Judici de l'1-O

Del divorci amb Puigdemont al pols amb Pérez de los Cobos: el relat dels Mossos al Suprem

Els responsables del cos fan evident la distància amb el Govern del referèndum, rebaten les acusacions d'inacció, defensen el seu dispositiu i topen amb el coronel de la Guàrdia Civil que va manar-los durant l'1-O

per Oriol March / Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 4 d'abril de 2019 a les 19:43 |
Josep Lluís Trapero, entre Ferran López i Joan Carles Molinero, en un acte al Palau | ACN
Durant una fase del judici al Tribunal Suprem, semblava que els encausats eren els Mossos d'Esquadra i no els líders independentistes que van promoure el referèndum. Soraya Sáenz de Santamaría, Diego Pérez de los Cobos i José Antonio Nieto van acusar-los d'haver organitzat una "estafa" de dispositiu, i consideraven que havien fet de la "inacció" el principal atribut durant l'1-O. La imatge de la policia catalana quedava tocada i els primers testimonis del cos, més aviat dubitatius, van servir per contradir les versions de l'Estat però sense el convenciment amb què ho han fet els pesos pesants.

Qui són, aquests pesos pesants? Josep Lluís Trapero, Ferran López i Joan Carles Molinero, els tres principals comandaments dels Mossos durant el referèndum. Tots tres han desplegat al Suprem una doble estratègia: distanciament del Govern i combat de la versió dels antics responsables del govern espanyol, quan era el PP qui manava. Aquests són els quatre blocs en els quals es divideix el balanç de les declaracions de la cúpula del cos, que ha viscut al Suprem el preludi del judici a l'Audiència Nacional en el qual Trapero i els responsables polítics del cos s'enfronten a onze anys de presó.


1. Discrepàncies (prèvies) amb el Govern

L'arribada de Joaquim Forn a la conselleria de l'Interior no va suposar cap canvi en el funcionament orgànic dels Mossos -així ho han aclarit tots els comandaments que han desfilat davant de Manuel Marchena-, però la incomoditat era manifesta. Perquè Forn, partidari de portar el referèndum fins al final, havia fet declaracions públiques en les quals sostenia que el cos de policia garantiria la votació. La tensió va créixer fins que, després de l'aprovació de les lleis de desconnexió -6 i 7 de setembre del 2017-, es va produir un trencament entre la prefectura i el Govern. Alts càrrecs dels Mossos van ser advertits personalment pel Tribunal Constitucional (TC) de no promoure cap acció que permetés la celebració del referèndum. "Em va entristir", va dir ahir López.

Davant d'aquesta situació, i tenint en compte els documents que anava recopilant la brigada d'informació del cos, Trapero va prendre la iniciativa i va sol·licitar una reunió amb Puigdemont i Forn el 26 de setembre. Es va celebrar a Palau. El major els va deixar clar que complirien amb la legalitat i que la situació podia generar "conflictivitat", amb "desordres públics" motivats per la presència de milions de persones al carrer i un ampli desplegament de policia. Com que el major no va quedar tranquil, va reclamar una nova trobada per al dia 28. Aquest cop hi era, també, l'exvicepresident Oriol Junqueras.


Va ser en aquesta trobada quan Trapero va dir que els Mossos "no acompanyaven" el projecte independentista. López va indicar que Puigdemont va dir que si hi havia "conflictes" procedidiria a declarar la independència, un avís confirmat aquest dijous pel comissari Molinero. "Si hi ha una desgràcia l'1-O", va assenyalar l'expresident, proclamaria la República. El distanciament explicitat a la sala segona del Suprem es va acabar de constatar, això sí, quan Trapero va revelar un pla per detenir Puigdemont i tot el Govern. A l'expresident, per cert, l'haurien detingut López i Molinero.

2. Contra la "inacció"

El relat de la Fiscalia, elaborat des de la fase d'instrucció i abonat pel procés obert a l'Audiència Nacional, traça un escenari en el qual la connivència dels Mossos amb l'executiu era indispensable per culminar el referèndum. La visió dels comandaments del cos han estat completament contràries: el cos va protagonitzar el desplegament més "important" de la seva història i va precintar 134 col·legis electorals només l'1-O, més que la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. López també va indicar que es van aixecar 4.400 actes arreu del territori per activitats relacionades amb la votació en els dies previs, especialment iniciatives de campanya d'entitats i partits.

Els Mossos esgrimeixen que van tancar 134 col·legis electorals durant la jornada de l'1-O i que van aixecar 4.400 actes d'activitats relacionades amb el referèndum en els dies previs

"No hi va haver ingerències del Govern", va declarar l'11 de març Manuel Castellví, excomissari en cap d'informació. Davant la pregunta -induïda- de si era Forn qui reclamava al cos que actués de manera ineficaç, tots els que han desfilat pel Suprem han indicat que tenien present el compliment de la llei -espanyola, no la del referèndum aprovada pel Parlament- i que Forn no els va donar mai "cap instrucció", ni quan va arribar al càrrec ni en els dies decisius del setembre i l'octubre del 2017. Això sí: li van fer saber que "tibava en sentit oposat" al dels Mossos, centrats en fer cas a la Fiscalia.


La manifestació del 20-S davant la seu d'Economia també ha estat vista com un exemple d'inacció per part del cos. Alts comandaments de les forces estatals han indicat que era Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), qui dirigia els Mossos i no pas la pròpia direcció de la policia. Aquest argument ha estat rebatut per tots els representants dels cos, que han indicat que es va "garantir" la seguretat de la comitiva judicial i que es va intervenir en la mesura que era possible. Han recordat les càrregues de les dues de la matinada i la col·laboració -no submissió- als voluntaris.

3. Defensa del dispositiu de l'1-O

Durant tot el judici ha planat la presumpta ineficàcia del "binomi" -parella- de Mossos que es desplaçava als col·legis electorals per avaluar la situació i informar que el referèndum era una activitat prohibida pel TC i també pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tal i com consta en la interlocutòria de la magistrada Mercedes Armas. Aquest binomi, però, havia estat avalat per Pérez de los Cobos, segons la versió que va desplegar López durant la jornada de dimecres. El contacte entre els dos dirigents policials era "permanent" durant els dies que van desembocar en el referèndum.

Molinero ha esgrimit que, davant la previsió de xifres de ciutadans mobilitzats l'1-O -fins a 3,5 milions de persones-, el total d'efectius policials va ser més alt que mai. També ha recordat que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola, també afectats per la interlocutòria d'Armas, no van procedir al precinte o tancament dels col·legis electorals abans del diumenge de la votació. López va subratllar que, durant el cap de setmana, hi havia activitats que no estaven relacionades directament amb el referèndum, és a dir, que no es van trobar ni paperetes ni urnes. Van arribar, majoritàriament, el mateix dia.


El comissari Molinero, sense alçar la veu però amb un record més precís que el d'altres companys seus al Suprem, també ha subratllat que l'acció de la policia catalana va ser més efectiva per tancar col·legis perquè amb l'acció dels Mossos prèvia i durant la jornada de l'1-O es van tancar 373 punts de votació -sumats tots els dies anteriors, mentre que els cossos policials de l'Estat en van intervenir 110 -en nombrosos casos, amb càrregues policials- i no tots van ser clausurats. Una polèmica que no s'ha tractat de portes endins entre tots els cossos perquè s'ha pactat que ho resolgui la justícia.

4. Pols amb Pérez de los Cobos

De tots els testimonis de caire policial que van passar pel tribunal en la primera fase del judici, el que va generar més inquietud en les defenses -especialment en la de Forn- va ser el de Pérez de los Cobos. El coronel de la Guàrdia Civil, amb un discurs nítid i totes les dades -i percepcions- al cap, va desgranar un escenari en el qual Trapero estava "alineat" amb una activitat "il·legal", i que els Mossos van elaborar una "estafa" de dispositiu. Més pensat perquè es votés que per impedir-ho, en resum. "Vam donar compliment a la interlocutòria del TSJC", ha rebatut Molinero.

"No hi havia un dispositiu de Mossos. Hi havia un dispositiu únic, conjunt i pactat que, després, i no sé per quin motiu, es va trencar", va dir Ferran López sobre les càrregues ordenades per Pérez de los Cobos

Però qui més va combatre l'argumentari de Pérez de los Cobos i de José Antonio Nieto, número dos de l'exministre Juan Ignacio Zoido, va ser Ferran López. "No hi havia un dispositiu de Mossos. Hi havia un dispositiu únic, conjunt i pactat que, després, no sé per quin motiu, es va trencar", va insistir el comissari, que va detallar que, un cop va veure que començaven càrregues policials sense que haguessin sol·licitat suport, va trucar Pérez de los Cobos per demanar una explicació. Ni li va donar aleshores ni en van parlar posteriorment, perquè hi ha l'acord tàcit de no parlar-ne. Els Mossos, a banda, han negat que hi hagués seguiments als altres cossos de seguretat.


De tot plegat en queda un pòsit que pot ser decisiu de cara al desenllaç del judici: els Mossos han marcat distàncies amb el Govern i especialment amb Puigdemont, però a ulls de les defenses han contribuït a trencar el vincle establert per la Fiscalia entre la policia catalana i l'executiu per culminar la independència. El divorci entre el cos i el Govern ha quedat relatat pels cinc principals comandaments del cos, però el delicte de rebel·lió és avui més feble que quan va arrencar el judici al Suprem, pràcticament fa dos mesos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació