07
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
19:43h
Els comuns són l'única força catalana que compta amb un aliat estatal, Podem, que defensa un referèndum per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Partint d'aquesta constatació, reforçada perquè Pablo Iglesias ha refermat el seu compromís públic amb aquesta via, els dos socis han hagut de consensuar en les darreres setmanes com posar sobre el paper la seva proposta. La fórmula finalment inclosa al programa electoral d'En Comú Podem no acota si ha de ser binari o bé incloure més de dues respostes, com ha defensat Iglesias, sinó que supedita el format a un acord previ de les formacions catalanes que hauria de quedar plasmat en una llei de claredat.
"Que els partits hagin prefigurat escenaris molt tancats no ens ha permès avançar", sosté el diputat al Parlament David Cid, membre també de la direcció de la campanya del 28-A. L'aposta dels comuns és obrir la porta a possibles opcions que puguin contribuir al desbloqueig, fita difícil mentre els socialistes catalans segueixin rebutjant el referèndum. "Hem de donar sortides i obrir un marc possibilista de diàleg. No volem tancar portes", argumenta Jaume Durall, secretari d'acció política i estratègica de Podem Catalunya.
A les eleccions del 2015, Xavier Domènech va concórrer als comicis defensant un referèndum de caràcter binari, és a dir, amb una pregunta "clara" i amb una resposta de "sí o no". De fet, abans de la repetició de les eleccions de juny del 2016 els comuns van arribar a plantejar, fruit de converses amb experts constitucionalistes, dos models de pregunta que complissin aquesta condició. "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat independent d'acord amb els procediments legals pertinents?" O bé: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat independent mitjançant la corresponent reforma de la Constitució?".
El passat 11 de març, el portaveu de Catalunya en Comú i número quatre de la candidatura al Congrés, Joan Mena, va assegurar que els comuns tornarien a defensar en campanya un referèndum binari sobre la independència de Catalunya reconegut i amb validesa internacional que s'hauria de celebrar "el més aviat possible". Però la setmana passada, Pablo Iglesias va posar sobre la taula un referèndum sobre el model territorial amb més de dues respostes perquè es puguin votar "totes les opcions".
Dilluns, el cap de llista d'En Comú Podem, Jaume Asens, va reconèixer que en aquesta qüestió hi havia "aspectes que no són coincidents" i va avançar que treballarien per consensuar una proposta "el més acoplada possible". I ja va deixar a l'aire que no era moment de descartar opcions i que, de fet, el 9-N ja va comptar amb tres possibles respostes. Les paraules d'Asens preparaven el terreny per acabar portant al programa electoral la defensa d'un referèndum sense delimitar ni preguntes ni possibles respostes.
L'aposta per la llei de claredat
Els comuns sostenen que primer cal que les formacions catalanes consensuïn com hauria de ser la votació, amb quines preguntes i amb quina lectura dels resultats, recollir l'acord en una llei de claredat -aposta que ja va posar sobre la taula Domènech abans de les eleccions del 21-D- i portar la proposta a negociació amb el govern espanyol.
"No és un canvi. Sempre hem defensat un referèndum acordat. La part fonamental és que es reconegui Catalunya com a nació i la seva sobirania, fet que implica reconèixer el seu dret a decidir", defensa Cid, que argumenta que una llei de claredat seria útil per garantir un ampli consens català per afrontar la negociació amb la Moncloa i un punt de partida detallat per facilitar un eventual acord. "Ha de ser el punt de sortida i d'arribada del conflicte", afegeix Durall.
Quatre anys després d'haver-se estrenat guanyant les eleccions espanyoles, els comuns afronten aquests comicis en un context més complex que aleshores, amb presos polítics i exiliats i amb les discrepàncies enquistades entre l'independentisme i el govern del PSOE. I és precisament aquesta situació la que consideren que motiva una evolució de la proposta plantejada per intentar encarrilar una sortida. De fet, els comuns ja van intentar que la taula de partits catalans convocada per Quim Torra -que es va reunir per darrer cop a principis de febrer marcada per la polèmica figura del relator- pivotés al voltant de la confecció d'una llei de claredat.
Fins ara, la proposta no ha reeixit. Però sí bé serà difícil tancar un acord de partits catalans, encara ho és més que un eventual govern presidit per Pedro Sánchez s'avingui a negociar un referèndum. La primera condició per aquest propòsit seria aconseguir fer seure els principals actors en una taula i apuntalar la investidura dels socialistes. D'aquí que els comuns reivindiquin adreçant-se a PSOE i independentistes que les línies vermelles quedin guardades en un calaix.
