07
d'abril
del
2019
Actualitzat
el
08
d'abril
a les
11:55h
L'assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va concloure divendres després d'uns dies en què els bisbes han viscut un pols subtil a les portes de les eleccions del 28-A. Ha estat una fotografia amb clarobscurs sobre l'estat de la cúpula eclesiàstica espanyola. Al final, s'ha imposat una posició plena d'equilibris, en la línia menada per Ricardo Blázquez, president de la CEE. No hi ha hagut una nota sobre les eleccions -amb possible indicació implícita de vot-, com volia el sector més conservador. Però s'han fet molts gestos per satisfer la branca més dura de l'Església. Aquests són cinc apunts que es deriven d'una setmana intensa en el cor de l'Església espanyola.
1. El president no es fica en política
L'única referència explícita a les eleccions la va fer Blázquez en el seu discurs inaugural de dilluns, en què va fer una crida a l'"exemplaritat" que s'ha d'exigir als polítics i va insistir en els temes centrals per a l'Església, com ara "la defensa de la vida" i de la família, així com referències als drets humans i el treball. Al capdavall, però, la referència a les eleccions es van fer al final del discurs, en què també va deixar anar una frase de suport al Papa davant les "crítiques despietades" que pateix. Un gest cap a Roma, de ben segur d'acord amb altres pesos pesants de l'episcopat, com els arquebisbes de Barcelona, Juan José Omella, i de Madrid, Carlos Osoro.
2. Un portaveu contra el dret a decidir
Si el president dels bisbes ha actuat amb prudència i buscant un perfil suau, l'actitud del portaveu de la CEE ha estat tota una altra. Luis Argüello, bisbe auxiliar de Valladolid, conegut per les seves declaracions polèmiques, va publicar un decàleg a la revista Ecclesia en el qual feia recomanacions als cristians sobre el sentit del seu vot. El primer punt és "la dignitat sagrada de la vida humana des de l'inici al seu fi natural", un posicionament fet en un moment en què els temes de l'avortament i l'eutanàsia treuen el cap en el debat electoral.
Però el punt més polèmic és el 7, on el bisbe proclamava que "el dret a existir no és moralment legítim en ell mateix", afirmant que si s'obre la porta al seu reconeixement, "s'entronitzen sentiments i es reclamen com a drets". Argüello també esmenta els "segles" d'història d'Espanya.
3. El "vot" del Papa
Els bisbes espanyols es van reunir amb l'impacte de l'entrevista de Salvados al Papa Francesc. Els posicionaments del pontífex en temes com els refugiats i el bloqueig de l'Open Arms ("per què ho fan, perquè s'ofeguin?") i en el tema de les fosses de la Guerra Civil ("una societat no pot somriure al seu futur si té els seus morts amagats") no són compartides per un ampli sector dels bisbes espanyols. Sí que ho són les paraules del Papa en aspectes com l'avortament o l'homosexualitat, en què manté posicionaments conservadors. Però ha cridat l'atenció que en un tema com el dels refugiats el Papa hagi estat més clar que l'episcopat espanyol.
4. Suport a l'ultra Reig Pla
En la nota final en la cloenda del plenari, els bisbes van expressar el seu suport al bisbe d'Alcalà d'Henares, Juan Alberto Reig Pla, després de l'escàndol que va suposar la informació apareguda a eldiario.eson s'informava de l'existència d'una oficina diocesana dedicada, a través d'uns cursos il·legals, a "curar" l'homosexualitat. La CEE va explicitar el suport a Reig Pla i el portaveu, Luis Argüello, va voler explicar que, en termes eclesials, "curar" té un sentit "espiritual" i no mèdic. Per acabar-ho d'adobar, Argüello va afirmar que l'Església no pretén "curar" l'homosexualitat perquè és "incurable".
5. Un homenatge a la consagració d'Espanya al Sagrat Cor
Un fet entorn el plenari dels bisbes ha tingut poc ressò tot i la seva significació. Ha estat la commemoració dels cent anys de la consagració d'Espanya al Sagrat Cor de Jesús. Va ser el 1919 per part de l'aleshores rei Alfons XIII, al Cerro de los Ángeles, centre geogràfic de la península. El monarca va fer en aquell moment un acte d'afirmació de nacionalisme en un moment de crisi del règim monàrquic i de vinculació entre pàtria i catolicisme. Aquesta setmana, el 3 d'abril, els bisbes van anar al Cerro per rememorar aquell moment.
