eleccions europees 2019

ERC desitja «sort» a Comín i no li exigeix l'acta

"No prendrem mai cap decisió que pugui perjudicar la seva situació com a represaliat", assegura la portaveu dels republicans, Marta Vilalta

per Sara González, 8 d'abril de 2019 a les 13:11 |
Marta Vilalta, amb Mireia Cortés i Carolina Telechea, aquest dilluns | @Esquerra_ERC
La incorporació de Toni Comín a la llista de Junts per Catalunya a les eleccions europees era la crònica d'una marxa anunciada. "Ell i les seves circumstàncies eren clares", asseguren des d'ERC, amb qui ja fa temps que l'exconseller mantenia una relació distant. A les portes de l'arrencada de la campanya de les eleccions espanyoles, el partit no ha volgut fer-ne casus belli malgrat que en els darrers mesos no han mantingut una relació fluïda. La portaveu, Marta Vilalta, ha assegurat que ERC li desitja "sort en el nou projecte polític que enceta", li agraeix la feina feta i no li exigirà que renunciï a l'acta de diputat que va obtenir presentant-se com a independent amb els republicans a les eleccions del 21-D. 

"És una decisió personal, li desitgem sort perquè la seva sort és la que tindrem com a país. A partir d'aquí, és ell qui ha de ser coherent amb les seves decisions", ha afirmat Vilalta, que ha subratllat que des d'ERC no es prendrà "mai cap decisió que pugui perjudicar" o bé "agreujar" la seva situació com "represaliat". Comín ha agraït la reacció d'ERC a través de les xarxes socials tot subratllant "l'orgull" per la feina feta amb el partit i ha negat que es "trenqui" la relació.   

 
A diferència de la resta d'electes processats, Comín no està formalment suspès, motiu pel qual manté la seva retribució com a diputat. Amb tot, no va acceptar ser substituït per delegar el vot -com, motiu pel qual els republicans compten amb 31 vots en comptes de 32 al Parlament. Aquesta qüestió no ha estat exempta de tibantors amb ERC.    

El paper al Consell per la República

De fet, les diferències entre Comín i ERC han estat públiques en els darreres mesos. De fet, la setmana passada l'exconseller ja va signar una carta amb Carles Puigdemont i Clara Ponsatí en la qual demanaven una candidatura unitària a les europees, una opció que els republicans han rebutjat per activa i per passiva. A tot plegat se li suma també el paper que es considera que ha de tenir el Consell per la República, del qual Comín en forma part. Des d'ERC s'és partidària de no donar pes a estructures paral·leles de govern, tot i que reconeix la tasca de denúncia de la repressió i d'internacionalització del conflicte que pot exercir aquest ens.


Preguntada per aquesta qüestió, Vilalta ha deixat entreveure que ERC no considera necessari designar un substitut de Comín al Consell -de qui ha dit que és clau- i ha recordat que també en formen part els republicans Isaac Peraire i Rut Ribas. "Davant la situació d'injustícia que pateix, sempre podrà comptar amb nosaltres", ha insistit la portaveu. Tot i les tibantors, ha afirmat que Comín ha participat de les reunions del partit i ha mantingut un contacte "permanent" amb la secretaria general, motiu pel qual va comunicar la seva decisió abans d'anunciar-la públicament. 

Enèsima defensa de les llistes separades

Preguntada per la petició del president Quim Torra, que aquest dilluns ha tornat a reclamar una llista unitària a les eleccions europees perquè Puigdemont i Oriol Junqueras sumin en una única candidatura, Vilalta ha respost que Torra sap de la "lleialtat" d'ERC al Govern. Els republicans han tornat a defensar que l'independentisme és "transversal" i que el més eficient és que cadascú defensi als comicis el seu "projecte amb els seus propis matisos" i, posteriorment, treballar conjuntament. 

L'autodeterminació, epicentre del programa electoral

ERC ha presentat aquest dilluns un decàleg sobre la defensa de la llibertat que faran durant la campanya. En el primer punt, reivindiquen l'exercici del dret a l'autodeterminació amb la celebració d'un referèndum. També advoquen per combatre la repressió, barrar el pas a l'extrema dreta, la promoció dels valors republicans en un estat monàrquic, el combat contra les desigualtats de gènere, la protecció dels interessos de les classes populars, la superació dels nacionalismes autoritaris, la defensa dels Països Catalans i la generació d'espais d'actuació conjunts amb altres moviments progressistes i forces independentistes d'arreu de l'Estat.  

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació