05
d'abril
del
2019
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
0:50h
Totes les eleccions van d'una pregunta. A l'Estat el 28-A també. Ho diuen els xefs de campanya, els politòlegs i els maquinistes dels partits. Els ciutadans hauran de resoldre amb una papereta una qüestió senzilla, i la seva resposta determinarà el color de la Moncloa i el futur de l'autogovern. Són uns comicis precedits per l'1-O, el 155, la caiguda abrupta de Mariano Rajoy i l'ascens d'un president amb els vots de les forces independentistes, i un dels grans eixos de la campanya gravita precisament a l'entorn d'aquesta qüestió: "El conflicte a Catalunya està en vies de resolució?". Els candidats proven d'induir una resposta que els beneficiï estratègicament. No es tracta de fer aportacions, només de desplaçar el marc electoral al seu territori. Catalunya, un cop més, com a terreny de joc entre els grans blocs espanyols.
Una resposta majoritària pel sí per part de l'electorat de l'Estat -no tant a Catalunya, on juguen altres factors- donarà la victòria a les formacions de l'esquerra espanyola que defensen una nova etapa de "convivència" –llegeixi's conllevancia- entre els dos governs. "Diàleg i llei", que diu el PSOE, sense possibilitat de referèndum. En el fons, una aposta per l'estabilitat de qui dona per tancat el capítol més greu del procés independentista i de la repressió. La fotografia del Govern assegut davant del Tribunal Suprem mentre els diputats d'ERC i PDECat aproven decrets socials ajuda a configurar aquesta idea. La revolta està aturada, els seus autors processats, i mentrestant "l'antiinflamatori del doctor Sánchez" -que diu Iceta- "funciona". Fase superada.
Una aposta de la societat espanyola pel no, per contra, obrirà les portes d'un govern de dretes amb participació directa o indirecta de Vox i l'aplicació intravenosa del 155. PP i Cs pugnen per atiar aquesta resposta amb alguns ajuts inestimables des de les posicions independentistes. Els dos partits han construït una campanya de la "reconquesta" i de l'"España una" que utilitza el conflicte com a excusa per a la involució de l'Estat de les autonomies. Però l'escenari es va desdibuixant a mesura que passen les setmanes i es manté de facto l'alto el foc. Falta combustible, i a les portes de la campanya dirigents del PP i Cs donen per fet ja que no sumaran. "Ànims, Pablo, que no anem tard i se'ls pot guanyar”, va arribar a dir Rivera dilluns. Un naufragi a la vista.
L'error de desplegar una campanya "reactiva"
De fons, hi ha els errors estratègics del PP i de Cs, que han desplegat una campanya electoral reactiva -i no en positiu- de la mà d'un partit ultra que ajuda a mobilitzar els simpatitzants... de l'adversari. L'"efecte llop" i l'anunci d'un 155 imminent, a més, ha multiplicat el vot útil pel PSC a Catalunya, clau per a les opcions del PSOE. Els electors escullen ara entre una promesa d'estabilitat per part de Sánchez -amanida per deu mesos de mesures i decrets socials- o un període de turbulències que portaria a reobrir la batalla a Catalunya. Si hi ha dubtes, el CIS resol l'equació: la preocupació per la independència ha passat del 29% a l'octubre del 2017 a un 7,1% a l'últim baròmetre del mes de febrer, i malgrat les acusacions de "traïdor" i "feló", el PSOE es presenta a tots els indicadors com el partit guanyador dels comicis. El relat de la dreta ja no té premi, i la insistència de PP i Cs de situar Catalunya a l'eix de la seva campanya impulsa les opcions del PSOE.
Ara per ara la preocupació de la plana major de Ferraz és una altra: l'enfonsament de les perspectives electorals de Podem, que té dificultats per mobilitzar un vot que podria anar a l'abstenció. Els rams de flors que el ministre Ábalos i altres membres del govern de Sánchez van fer arribar a Rivera no han fet efecte, i toca pensar en la reedició del pacte d'esquerres. Si pot ser, únicament amb Podem i el PNB, i si no, amb ERC i JxCat, l'autèntic flanc descobert de la primera legislatura. Sánchez també haurà de resoldre aleshores una pregunta que marcarà el seu mandat: si té prou amplitud política per complir l'auguri d'Iceta i crear les bases per solucionar el conflicte a les urnes.
