos no han obert investigació arran de la mort
De fet, quan aquesta darrera vegada va ingressar a l'hospital, expliquen fonts pròximes a la dona, els símptomes de l'agressió patida eren visibles. Portava dos telèfons sempre a sobre -a través dels quals hi contactaven clients i el seu explotador- i, tant durant l'ingrés com després de la seva mort "no paraven de sonar". Amb tot, des de Mossos expliquen a NacióDigital que "no s'ha obert cap investigació" perquè la Lily "va morir per causes mèdiques" a conseqüència d'una llarga malaltia.
Aquí es produeix un xoc de versions. La policia catalana sosté que "feia temps que la tenia diagnosticada" i que no els consta "cap informació" que indiqui que va ingressar després d'haver estat agredida. Però fonts pròximes a la jove defensen que la malaltia se li va detectar en aquell ingrés durant la revisió mèdica feta arran de la pallissa patida i que pocs dies abans s'havia obert, fins i tot, un comunicat mèdic de lesions. El cas per tràfic de persones sí que està als jutjats. "El cas està judicialitzat i sota secret de sumari", asseguren fonts de la Fiscalia provincial de Barcelona.
Des de l'Ajuntament de Barcelona feien seguiment de la situació de la Lily. "Es van activar tots els mecanismes municipals per millorar la seva situació des del punt de vista social, jurídica i sanitària i s'ha posat el cas en mans d'instàncies judicials i policials", expliquen fonts municipals. La regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, subratlla en declaracions a NacióDigital els cinc informes que es van remetre a la Fiscalia perquè comencés a investigar d'ofici encara que la dona no hagués denunciat per voluntat pròpia. De fet, Pérez va anar fins a l'Hospital del Mar el dia de la seva defunció i, dies més tard, va reivindicar a través de les xarxes socials que el cas no podia quedar "impune" i que des del consistori activarien tots els tràmits per fer-se càrrec dels costos de l'enterrament de la jove, que no va ser reclamada per cap familiar.
La desprotecció que pateixen les persones víctimes de tràfic sense denúncia rau, en bona part, en què sense denúncia difícilment s'obren investigacions. I que la víctima arribi a afrontar un procés judicial és difícil per la pressió a la qual estan sotmeses, la vulnerabilitat física i psicològica que pateixen, i perquè sovint no tenen xarxa social, tenen problemes idiomàtics i desconeixen els mecanismes legals per fer-ho. Pérez, que considera que el cas ha d'obligar a revisar tota la cadena d'actuació, explica la situació de "violència institucional" en la qual es trobava la Lily. "Acumulava multes de l'anterior mandat emparades en l'ordenança de civisme i fins i tot va rebre una ordre d'expulsió d'estrangeria", relata la regidora.
Pérez radiografia quins són els principals punts dèbils del sistema. Per una banda, cal l'acompanyament jurídic i sanitari, però assenyala que falta "proactivitat judicial" perquè el sistema sigui eficient. També que els testimonis puguin ser protegits en cas de judici per facilitar la persecució del crim, cosa que ara no passa. Finalment, apunta també a una llei d'estrangeria que "atempta contra les víctimes de tràfic". Si institucionalment se les amenaça amb l'expulsió quan estan en una situació d'absoluta vulnerabilitat encara és més difícil que s'atreveixin a denunciar la situació que pateixen.
"Cal perseguir d'ofici el delicte de tràfic de persones per no carregar tot el pes del testimoni a unes dones que estan amenaçades", defensa Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violència masclista que ha coordinat un projecte europeu sobre aquesta problemàtics. Lamenta que a aquestes alçades encara no es tingui clar que les situacions d'explotació sexual són una forma de violència masclista i que, per tant, les víctimes haurien de tenir accés als mateixos recursos i atenció. "Són feminicidis. Estem permeten a nivell social que hi hagi explotació sexual. Aquestes dones cauen en la invisibilitat en cas d'assassinat", argumenta.
Alfageme insisteix en la urgència d'activar mecanismes de protecció d'aquestes dones perquè no es segueixi "amagant" la seva realitat i el risc vital que pateixen. De fet, recorda que Espanya és el segon país d'Europa on hi ha més demanda de prostitució.
