Albano Dante Fachin: «La desobediència s'ha convertit en el fetitxe de posar o treure un llaç»

El candidat de Front Republicà reclama a l'independentisme no renunciar a la "força" que va permetre l'1 d'octubre i sosté que exigir l'autodeterminació al Congrés no implica voluntat de "bloquejar"

Albano Dante Fachin
Albano Dante Fachin | Adrià Costa
11 d'abril del 2019
Actualitzat el 15 d'abril a les 12:59h
Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, l'Argentina, 1976) no ha canviat. Simplement, ha tornat. Encapçala una llista electoral després de la implosió de Catalunya Sí que es Pot i de la crisi que el va conduir a deixar Podem, trencades com estaven les seves relacions amb Pablo Iglesias. Fachin torna per ser candidat, ara de Front Republicà, l'aliança entre Poble Lliure, Pirates i Som Alternativa. Festejat per altres formacions independentistes en els darrers mesos, l'exdiputat va descartar convertir-se en un fitxatge per participar en un projecte en el qual es trobés més còmode. L'aposta la va trobar en la iniciativa madurada per Poble Lliure, que després de la negativa de la CUP a concórrer a les eleccions espanyoles, va decidir fer un pas endavant. I les enquestes apunten que la coalició no està tan allunyada d'obtenir representació al Congrés.


Fachin és un candidat diferent de la resta. Un candidat capaç de presentar-se davant de Manuel Marchena al Suprem i etzibar-li que es defineix com a "precari". Un candidat que ha fet de periodista -assot dels qui privatitzaven la sanitat en èpoques de governs convergents- i que avui és una de les cares més reconegudes en els cercles independentistes, per aparicions televisives i bolos territorials. Un candidat que sempre ha viscut de lloguer fins que fa poc més d'un any va firmar una hipoteca de 90.000 euros amb la seva parella, xifres ben allunyades del mercat immobiliari que manejaven Iglesias i Irene Montero. En definitiva, un candidat heterodox, que encaixa malament en les estructures de partit i que se sent lliure per parlar clar, per molt que en ocasions s'embarbussi en disquisicions poc ordenades.

"L'única manera d'avançar és continuar fent el que es va fer l'1 d'octubre"

A l'edifici central de la Universitat de Barcelona (UB), lloc que escull per aquesta entrevista i on havia estudiat, Fachin emet missatges nítids, que no es casen amb ningú. Defensa l'1 d'octubre com un exercici de desobediència civil i "el naixement d'una nova Catalunya", però lamenta que les grans formacions independentistes hagin adormit la "força del carrer" sense aclarir si l'estratègia a curt termini ha canviat. "Em preocupa que s'estigui renunciant a utilitzar aquesta força de la gent", afegeix. Una força pacífica i organitzada. I, davant una eventual sentència condemnatòria del Suprem, adverteix que el momentum que imagina Quim Torra només es produirà quan la gent, els partits i el Govern tornin a anar de bracet. Fachin demana unitat, però per avançar; no la unitat per la unitat.

El discurs del cap de cartell de Front Republicà s'emmiralla en el de Jordi Cuixart. Lamenta que al president d'Òmnium se l'aplaudeixi sense desplegar el que verbalitza, la desobediència civil. Perquè, per Fachin, "l'única manera" de progressar "és continuar fent el que es va fer l'1 d'octubre". "Al final, la desobediència s'ha convertit en el fetitxe de posar o treure un llaç", expressa per escenificar el que creu que no està executant l'independentisme. "Això no va de fer declaracions al Parlament, de despenjar banderes o de publicar res al DOGC [Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya], això va de tenir força al carrer", insisteix.

Les condicions a Sánchez, la decepció de Podem

Front Republicà aspira a vehicular el clam de l'1 d'octubre. Farà campanya al marge dels circuits electorals de gran format. Ni compta amb els recursos d'altres partits ni disposa de drets electorals per participar en els debats televisius. La petició de cessió de temps de pantalla feta per Fachin a ERC, Junts per Catalunya i comuns no va obtenir resposta. La candidatura de l'esquerra independentista hi haurà de posar imaginació.
 

Albano Dante Fachin, a l'edifici central de la UB, a la plaça Universitat de Barcelona Foto: Adrià Costa


La reflexió que motiva la llista per a les eleccions del 28-A és sòlida. I, l'estratègia, també. No votaran la investidura de Pedro Sánchez -en el cas que hi pugui aspirar- si el lider del PSOE "no reconeix l'autodeterminació i proposa un pla efectiu per dur-la a terme, si no posa tots els mitjans per aturar la repressió i si no fa una proposta social ferma". "Això no és bloquejar", avisa Fachin. Segons la seva teoria, serà Sánchez qui bloquejarà la solució i donarà pas a l'extrema dreta si no fa una proposta amb cara i ulls a Catalunya. "Hi ha molta gent que l'1 d'octubre va dir prou i volem que això que estigui representat", sosté per defensar la candidatura. Pel candidat, l'estratègia no es redueix al "com millor, pitjor", una crítica que considera una trampa per desvirtuar qualsevol lluita pels drets socials. "O ens rendim o plantem cara", sentencia. 

"No sé si Podem es pot refundar"

Fachin porta una espina clavada per com va sortir de Podem, també per les lluites caïnites que han lesionat Podem. Diu que no, que l'espina no existeix, però per com reflexiona del que podia haver estat el projecte morat, es percep una ferida que no ha cicatritzat. "No sé si Podem es pot refundar. A la societat espanyola hi ha d'haver una proposa valenta. Podem haurà de decidir si vol ser qui dona veu a aquesta valentia o no", raona sobre el projecte que comanda Iglesias, de qui lamenta que hagi renunciat a idees del manifest fundacional. Creu que s'ha doblegat per aconseguir pactes de mínims amb el PSOE i que la idea del referèndum només apareix en campanya. "On són les idees del manifest fundacional? No es pot cridar Sí se puede per fer Sánchez president i Borrell ministre", afirma.

És coneguda la relació inexistent amb Iglesias, contemporitza Fachin més quan és requerit per la figura d'Ada Colau. Madura la resposta i exposa la teoria que el projecte dels comuns ha perdut essència per l'aliança amb ICV. Ho havia dit quan va deixar el Parlament i ho manté. "Ser purista des de fora és molt fàcil, però crec que s'han comès errors profunds. S'ha imposat una visió que ha renunciat a trencar amb el règim del 78", exposa Fachin.

Crítica als comuns: "En Jaume és una persona íntegra, però està encerclat, com ho va estar en Xavi "

Conscient que ningú pot ser "garant de les essències", assegura que ha intentat ser coherent amb el que sempre ha defensat, des dels passos a Procés Constituent, un espai polític en el qual també militaven Gerardo Pisarello, Xavier Domènech i Jaume Asens. Amb Domènech va patir-hi un "enfrontament" polític quan es tractava de construir el nou partit dels comuns, i amb Asens i Pisarello hi competeix electoralment. "Qui pot dubtar d'en Xavi? I d'en Jaume? En Jaume és una persona íntegra, però està encerclat, com ho va estar en Xavi. L'han envoltat de la ICV més coscubeliera. És honest, però no és un superheroi", reflexiona. Albano Dante Fachin ha encetat la campanya. I té corda.


EL TEST DEL CANDIDAT: "Puigdemont? Em té desorientat"

- Completi la frase: L'1 d'octubre va ser...

- El naixement d'una nova Catalunya.

- Quin candidat creu que té més opcions de residir a la Moncloa?

- Un digne representant del règim del 78.

- Viu de lloguer o té pis en propietat?

- Sempre havia viscut de lloguer, però fa poc més d'un any vam demanar una hipoteca per 90.000 euros. I pago una quota de 375 euros.

- Quina és la taxa d'atur de Catalunya?

- Crec que és entre un 12% i un 15%.

- Quina és l'última manifestació en la qual ha participat?

- La del 8-M, perquè a la manifestació independentista de Madrid no hi vaig poder anar.

- Té mútua privada?

- No.

- Defineixi en una paraula els següents noms: Pablo Iglesias.

- Una oportunitat perduda.

- Ada Colau.

- No ha confiat en ella.

- Joan Coscubiela.

- El règim del 78.

- Carles Puigdemont.

- Em té desorientat.

- Artur Mas.

- Dónde está mi dinero.

- Jaume Asens.

- Un home honest encerclat.

- Xavier Domènech.

- Un desencontre.

- Carme Forcadell.

- Una raó per la qual continuar intentant coses.

- Inés Arrimadas.

- La banalitat de la crispació.

- Elisenda Alamany.

- No ho entenc.