05
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
19:44h
El Festival Strenes, després de la multitudinària inauguració el cap de setmana passat amb Oques Grasses des del terrat de l'Oficina de Turisme de Girona, entra al primer cap de setmana de programació regular. Ho fa amb els concerts d'Alfred García i Pedro Guerra (divendres), i d'Eagle-Eye Cherry, Andrea Motis, Doctor Prats i Joan Rovira (dissabte), entre altres artistes. NacióDigital parla amb Xavi Pascual, director artístic de l'Strenes, un festival que amb només set anys s'ha consolidat com el millor aparador del talent musical català.
- Aquesta és tot just la setena edició de l'Strenes, però la sensació de ser ja una "tradició" a Girona és absoluta...
- Tenim la sort que és un festival que té un leitmotiv i una raó de ser molt clara. Quan vam crear el festival, com que també som mànagers, volíem crear una eina de treball. Un grup de música, per arribar a fer la primera actuació de presentació d'un nou disc, té tranquil·lament dos anys de feina fins arribar aquí. Aquest és un moment súper màgic i especial, és el dia on hi va tothom: l'equip de treball, les famílies, els amics, els seguidors... Serà la primera vegada que veuran en directe les cançons del disc, les podran cantar i les podran veure com les porten al directe. I tot això, que és tan màgic i tan laboriós, no hi havia cap esdeveniment que ho posés en valor. La primera vegada que s'estrenava un disc en directe era una cosa més. I això, el cinema i el teatre ho saben fer molt bé, donen molta importància i glamour a les estrenes. Nosaltres vam voler emular aquesta importància i traslladar-la al món de la música, i no ens vam equivocar. El sector de la música en directe a Catalunya s'ha pres el festival com si fos seu, els mitjans de comunicació ens han donat suport des del primer moment i el públic, a mesura que han anat passant edicions, ha vist que això només es pot venir a veure aquí i cada vegada ens està responent d'una manera més immediata a l'hora de comprar les entrades del festival.
- És fàcil trobar tantes "estrenes" cada any?
- La veritat és que sí, perquè realment estem vivint un moment on hi ha una indústria musical catalana plena, és a dir, s'estan movent bastants milers d’euros anuals. Hi ha molta contractació, no només de festivals, sinó també de festes majors, es publiquen cada any molts discs de diferents estils en català i estem vivint un moment on hi ha una sèrie d'artistes que la gent està disposada a pagar per anar-los a veure. Això fa que es pugui sostenir aquesta indústria. Així, no només no tenim problemes per programar, sinó que moltes vegades hi ha alguna estrena que no entra perquè no tenim més dies per poder programar.
- El concert sorpresa va ser una novetat del 2015, amb Sopa de Cabra, i s'ha convertit en la millor imatge promocional de l'Strenes...
- Doncs sí. Una vegada ja havíem introduït la raó de ser del festival, el que vam començar va ser a sumar aquests espais tan xulos que té la ciutat de Girona i que hi ha gent que fa milers de quilòmetres per visitar. Sumar aquest actius al festival. Així vam tenir la idea de fer un concert a l'estil del videoclip de U2 a Los Ángeles o aquell concert dels Beatles a un terrat. Vam pensar que això era molt vistós i vam preguntar-nos si seria possible portar aquestes dues idees a la realitat. Vam buscar un espai que recollís aquest atractiu, aquest skyline de la ciutat de Girona, com és el riu Onyar, les casetes de colors, la Catedral, i vam dir: "Ostres, el terrat de l'Oficina de Turisme del Pont de Pedra! Aquesta és la visió". I quan ho vam dur a terme la primera vegada vam necessitar moltes complicitats: la de Sopa de Cabra, que es va oferir a fer de conillet d’Índies, sense cobrar, i sense saber què passaria, perquè no vam dir que serien ells fins tres hores abans. El primer any vam intentar fer-ho el màxim de real de com ho havia fet U2 a Los Ángeles. Ara sí, ja és una tradició. Inaugurar el festival sense el concert al Pont de Pedra semblaria que faltés alguna cosa. Estem molt contents de la idea que vam tenir i de com de bé la gent se l'ha fet seva.
- L'any passat, sense concert inaugural en solidaritat amb els presos polítics, van superar els 30.000 espectadors. La lògica apunta que enguany la xifra serà força més alta.