El seguiment de 180 casos a Barcelona en dos anys
La UTEH, creada al 2017, és la primera unitat integral de l'Estat en el combat al tràfic d'éssers humans en el qual hi participen 32 actors policials i judicials. S'atenen majoritàriament casos de dones víctimes d'explotació sexual, però també d'explotació laboral i mendicitat. També hi ha casos d'homes atesos i transexuals. En el primer any de funcionament de la UTEH es va fer un seguiment de 109 casos, 81 dels quals van seguir oberts durant el 2018, a més dels 71 de nous que es van incorporar. En dos anys, s'han fet 180 seguiments.
Comptabilitzar quantes persones són víctimes de tràfic no és senzill. A les que exerceixen a l'espai públic o en clubs se les identifica més fàcilment, però la situació és molt més complexa quan es tracta de pisos privats. Al carrer Robadors, la Lily era coneguda. Hi era dia i nit. Sovint amb símptomes d'agressions que intentava justificar amb accidents. Veïns, companyes i persones que han fet el seguiment del seu cas clamen perquè la mort de la Lily no només no caigui en l'oblit, sinó perquè es revisin els protocols per evitar que situacions com la seva es tornin a repetir.
La Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans (UTEH) de l'Ajuntament de Barcelona va fer seguiment del cas de la Lily i havia remès fins a cinc informes a Fiscalia perquè actués. Fonts coneixedores de la seva situació expliquen que al principi, en arribar a la ciutat i ser agredida, va anar a la policia per presentar una denúncia que finalment no va acabar materialitzant. "Tenia dos fills molt petits al país d'origen i les màfies fan xantatge amb això", expliquen. No tenen cap dubte que tenia por i que per això no va arribar a denunciar mentre patia maltractaments físics i psicològics continuats. "El seu era un cas de risc extrem", sostenen.
Els Mossos no han obert investigació arran de la mort
De fet, quan aquesta darrera vegada va ingressar a l'hospital, expliquen fonts pròximes a la dona, els símptomes de l'agressió patida eren visibles. Portava dos telèfons sempre a sobre -a través dels quals hi contactaven clients i el seu explotador- i, tant durant l'ingrés com després de la seva mort "no paraven de sonar". Amb tot, des de Mossos expliquen a NacióDigital que "no s'ha obert cap investigació" perquè la Lily "va morir per causes mèdiques" a conseqüència d'una llarga malaltia.
Aquí es produeix un xoc de versions. La policia catalana sosté que "feia temps que la tenia diagnosticada" i que no els consta "cap informació" que indiqui que va ingressar després d'haver estat agredida. Però fonts pròximes a la jove defensen que la malaltia se li va detectar en aquell ingrés durant la revisió mèdica feta arran de la pallissa patida i que pocs dies abans s'havia obert, fins i tot, un comunicat mèdic de lesions. El cas per tràfic de persones sí que està als jutjats. "El cas està judicialitzat i sota secret de sumari", asseguren fonts de la Fiscalia provincial de Barcelona.
L'Ajuntament de Barcelona va remetre fins a cinc informes de la situació de la Lily perquè s'investigués d'ofici malgrat que la dona no hagués presentat una denúncia
Des de l'Ajuntament de Barcelona feien seguiment de la situació de la Lily. "Es van activar tots els mecanismes municipals per millorar la seva situació des del punt de vista social, jurídica i sanitària i s'ha posat el cas en mans d'instàncies judicials i policials", expliquen fonts municipals. La regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, subratlla en declaracions a NacióDigital els cinc informes que es van remetre a la Fiscalia perquè comencés a investigar d'ofici encara que la dona no hagués denunciat per voluntat pròpia. De fet, Pérez va anar fins a l'Hospital del Mar el dia de la seva defunció i, dies més tard, va reivindicar a través de les xarxes socials que el cas no podia quedar "impune" i que des del consistori activarien tots els tràmits per fer-se càrrec dels costos de l'enterrament de la jove, que no va ser reclamada per cap familiar.