Una resposta majoritària pel sí per part de l'electorat de l'Estat -no tant a Catalunya, on juguen altres factors- donarà la victòria a les formacions de l'esquerra espanyola que defensen una nova etapa de "convivència" –llegeixi's conllevancia- entre els dos governs. "Diàleg i llei", que diu el PSOE, sense possibilitat de referèndum. En el fons, una aposta per l'estabilitat de qui dona per tancat el capítol més greu del procés independentista i de la repressió. La fotografia del Govern assegut davant del Tribunal Suprem mentre els diputats d'ERC i PDECat aproven decrets socials ajuda a configurar aquesta idea. La revolta està aturada, els seus autors processats, i mentrestant "l'antiinflamatori del doctor Sánchez" -que diu Iceta- "funciona". Fase superada.
A les portes de la campanya, dirigents del PP i Cs donen per fet ja que no sumaran
Una aposta de la societat espanyola pel no, per contra, obrirà les portes d'un govern de dretes amb participació directa o indirecta de Vox i l'aplicació intravenosa del 155. PP i Cs pugnen per atiar aquesta resposta amb alguns ajuts inestimables des de les posicions independentistes. Els dos partits han construït una campanya de la "reconquesta" i de l'"España una" que utilitza el conflicte com a excusa per a la involució de l'Estat de les autonomies. Però l'escenari es va desdibuixant a mesura que passen les setmanes i es manté de facto l'alto el foc. Falta combustible, i a les portes de la campanya dirigents del PP i Cs donen per fet ja que no sumaran. "Ànims, Pablo, que no anem tard i se'ls pot guanyar”, va arribar a dir Rivera dilluns. Un naufragi a la vista.
L'error de desplegar una campanya "reactiva"
De fons, hi ha els errors estratègics del PP i de Cs, que han desplegat una campanya electoral reactiva -i no en positiu- de la mà d'un partit ultra que ajuda a mobilitzar els simpatitzants... de l'adversari. L'"efecte llop" i l'anunci d'un 155 imminent, a més, ha multiplicat el vot útil pel PSC a Catalunya, clau per a les opcions del PSOE. Els electors escullen ara entre una promesa d'estabilitat per part de Sánchez -amanida per deu mesos de mesures i decrets socials- o un període de turbulències que portaria a reobrir la batalla a Catalunya. Si hi ha dubtes, el CIS resol l'equació: la preocupació per la independència ha passat del 29% a l'octubre del 2017 a un 7,1% a l'últim baròmetre del mes de febrer, i malgrat les acusacions de "traïdor" i "feló", el PSOE es presenta a tots els indicadors com el partit guanyador dels comicis. El relat de la dreta ja no té premi, i la insistència de PP i Cs de situar Catalunya a l'eix de la seva campanya impulsa les opcions del PSOE.
Ara per ara la preocupació de la plana major de Ferraz és una altra: l'enfonsament de les perspectives electorals de Podem
Ara per ara la preocupació de la plana major de Ferraz és una altra: l'enfonsament de les perspectives electorals de Podem, que té dificultats per mobilitzar un vot que podria anar a l'abstenció. Els rams de flors que el ministre Ábalos i altres membres del govern de Sánchez van fer arribar a Rivera no han fet efecte, i toca pensar en la reedició del pacte d'esquerres. Si pot ser, únicament amb Podem i el PNB, i si no, amb ERC i JxCat, l'autèntic flanc descobert de la primera legislatura. Sánchez també haurà de resoldre aleshores una pregunta que marcarà el seu mandat: si té prou amplitud política per complir l'auguri d'Iceta i crear les bases per solucionar el conflicte a les urnes.