Els qui porten el bàcul a la CEE, els Blázquez, Osoro i Omella, han imposat una línia de prudència i perfil suau de l'Església enmig de la tensió política. Però la pressió dels nuclis més immobilistes, en un moment de radicalització de la dreta espanyola, obliga a fer tot tipus de gestos mirant a la dreta.
1. El president no es fica en política
L'única referència explícita a les eleccions la va fer Blázquez en el seu discurs inaugural de dilluns, en què va fer una crida a l'"exemplaritat" que s'ha d'exigir als polítics i va insistir en els temes centrals per a l'Església, com ara "la defensa de la vida" i de la família, així com referències als drets humans i el treball. Al capdavall, però, la referència a les eleccions es van fer al final del discurs, en què també va deixar anar una frase de suport al Papa davant les "crítiques despietades" que pateix. Un gest cap a Roma, de ben segur d'acord amb altres pesos pesants de l'episcopat, com els arquebisbes de Barcelona, Juan José Omella, i de Madrid, Carlos Osoro.
2. Un portaveu contra el dret a decidir
Si el president dels bisbes ha actuat amb prudència i buscant un perfil suau, l'actitud del portaveu de la CEE ha estat tota una altra. Luis Argüello, bisbe auxiliar de Valladolid, conegut per les seves declaracions polèmiques, va publicar un decàleg a la revista Ecclesia en el qual feia recomanacions als cristians sobre el sentit del seu vot. El primer punt és "la dignitat sagrada de la vida humana des de l'inici al seu fi natural", un posicionament fet en un moment en què els temes de l'avortament i l'eutanàsia treuen el cap en el debat electoral.
Però el punt més polèmic és el 7, on el bisbe proclamava que "el dret a existir no és moralment legítim en ell mateix", afirmant que si s'obre la porta al seu reconeixement, "s'entronitzen sentiments i es reclamen com a drets". Argüello també esmenta els "segles" d'història d'Espanya.
3. El "vot" del Papa
Els bisbes espanyols es van reunir amb l'impacte de l'entrevista de Salvados al Papa Francesc. Els posicionaments del pontífex en temes com els refugiats i el bloqueig de l'Open Arms ("per què ho fan, perquè s'ofeguin?") i en el tema de les fosses de la Guerra Civil ("una societat no pot somriure al seu futur si té els seus morts amagats") no són compartides per un ampli sector dels bisbes espanyols. Sí que ho són les paraules del Papa en aspectes com l'avortament o l'homosexualitat, en què manté posicionaments conservadors. Però ha cridat l'atenció que en un tema com el dels refugiats el Papa hagi estat més clar que l'episcopat espanyol.
4. Suport a l'ultra Reig Pla
En la nota final en la cloenda del plenari, els bisbes van expressar el seu suport al bisbe d'Alcalà d'Henares, Juan Alberto Reig Pla, després de l'escàndol que va suposar la informació apareguda a eldiario.eson s'informava de l'existència d'una oficina diocesana dedicada, a través d'uns cursos il·legals, a "curar" l'homosexualitat. La CEE va explicitar el suport a Reig Pla i el portaveu, Luis Argüello, va voler explicar que, en termes eclesials, "curar" té un sentit "espiritual" i no mèdic. Per acabar-ho d'adobar, Argüello va afirmar que l'Església no pretén "curar" l'homosexualitat perquè és "incurable".
5. Un homenatge a la consagració d'Espanya al Sagrat Cor
Un fet entorn el plenari dels bisbes ha tingut poc ressò tot i la seva significació. Ha estat la commemoració dels cent anys de la consagració d'Espanya al Sagrat Cor de Jesús. Va ser el 1919 per part de l'aleshores rei Alfons XIII, al Cerro de los Ángeles, centre geogràfic de la península. El monarca va fer en aquell moment un acte d'afirmació de nacionalisme en un moment de crisi del règim monàrquic i de vinculació entre pàtria i catolicisme. Aquesta setmana, el 3 d'abril, els bisbes van anar al Cerro per rememorar aquell moment.
Els qui porten el bàcul a la CEE, els Blázquez, Osoro i Omella, han imposat una línia de prudència i perfil suau de l'Església enmig de la tensió política. Però la pressió dels nuclis més immobilistes, en un moment de radicalització de la dreta espanyola, obliga a fer tot tipus de gestos mirant a la dreta.