Ofensiva dels moderats del PDECat a les portes del cicle electoral

El trencament del sector moderat del PDECat amb Carles Puigdemont s'ha produït per etapes. Primer va ser la declaració de la independència, i després van venir les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions catalanes del 21-D. Un procés que ja va deixar ferides que es van eixamplar amb el retard en la formació de Govern -marcat per la repressió de l'Estat i les dificultats d'entesa amb ERC i la CUP-, amb la negociació de la moció de censura de Pedro Sánchez, i que s'ha fet pràcticament irreversible amb la confecció de les candidatures al Congrés dels Diputats. Els més pragmàtics de l'antiga CDC esperen que passi el cicle electoral -incloses les municipals i europees- per prendre decisions, però ja no descarten fundar un nou partit.

La qüestió ja no forma part dels debats interns entre els seus membres, sinó que han saltat a l'esfera pública a través d'una entrevista concedida per Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat, aquest diumenge a La Vanguardia. La conversa amb el periodista Enric Juliana recull bona part de les crítiques que els més moderats -Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Mercè Conesa i membres de la direcció executiva- han traslladat de portes endins durant l'elaboració de les candidatures al Congrés. En els llocs de sortida hi ha dirigents afins a Puigdemont -Laura Borràs, Míriam Nogueras, Ramon Tremosa- i això indica que l'estratègia també serà dirigida des de Bèlgica.

Aquesta és, precisament, una de les crítiques que Pascal verbalitza contra l'expresident de la Generalitat: "Catalunya no es pot dirigir des de Waterloo". El país centreeuropeu va acollir la negociació de les llistes de JxCat al Parlament -en les quals Pascal, David Bonvehí i Neus Munté quedaven relegats-, i és des d'on s'ha eixamplat la distància entre un sector del PDECat respecte de Puigdemont. Fins al punt que, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, ja hi ha dirigents que han encarregat -des de finals del 2018- enquestes per determinar si un nou espai polític tindria sentit. "L'espai hi és", asseguren, però l'aposta de la direcció ha estat la integració amb JxCat.

"Fer tot aquest moviment per treure els mateixos diputats que CDC el 2016, amb Francesc Homs com a candidat, pot no tenir sentit", assenyala un dirigent moderat

Qui ha acceptat aquesta estratègia per valorar la inclusió del partit dins de JxCat ha estat Bonvehí, que va pactar les llistes al Congrés en una reunió amb Puigdemont a Waterloo i que està qüestionat per sectors de la direcció. "Fer tot aquest moviment per treure els mateixos diputats que CDC el 2016, amb Francesc Homs com a candidat, pot no tenir sentit", ressalten les fonts consultades. L'últim pols de llarg abast entre l'expresident i el grup parlamentari a Madrid liderat per Campuzano i Xuclà va ser l'esmena a la totalitat contra els pressupostos de Sánchez. Tots dos van moure fils per elaborar un document de base per negociar, amb la participació de Pascal, i tant Puigdemont com Quim Torra van tombar-lo. Sense diàleg sobre l'autodeterminació, deien, no hi hauria pressupostos.

Així va ser, i Sánchez -que ho meditava des de feia setmanes- va convocar unes eleccions que no apareixien al radar de l'independentisme, almenys tan d'hora. Torra va situar una de les membres del seu nucli dur, Laura Borràs, com a número dos de Jordi Sànchez, i el sector moderat va perdre pes en les llistes. Només Ferran Bel -secretari d'organització del PDECat- i Sergi Miquel -proper a les tesis més pragmàtiques- han obtingut plaça com a números dos de Josep Rull i Jaume Alonso-Cuevillas, respectivament. Totes les decisions, això sí, han estat avalades àmpliament pel consell nacional del partit, com ressalten els partidaris de Puigdemont.

La vella guàrdia, atenta a Mas

Els moderats del PDECat es congregaran aquest dilluns a la Casa del Llibre de Barcelona en la presentació del nou llibre de Carles Campuzano, Reimaginem la independència (Libros de la Catarata). El presenten Pascal -descavalcada en l'última assemblea del partit per la manca de sintonia amb Puigdemont- i Lluís Recoder, exalcalde de Sant Cugat i exconseller de Territori en el primer executiu d'Artur Mas. Recoder, de fet, va oferir-se per anar a Presidència en la següent legislatura, però Mas va confiar el càrrec a Homs, de la seva guàrdia pretoriana i impulsor del procés.

Mas és un dels noms que estan en boca de tothom en els últims dies. La seva inhabilitació del 9-N acaba el febrer del 2020, una data que podria ser anterior a la celebració d'unes eleccions catalanes que el Govern vol lluny però que les circumstàncies -debilitat parlamentària, sentència del Tribunal Suprem- podrien avançar-les a la primavera de l'any vinent. L'expresident està centrat aquests dies en presentar candidats de JxCat arreu del territori, i ha mantingut un perfil baix en tot el debat que hi ha hagut al PDECat arran de la creació de la Crida Nacional per la República.

Mas és un dels noms que estan en boca de tothom en els últims dies; la seva inhabilitació del 9-N acaba el febrer del 2020, potser abans de les noves futures catalanes

L'antic dirigent de CDC, l'últim lideratge fort i indiscutit que ha tingut l'espai nacionalista, no sempre ha coincidit amb Puigdemont. Era partidari de convocar eleccions després de l'1-O, va defensar de portes endins fer costat a la moció de censura de Sánchez i també ha topat amb el seu successor per qüestions internes, com ara els recursos econòmics del grup parlamentari de JxCat. De moment, guarda silenci. Però el seu nom -més per interès d'altres sectors que per iniciativa pròpia- ha anat tornant a primera fila. El primer en alimentar públicament el retorn va ser Xavier Trias en una entrevista a NacióDigital.

Els "reservats" de Madrid

Què ha dit Puigdemont després de l'entrevista de Pascal? Sense dirigir-se a ningú en concret, ha assegurat en un acte a Girona -per videoconferència- que JxCat no farà "política" des de la "comoditat dels restaurants de Madrid", i s'ha referit a aquells que "passegen" el "dolor pels diaris". "Nosaltres ens comprometem a fer sempre política, però no a fer la política de sempre", ha apuntat l'expresident de la Generalitat. La candidatura encapçalada per Sànchez i Borràs, en campanya, assenyalarà la necessitat de "desbloquejar" la situació a Catalunya amb independentisme fort a Madrid.

De reüll, els moderats del PDECat observen com ERC ha "liderat" -aquesta és la seva interpretació- el "gir estratègic" cap al referèndum pactat i la necessitat de "governar" des de la Generalitat amb la vista posada en el llarg termini. Els resultats electorals del 28-A i del 26-M, i la capacitat de teixir aliances per mantenir el poder local i a les diputacions, marcaran si és Puigdemont qui ha encertat en l'estratègia o bé si els moderats alcen la veu. Forçant un congrés extraordinari del PDECat, en trànsit cap a JxCat, o fundant unes noves sigles? El temps i la força de cadascú ho determinaran.