- L'any passat es van superar els 30.000 espectadors per dos motius. Es van vendre més entrades perquè hi havia més concerts. No es va fer el concert inaugural, però les altres activitats amb entrada lliure, que en fem alguna a la Mercè i sobretot a la Festa Major d'Strenes a la plaça Catalunya, va duplicar pràcticament l'assistència respecte l'any anterior. Això vol dir que aquest any, si el temps en acompanya i l'assistència a aquests actes amb entrada lliure és la mateixa que l'any passat, com que la venda d’entrades està anant igual o millor que l’any passat i hem pogut fer el concert inaugural, doncs molt probablement se superarà el número d'espectadors.
- El festival cada vegada és a més llocs de Girona...
- Sí, perquè ens agrada que cada any hi hagi novetats. Per això aquest any sumem un nou espai. Perquè Girona està ple de llocs màgics. Per exemple, National Geographic, una de les revistes de capçalera de viatges de tot el món, diu que un dels racons més romàntics del planeta és la Pujada de Sant Domènech, i això ho tenim a Girona. Vam pensar com podíem posar un escenari allà i vam veure que ho podíem fer amb una escalinata que fa d'amfiteatre natural, on la gent pot seure, amb unes 300 persones en concerts de petit format. Així que aquest any inaugurem aquest nou espai, que és un espai romàntic on la gent ve a fer-s'hi fotos i on també hi ha la llegenda de Josafat. Girona té molta història, i nosaltres volem que tota aquesta màgia sigui un actiu de la nostra programació per al nostre públic.
- Té tots els números de convertir-se en un nou escenari icònic.
- És que pensa que els grups de música i els seus mànagers, quan contactem amb ells per tancar l'actuació a Strenes, ells ja ens diuen a quin lloc volen actuar. Ens diuen que volen fer l'estrena amb nosaltres, però en algun espai concret. Això també és un orgull, que un projecte propi s'hagi convertit en tan col·lectiu.
- Enguany no falla la secció Talent gironí.
- La vam començar l'any passat i la seguim fent. Nosaltres tenim tres seccions destinades a grups emergents: Talent gironí, Descobertes i El que vindrà. És a dir, pensem que els festivals hem d’estar obligats a apostar per aquest tipus de grups, perquè l'escena s'ha de regenerar. Si no donem oportunitats als grups perquè actuïn al lloc on els pertoca, serà molt difícil que tinguem nous caps de cartell, sempre seran els mateixos. Això ho tenim clar des del festival i se’ns va acudir que, al marge de les altres dues seccions, crear una només per a artistes gironins, a qui donem un premi per poder donar-los visibilitat coincidint amb totes les dades de balanç del festival.
- També es manté el format de Festa Major. Per què van apostar-hi?
- Perquè nosaltres buscàvem també una visibilitat exterior. Teníem una programació potent i que ja atreia molta gent, però a llocs tancats. És a dir, el gironí o el visitant passava per allà, sabia que hi havia un festival que es deia Strenes, però al carrer no es notava que hi havia un festival enlloc. Vam pensar que una de les maneres de tenir visibilitat era fer també, al cor de Girona, uns dies de concerts, amb food trucks, amb una fira del voluntariat molt potent. També perquè a la nostra programació faltava un espai on programar els grups de festa major. Així que vam fusionar les dues idees, creant una festa major en la qual promocionar artistes i, al mateix temps, aconseguir que Girona, durant dos dies, vegi clarament que hi ha un festival i que és l'Strenes.
- Ja s'han esgotat les entrades pels concerts d'Alfred Garcia, els Catarres, un dels dos de Lax'n'busto... La valoració és positiva?
- També estan a punt d'exhaurir-se les de Rosana i Mishima (només queden 10 entrades de cadascun), les de Macaco, Miquel Abras , Lax'n Busto i Gerard Quintana. La venda està anant molt bé. Les estrenes estan molt ben valorades pel públic i s'ha entès quin és el tret diferencial de veure el concert en una estrena o veure'l en un altre espai. Això fa que els propis seguidors omplin molt ràpidament els aforaments.
- La valoració és molt positiva, doncs?
- Molt, perquè depenem de la venda d'entrades i, per tant, estem molt contents perquè s'estan complint els objectius i la gent ve perquè el nostre missatge i el nostre fet diferencial ha quedat molt clar. Això ens agrada.
- Proposi tres concerts que no ens puguem perdre (i que encara hi hagi entrades).
- No puc seleccionar tres concerts. Quan fem la programació pensem que tots els artistes han de ser-hi. Tots els grups tenen unes actituds concretes i totes i hi han de ser. Tots els grups tenen el seu per què de ser-hi.
- Aquesta és tot just la setena edició de l'Strenes, però la sensació de ser ja una "tradició" a Girona és absoluta...
- Tenim la sort que és un festival que té un leitmotiv i una raó de ser molt clara. Quan vam crear el festival, com que també som mànagers, volíem crear una eina de treball. Un grup de música, per arribar a fer la primera actuació de presentació d'un nou disc, té tranquil·lament dos anys de feina fins arribar aquí. Aquest és un moment súper màgic i especial, és el dia on hi va tothom: l'equip de treball, les famílies, els amics, els seguidors... Serà la primera vegada que veuran en directe les cançons del disc, les podran cantar i les podran veure com les porten al directe. I tot això, que és tan màgic i tan laboriós, no hi havia cap esdeveniment que ho posés en valor. La primera vegada que s'estrenava un disc en directe era una cosa més. I això, el cinema i el teatre ho saben fer molt bé, donen molta importància i glamour a les estrenes. Nosaltres vam voler emular aquesta importància i traslladar-la al món de la música, i no ens vam equivocar. El sector de la música en directe a Catalunya s'ha pres el festival com si fos seu, els mitjans de comunicació ens han donat suport des del primer moment i el públic, a mesura que han anat passant edicions, ha vist que això només es pot venir a veure aquí i cada vegada ens està responent d'una manera més immediata a l'hora de comprar les entrades del festival.
- És fàcil trobar tantes "estrenes" cada any?
- La veritat és que sí, perquè realment estem vivint un moment on hi ha una indústria musical catalana plena, és a dir, s'estan movent bastants milers d’euros anuals. Hi ha molta contractació, no només de festivals, sinó també de festes majors, es publiquen cada any molts discs de diferents estils en català i estem vivint un moment on hi ha una sèrie d'artistes que la gent està disposada a pagar per anar-los a veure. Això fa que es pugui sostenir aquesta indústria. Així, no només no tenim problemes per programar, sinó que moltes vegades hi ha alguna estrena que no entra perquè no tenim més dies per poder programar.
Moltes vegades hi ha alguna estrena que no entra perquè no tenim més dies per poder programar"
- El concert sorpresa va ser una novetat del 2015, amb Sopa de Cabra, i s'ha convertit en la millor imatge promocional de l'Strenes...
- Doncs sí. Una vegada ja havíem introduït la raó de ser del festival, el que vam començar va ser a sumar aquests espais tan xulos que té la ciutat de Girona i que hi ha gent que fa milers de quilòmetres per visitar. Sumar aquest actius al festival. Així vam tenir la idea de fer un concert a l'estil del videoclip de U2 a Los Ángeles o aquell concert dels Beatles a un terrat. Vam pensar que això era molt vistós i vam preguntar-nos si seria possible portar aquestes dues idees a la realitat. Vam buscar un espai que recollís aquest atractiu, aquest skyline de la ciutat de Girona, com és el riu Onyar, les casetes de colors, la Catedral, i vam dir: "Ostres, el terrat de l'Oficina de Turisme del Pont de Pedra! Aquesta és la visió". I quan ho vam dur a terme la primera vegada vam necessitar moltes complicitats: la de Sopa de Cabra, que es va oferir a fer de conillet d’Índies, sense cobrar, i sense saber què passaria, perquè no vam dir que serien ells fins tres hores abans. El primer any vam intentar fer-ho el màxim de real de com ho havia fet U2 a Los Ángeles. Ara sí, ja és una tradició. Inaugurar el festival sense el concert al Pont de Pedra semblaria que faltés alguna cosa. Estem molt contents de la idea que vam tenir i de com de bé la gent se l'ha fet seva.
- L'any passat, sense concert inaugural en solidaritat amb els presos polítics, van superar els 30.000 espectadors. La lògica apunta que enguany la xifra serà força més alta.
- L'any passat es van superar els 30.000 espectadors per dos motius. Es van vendre més entrades perquè hi havia més concerts. No es va fer el concert inaugural, però les altres activitats amb entrada lliure, que en fem alguna a la Mercè i sobretot a la Festa Major d'Strenes a la plaça Catalunya, va duplicar pràcticament l'assistència respecte l'any anterior. Això vol dir que aquest any, si el temps en acompanya i l'assistència a aquests actes amb entrada lliure és la mateixa que l'any passat, com que la venda d’entrades està anant igual o millor que l’any passat i hem pogut fer el concert inaugural, doncs molt probablement se superarà el número d'espectadors.
Xavi Pascual Foto: Bernat Cedó
- El festival cada vegada és a més llocs de Girona...
- Sí, perquè ens agrada que cada any hi hagi novetats. Per això aquest any sumem un nou espai. Perquè Girona està ple de llocs màgics. Per exemple, National Geographic, una de les revistes de capçalera de viatges de tot el món, diu que un dels racons més romàntics del planeta és la Pujada de Sant Domènech, i això ho tenim a Girona. Vam pensar com podíem posar un escenari allà i vam veure que ho podíem fer amb una escalinata que fa d'amfiteatre natural, on la gent pot seure, amb unes 300 persones en concerts de petit format. Així que aquest any inaugurem aquest nou espai, que és un espai romàntic on la gent ve a fer-s'hi fotos i on també hi ha la llegenda de Josafat. Girona té molta història, i nosaltres volem que tota aquesta màgia sigui un actiu de la nostra programació per al nostre públic.
- Té tots els números de convertir-se en un nou escenari icònic.
- És que pensa que els grups de música i els seus mànagers, quan contactem amb ells per tancar l'actuació a Strenes, ells ja ens diuen a quin lloc volen actuar. Ens diuen que volen fer l'estrena amb nosaltres, però en algun espai concret. Això també és un orgull, que un projecte propi s'hagi convertit en tan col·lectiu.
Els grups de música i els seus mànagers ja ens diuen a quin lloc de Girona volen actuar
- Enguany no falla la secció Talent gironí.
- La vam començar l'any passat i la seguim fent. Nosaltres tenim tres seccions destinades a grups emergents: Talent gironí, Descobertes i El que vindrà. És a dir, pensem que els festivals hem d’estar obligats a apostar per aquest tipus de grups, perquè l'escena s'ha de regenerar. Si no donem oportunitats als grups perquè actuïn al lloc on els pertoca, serà molt difícil que tinguem nous caps de cartell, sempre seran els mateixos. Això ho tenim clar des del festival i se’ns va acudir que, al marge de les altres dues seccions, crear una només per a artistes gironins, a qui donem un premi per poder donar-los visibilitat coincidint amb totes les dades de balanç del festival.
- També es manté el format de Festa Major. Per què van apostar-hi?
- Perquè nosaltres buscàvem també una visibilitat exterior. Teníem una programació potent i que ja atreia molta gent, però a llocs tancats. És a dir, el gironí o el visitant passava per allà, sabia que hi havia un festival que es deia Strenes, però al carrer no es notava que hi havia un festival enlloc. Vam pensar que una de les maneres de tenir visibilitat era fer també, al cor de Girona, uns dies de concerts, amb food trucks, amb una fira del voluntariat molt potent. També perquè a la nostra programació faltava un espai on programar els grups de festa major. Així que vam fusionar les dues idees, creant una festa major en la qual promocionar artistes i, al mateix temps, aconseguir que Girona, durant dos dies, vegi clarament que hi ha un festival i que és l'Strenes.
- Ja s'han esgotat les entrades pels concerts d'Alfred Garcia, els Catarres, un dels dos de Lax'n'busto... La valoració és positiva?
- També estan a punt d'exhaurir-se les de Rosana i Mishima (només queden 10 entrades de cadascun), les de Macaco, Miquel Abras , Lax'n Busto i Gerard Quintana. La venda està anant molt bé. Les estrenes estan molt ben valorades pel públic i s'ha entès quin és el tret diferencial de veure el concert en una estrena o veure'l en un altre espai. Això fa que els propis seguidors omplin molt ràpidament els aforaments.
- La valoració és molt positiva, doncs?
- Molt, perquè depenem de la venda d'entrades i, per tant, estem molt contents perquè s'estan complint els objectius i la gent ve perquè el nostre missatge i el nostre fet diferencial ha quedat molt clar. Això ens agrada.
- Proposi tres concerts que no ens puguem perdre (i que encara hi hagi entrades).
- No puc seleccionar tres concerts. Quan fem la programació pensem que tots els artistes han de ser-hi. Tots els grups tenen unes actituds concretes i totes i hi han de ser. Tots els grups tenen el seu per què de ser-hi.