La condemna d'un poble a l'exclusió social: «L'antigitanisme està en l'ADN dels europeus»

Són més de 30 anys de desplegament de polítiques i declaracions d'intencions a Catalunya en favor del poble gitano. Iniciatives que "arriben tard" o "no es materialitzen mai", segons l'activista Daniel Martínez. Tant ell com la presidenta de Veus Gitanes de Barcelona, Paqui Perona, lamenten que la defensa del seu poble s'instrumentalitzi per fer campanya política i captar vots.

El 8 d'abril és el dia internacional del Poble Gitano, i Barcelona, com altres ciutats, acull actuacions, concursos i exposicions amb motiu d'aquesta data. NacióDigital ha conversat amb Martínez i Perona, activistes gitanos -tots dos del barri de La Mina- i amb l'advocada Pastora Filigrana, que analitzen des d'una perspectiva crítica la situació de la seva comunitat, analitzant l'auge de l'extrema dreta, la discriminació persistent i l'apoderament d'un poble.

Perona va néixer i créixer al Camp de la Bota, antic barri de barraques, en un entorn familiar reivindicatiu. Malgrat no tenir-ho com a objectiu, a poc a poc es va anar involucrant en aquesta lluita pel seu poble. "Ho faig per justícia social, perquè durant anys hem estat silenciats, maltractats i perseguits", explica. "L'antigitanisme està a l'ADN europeu i negar-ho és com dir que no existeix el patriarcat", afirma amb vehemència.

En aquesta línia, Martínez afegeix que lluitar contra els estereotipis i l'exclusió és un camí dur. "Hem estat un poble condemnat i obligat a l'exclusió per una qüestió històrica", reflexiona. A Twitter es fa dir Gitano Criminólogo -es va graduar en aquesta disciplina l'any 2002-, i el nom respon a la voluntat de visibilitzar que els gitanos "també podem anar a la universitat si volem". Explica que una vegada, en una classe, un professor va etzibar: "Un gitano de la Mina acabarà sent un delinqüent".

"No hi ha accés igualitari al món laboral, hi ha empreses que no volen gitanos i no se n'amaguen", assegura l'activista Daniel Martínez

Martínez reflexiona: "El que em preocupava més d'allò no era que no sabés que jo era gitano, sinó que ho estava dient a un centenar d'alumnes, que aquesta idea calaria en l'imaginari col·lectiu, i que això implicava reforçar uns prejudicis". Posa un altre exemple d'aquesta discriminació: "Més d'una vegada m'han dit que soc diferent, que no soc com la resta de gitanos'". Això, diu, va fer molt difícil el seu pas per la universitat.

Quan es va graduar no va treballar com a criminòleg i, de fet, no ha exercit mai encara com a tal. "No hi ha accés igualitari al món laboral, hi ha empreses que no volen gitanos i no se n'amaguen", sentencia. Pastora Filigrana va ser la primera de la seva família que es va graduar. Ho va fer en Dret, becada, i reivindica que no és una qüestió de ser gitana, sinó de classe. "Si tens diners, no cal ser molt intel·ligent per arribar a la universitat. Si no en tens, has de ser brillant i ser-ho durant cinc anys, que si no et retiren l'ajut", comenta. El que passa, diu Filigrana, és que precisament els gitanos formen part d'aquesta classe que no té recursos per anar a la universitat.
 
Ser dona, gitana i catalana: triple opressió

Perona també reflexiona sobre el paper del gènere i afirma que les dones són les que més pateixen aquest racisme, i afegeix que per part de les institucions també hi és: "L'antigitanisme és savi, sap que les dones som les que històricament estem més lligades a les administracions (entregar papers, gestionar ajudes...), i quan es vol controlar una cultura sempre es fa a través de les dones, que som les transmissores".

Denuncia que és freqüent que les administracions posin traves a les dones gitanes que s'hi acosten, que "no tenen en compte la nostra realitat perquè les institucions estan concebudes des d'una perspectiva blanca que el que vol és assimilar la societat i reeducar el poble en una única línia". Perona diu que el colonialisme ha buscat sempre invisibilitzar el seu poble, la seva història: "Som una minoria ètnica amb la nostra llengua, cultura, amb uns valors comunitaris i de solidaritat... I evidentment no estem d'acord amb un model espanyol capitalista que reivindica que tots hem de ser iguals". Sumat a això, Perona creu que viu una triple opressió per ser dona, gitana i catalana, "i una quarta seria la classe obrera".

Paqui Perona, presidenta de Veus Gitanes de Barcelona, denuncia que és freqüent que les administracions posin traves a les dones gitanes que s'hi acosten

Tots tres coincideixen en el fet que al poble gitano se l'ha perseguit sempre. Filigrana parla de la Ley de vagos y maleantes (1933), que castigava els gitanos només per ser-ho, però també explica que aquesta repressió contra el seu poble es deu a ser una resistència al sistema capitalista: el plantejament horitzontal, cooperativista, artesanal... "Tot això no ha agradat mai". Perona afegeix que el seu poble ha demostrat ser "indomable". Després d'una pausa, afegeix que aquest és el seu secret per seguir sent gitanos, però que l'exclusió és el preu que han de pagar.

Martínez defensa que els gitanos no són criminals i que la seva exclusió no és voluntària, sinó que existeix una omissió política històrica que els ha relegat a ser una societat marginal. Des de l'arribada del poble gitano a Catalunya fa 600 anys no s'ha afavorit mai una inclusió social real, afirma, sinó que "s'ha buscat un control del poble" per anar a contracorrent: "Segregant, en serveis socials, controlant com vesteixen...", diu Perona.