3) El cas està a jutjats i des de @bcn_ajuntament l'estem seguint, per col·laborar amb la justícia amb tot el que calgui. No pot quedar impune. També hem activat tots els tràmits per fer-nos càrrec de l'enterrament.
— Laura #BCNAntimasclista (@laurapcastano) 7 d’abril de 2019
La desprotecció que pateixen les persones víctimes de tràfic sense denúncia rau, en bona part, en què sense denúncia difícilment s'obren investigacions. I que la víctima arribi a afrontar un procés judicial és difícil per la pressió a la qual estan sotmeses, la vulnerabilitat física i psicològica que pateixen, i perquè sovint no tenen xarxa social, tenen problemes idiomàtics i desconeixen els mecanismes legals per fer-ho. Pérez, que considera que el cas ha d'obligar a revisar tota la cadena d'actuació, explica la situació de "violència institucional" en la qual es trobava la Lily. "Acumulava multes de l'anterior mandat emparades en l'ordenança de civisme i fins i tot va rebre una ordre d'expulsió d'estrangeria", relata la regidora.
La regidora Laura Pérez reivindica que el cas no pot quedar impune i assenyala que cal "proactivitat judicial", protecció dels testimonis per facilitar la persecució del crim i una llei d'estrangeria que no "atempti" contra les víctimes
Pérez radiografia quins són els principals punts dèbils del sistema. Per una banda, cal l'acompanyament jurídic i sanitari, però assenyala que falta "proactivitat judicial" perquè el sistema sigui eficient. També que els testimonis puguin ser protegits en cas de judici per facilitar la persecució del crim, cosa que ara no passa. Finalment, apunta també a una llei d'estrangeria que "atempta contra les víctimes de tràfic". Si institucionalment se les amenaça amb l'expulsió quan estan en una situació d'absoluta vulnerabilitat encara és més difícil que s'atreveixin a denunciar la situació que pateixen.
Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violència masclista: "Cal perseguir d'ofici el delicte de tràfic de persones per no carregar tot el pes del testimoni a unes dones que estan amenaçades"
"Cal perseguir d'ofici el delicte de tràfic de persones per no carregar tot el pes del testimoni a unes dones que estan amenaçades", defensa Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violència masclista que ha coordinat un projecte europeu sobre aquesta problemàtics. Lamenta que a aquestes alçades encara no es tingui clar que les situacions d'explotació sexual són una forma de violència masclista i que, per tant, les víctimes haurien de tenir accés als mateixos recursos i atenció. "Són feminicidis. Estem permeten a nivell social que hi hagi explotació sexual. Aquestes dones cauen en la invisibilitat en cas d'assassinat", argumenta.
Alfageme insisteix en la urgència d'activar mecanismes de protecció d'aquestes dones perquè no es segueixi "amagant" la seva realitat i el risc vital que pateixen. De fet, recorda que Espanya és el segon país d'Europa on hi ha més demanda de prostitució.
El seguiment de 180 casos a Barcelona en dos anys
La UTEH, creada al 2017, és la primera unitat integral de l'Estat en el combat al tràfic d'éssers humans en el qual hi participen 32 actors policials i judicials. S'atenen majoritàriament casos de dones víctimes d'explotació sexual, però també d'explotació laboral i mendicitat. També hi ha casos d'homes atesos i transexuals. En el primer any de funcionament de la UTEH es va fer un seguiment de 109 casos, 81 dels quals van seguir oberts durant el 2018, a més dels 71 de nous que es van incorporar. En dos anys, s'han fet 180 seguiments.
Comptabilitzar quantes persones són víctimes de tràfic no és senzill. A les que exerceixen a l'espai públic o en clubs se les identifica més fàcilment, però la situació és molt més complexa quan es tracta de pisos privats. Al carrer Robadors, la Lily era coneguda. Hi era dia i nit. Sovint amb símptomes d'agressions que intentava justificar amb accidents. Veïns, companyes i persones que han fet el seguiment del seu cas clamen perquè la mort de la Lily no només no caigui en l'oblit, sinó perquè es revisin els protocols per evitar que situacions com la seva es tornin a repetir.