"Que els partits hagin prefigurat escenaris molt tancats no ens ha permès avançar", sosté el diputat al Parlament David Cid, membre també de la direcció de la campanya del 28-A. L'aposta dels comuns és obrir la porta a possibles opcions que puguin contribuir al desbloqueig, fita difícil mentre els socialistes catalans segueixin rebutjant el referèndum. "Hem de donar sortides i obrir un marc possibilista de diàleg. No volem tancar portes", argumenta Jaume Durall, secretari d'acció política i estratègica de Podem Catalunya.
A les eleccions del 2015, Xavier Domènech va concórrer als comicis defensant un referèndum de caràcter binari, és a dir, amb una pregunta "clara" i amb una resposta de "sí o no". De fet, abans de la repetició de les eleccions de juny del 2016 els comuns van arribar a plantejar, fruit de converses amb experts constitucionalistes, dos models de pregunta que complissin aquesta condició. "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat independent d'acord amb els procediments legals pertinents?" O bé: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat independent mitjançant la corresponent reforma de la Constitució?".
David Cid, diputat i membre de l'equip de campanya del 28-A: "Que els partits hagin prefigurat escenaris molt tancats no ens ha permès avançar"
El passat 11 de març, el portaveu de Catalunya en Comú i número quatre de la candidatura al Congrés, Joan Mena, va assegurar que els comuns tornarien a defensar en campanya un referèndum binari sobre la independència de Catalunya reconegut i amb validesa internacional que s'hauria de celebrar "el més aviat possible". Però la setmana passada, Pablo Iglesias va posar sobre la taula un referèndum sobre el model territorial amb més de dues respostes perquè es puguin votar "totes les opcions".
Dilluns, el cap de llista d'En Comú Podem, Jaume Asens, va reconèixer que en aquesta qüestió hi havia "aspectes que no són coincidents" i va avançar que treballarien per consensuar una proposta "el més acoplada possible". I ja va deixar a l'aire que no era moment de descartar opcions i que, de fet, el 9-N ja va comptar amb tres possibles respostes. Les paraules d'Asens preparaven el terreny per acabar portant al programa electoral la defensa d'un referèndum sense delimitar ni preguntes ni possibles respostes.
L'aposta per la llei de claredat
Els comuns sostenen que primer cal que les formacions catalanes consensuïn com hauria de ser la votació, amb quines preguntes i amb quina lectura dels resultats, recollir l'acord en una llei de claredat -aposta que ja va posar sobre la taula Domènech abans de les eleccions del 21-D- i portar la proposta a negociació amb el govern espanyol.
"No és un canvi. Sempre hem defensat un referèndum acordat. La part fonamental és que es reconegui Catalunya com a nació i la seva sobirania, fet que implica reconèixer el seu dret a decidir", defensa Cid, que argumenta que una llei de claredat seria útil per garantir un ampli consens català per afrontar la negociació amb la Moncloa i un punt de partida detallat per facilitar un eventual acord. "Ha de ser el punt de sortida i d'arribada del conflicte", afegeix Durall.
Els comuns ja van intentar que la taula de partits catalans convocada per Quim Torra pivotés al voltant de la confecció d'una llei de claredat
Quatre anys després d'haver-se estrenat guanyant les eleccions espanyoles, els comuns afronten aquests comicis en un context més complex que aleshores, amb presos polítics i exiliats i amb les discrepàncies enquistades entre l'independentisme i el govern del PSOE. I és precisament aquesta situació la que consideren que motiva una evolució de la proposta plantejada per intentar encarrilar una sortida. De fet, els comuns ja van intentar que la taula de partits catalans convocada per Quim Torra -que es va reunir per darrer cop a principis de febrer marcada per la polèmica figura del relator- pivotés al voltant de la confecció d'una llei de claredat.
Fins ara, la proposta no ha reeixit. Però sí bé serà difícil tancar un acord de partits catalans, encara ho és més que un eventual govern presidit per Pedro Sánchez s'avingui a negociar un referèndum. La primera condició per aquest propòsit seria aconseguir fer seure els principals actors en una taula i apuntalar la investidura dels socialistes. D'aquí que els comuns reivindiquin adreçant-se a PSOE i independentistes que les línies vermelles quedin guardades en un calaix.