Joc polític: dretes, esquerres i poca eficiència

Martínez considera que existeix una guetització històrica. "El problema no són els barris sinó els recursos, que no arriben perquè no interessem i si ho fan, tenen poc impacte social". En posa un exemple, l'oci, que troba necessari i poc present a La Mina. "No interessa invertir en això, tampoc en educació, tampoc en promoure l'autogestió de recursos, en espais urbans... Falta treballar l'apoderament i no tant l'assistencialisme", conclou.

Segons el criminòleg, "els prejudicis són fruit de males polítiques". "És habitual a La Mina veure projectes que animen a estudiar, però després la realitat és una galleda d'aigua freda". Aleshores afegeix que "tant de bo s'hagués tingut una política de nouvinguts, una intenció de ser ben rebuts". Perona coincideix amb ell, que diu que s'ha culpabilitzat històricament el poble gitano de no voler-se integrar quan, segons Martínez, és "el fracàs de les polítiques intervencionistes culturals el que ha desembocat en el nostre aïllament social forçat". 

Martínez lamenta que els polítics, siguin del color que siguin, no assumeixin responsabilitats. "És veritat que s'estan movent coses, que hi ha una voluntat diferent de fa uns anys, però trobo a faltar un perdó", afegeix. Perona apunta que els gitanos han après de la història: "És independent el color polític, per Espanya soc una gitana més". Davant d'això, lamenta que els partits utilitzin els gitanos per captar vots: "Ens posen de caps de llista però les polítiques no arriben".

"El fracàs de les polítiques intervencionistes culturals és el que ha desembocat en el nostre aïllament social forçat", diu Martínez

A cap dels tres els fa "cap gràcia" l'auge de l'extrema dreta, perquè "no parteix de la igualtat ni del respecte per les minories" diu Perona, que recorda també el fenomen Manuel Valls. L'activista recorda que el candidat de la plataforma afí a Ciutadans a l'alcaldia de Barcelona ara els reclama el vot, "però el poble gitano no oblida que va ser ell qui els va voler expulsar de França". Filigrana afegeix que el seu discurs de cara al 8 d'abril anirà enfocat a l'antifeixisme: "Els discursos d'odi no són opinions, és violència". 

Segons Perona, l'esquerra tampoc ha estat a l'altura, nota que s'ha desvinculat del poble gitano amb els anys, i "en un afany de voler ser progre, ens té marginats com l'Espanya més rancia".

L'apropiació cultural i la mercantilització d'unes tradicions

La cantant catalana Rosalía ha estat notícia recentment per respondre a les crítiques que se li feien sobre haver-se apropiat culturalment de les tradicions gitanes. Rosalía ha reconegut que es tracta d'una qüestió de privilegis i, davant d'això, Perona apunta que l'arrel de la crítica rau en el fet de no reconèixer el seu poble, així com la mercantilització de la seva cultura. 

La presidenta de Veus Gitanes lamenta que es vengui el discurs que Rosalía "ha fet evolucionar el flamenc", perquè segons afirma es tracta d'un gènere en constant canvi. Tampoc està d'acord amb el fet que s'hagi posat de moda les vestimentes gitanes que duu Rosalía. "mira si és paradoxal que les botigues que a nosaltres no ens deixen entrar per anar vestides com gitanes perquè ho som, són les que venen peces inspirades en Rosalía vestida de gitana", recalca. En opinió seva, Paco de Lucía era "un gitano d'adopció perquè sí que respectava i coneixia la història que hi ha rere el que cantava, sabia que el flamenc és gitano". 

El 8 d'abril és la diada del poble gitano i els mitjans se n'acostumen a fer ressò. Què en pensen de ser entrevistats amb motiu d'aquest dia? "Estic acostumada a fer entrevistes per ser gitana i parlar de gitanos", diu Perona. Filigrana la segueix: "Fins fa un temps a mi m'entrevistaven per parlar de feminisme o de la meva disciplina, però des que el feminisme racialitzat ha guanyat pes, ara se'm pregunta pel meu activisme també com a gitana". 

Tots tres però, coincideixen que és necessari que se'ls doni veu als mitjans i celebren que se'ls convidi a tertúlies, se'ls entrevisti i s'hi acosti la població per conèixer la seva realitat. "No servirà per eradicar la discriminació, però sí que és un avenç en els discursos i potser farà virar el discurs, que ja és molt", diu l'advocada.

"No servirà per eradicar la discriminació, però sí que és un avenç en els discursos i potser farà virar el discurs, que ja és molt", assegura Filigrana, advocada, sobre la presència de gitanos als mitjans de comunicació

Martínez es mostra preocupat perquè els gitanos "només són notícia quan passen coses negatives", i considera que el 8 d'abril és una oportunitat per explicar, en positiu, qui és i què fa la seva comunitat. Segons el criminòleg, quan es parla de fets criminals, no s'hauria de vincular mai a cap comunitat perquè això estigmatitza. De cara a la diada del poble gitano, tots tres es mobilitzaran en els seus espais per visibilitzar la seva cultura però sense oblidar que és una jornada de lluita.

Són optimistes, consideren que de mica en mica hi ha més conscienciació social de la realitat del seu poble i més mobilització dins la comunitat, també resposta contra l'auge de l'extrema dreta. Veuen amb bons ulls que també hi hagi ajuntaments que mostrin iniciatives en defensa del poble gitano, però exigeixen que no quedi en paper mullat i se'ls escolti. Tot l'any.