Judici de l'1-O

Molinero confirma l'avís de Puigdemont: «Si l'1-O hi ha una desgràcia, declararé la independència»

El comissari dels Mossos insisteix en la versió donada per Ferran López i revela que Trapero va desitjar a l'expresident de la Generalitat que no es produís "situació límit"

per Sara González / Oriol March , Tribunal Suprem (Madrid), 4 d'abril de 2019 a les 10:15 |
El comissari dels Mossos Joan Carles Molinero | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos d'Esquadra, ha estat el primer testimoni de la jornada d'aquest dijous al Tribunal Suprem. Ha agafat el relleu de Ferran López, que ahir va marcar distàncies amb el Govern i va combatre la versió de Diego Pérez de los Cobos sobre el dispositiu policial de l'1-O. Com López, Molinero ha rememorat les reunions al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn prèvies al referèndum, i ha indicat que l'expresident va assegurar que "procediria" a la declaració de la independència si l'1-O es donava una "situació límit" o una "desgràcia", segons ha remarcat el comissari a preguntes de Vox.

El comissari ha indicat que, quan ja acabava la reunió del 28 de setembre a Palau, el major Josep Lluís Trapero va fer aquesta reflexió als responsables polítics: "Espero que no hi hagi cap desgràcia que haguem de lamentar". Va ser en aquest moment que Puigdemont va apuntar que, si es produïa aquest escenari, "procediria" a la proclamació de la República. Un escenari que, malgrat les càrregues de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i la violència policial, no es va produir.



Molinero ha precisat que en les dues reunions a Palau -la primera va ser el 26 de setembre, la segona dos dies més tard, sempre a instàncies de la prefectura i a iniciativa personal de Trapero- els Mossos van subratllar "sense cap mena de dubte" que complirien amb la legalitat constitucional i que acatarien les ordres judicials. També van indicar que hi hauria situacions de "conflictivitat social" perquè hi havia 3 milions de ciutadans mobilitzats i una forta presència policial al carrer.


Cap "instrucció" de Forn

Molinero ha indicat que no hi va haver "cap reunió" en la qual l'exconseller Joaquim Forn donés instruccions a la policia catalana en relació a l'actuació sobre el referèndum. "Ens deia que actuéssim com creguéssim en funció de les ordres judicials", ha assegurat l'exresponsable d'Informació del cos. També ha confirmat, com va dir aquest dimecres López, que el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l'1-O, va "acceptar" el pla dels Mossos per a la jornada del referèndum. 


A preguntes de l'acusació popular, representada per Vox, Molinero ha reiterat que l'exconseller no va donar "ordres o instruccions" sobre el referèndum. "En cap moment, i consta en l'acta de la reunió, es va parlar de l'1-O", ha apuntat el comissari en referència a una cita que hi va haver a la conselleria el mes de juliol del 2017, coincidint amb l'arribada de Forn al Departament. També s'ha referit al compliment de les ordres de la Fiscalia per evitar el referèndum: es va encarregar la comissaria general d'Informació -la que ell comandava- a l'hora de dissenyar el pla corresponent.

Molinero afirma que en cap moment Pérez de los Cobos va "posar en entredit" el pla de la policia catalana d'enviar un binomi d'agents a cadascun dels punts de votació

Javier Ortega Smith, un dels advocats de l'ultradreta al Suprem, també ha preguntat per una reunió del consell de policial del 14 de setembre del 2017, en la qual hi participen comandaments i responsables polítics. "Tampoc s'hi va donar cap instrucció, allà s'hi tracten assumptes sindicals", ha apuntat Molinero. Alguns sindicats, això sí, van preguntar sobre el posicionament dels Mossos i del Departament sobre l'1-O. "Forn va enviar un missatge de tranquil·litat, dient que la policia actués en funció de les ordres que rebés de la Fiscalia", ha apuntat el comissari del cos, ara responsable de Trànsit.

Molinero no va assistir a les reunions de coordinació de les forces de seguretat de cara a l'1-O, però ha assegurat que va ser informat de les "diferències de criteris" que es van donar en les trobades entre el cos dels Mossos i Pérez de los Cobos. Amb tot, ha afirmat que en cap moment es va "posar en entredit" el pla de la policia catalana d'enviar un binomi d'agents a cadascun dels punts de votació. "Va ser una proposta de desplegament que va ser acceptada per Pérez de los Cobos", ha assegurat. Una versió que coincideix plenament amb la del comissari Ferran López. 

"Totalment fals" que es fessin seguiments a Policia Nacional i Guàrdia Civil

"L'1-O es va establir un dispositiu policial coordinat i dirigit pel coronel Diego Pérez de los Cobos", ha insistit Molinero, que ha explicat que la funció dels binomis era sol·licitar als punts de votació que tanquessin i, en cas de no fer-ho, demanar suport a Policia Nacional i Guàrdia Civil. De fet, ha reivindicat que amb l'acció dels Mossos prèvia i durant la jornada de l'1-O es van tancar 373 col·legis, mentre que els cossos policials de l'Estat van intervenir 110 i no tots van ser clausurats. "Vam donar compliment a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", ha dit el comissari tot deixant entreveure que només Mossos va actuar abans de l'1-O. A més, ha recordat que la interlocutòria no finalitzava a les 8 del matí de la jornada del referèndum, fet pel qual la policia catalana contemplava intervenir en col·legis al migdia o al final de la jornada per requisar el material de votació en moments de baixa intensitat. 


Molinero també ha negat "rotundament" i ha titllat de "totalment fals" que els Mossos fessin seguiments d'agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Sí que en algunes ocasions, ha dit, informaven d'algun moviment concret perquè intentaven impedir que les concentracions programades bloquegessin el port de Barcelona per impedir l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat. "El nostre objectiu era intentar neutralitzar aquests col·lectius", ha argumentat. Això sí, totes les informacions, ha explicat, es van donar en obert per l'emissora oficial de Mossos. L'anomenat codi 21 només es va utilitzar per, davant de conversacions llargues, evitar bloquejar l'emissora derivant per via telefònica la concentració tenint en compte que hi havia 7.850 agents dels Mossos al dispositiu de l'1-O. 

Sánchez i Cuixart "no eren interlocutors" el 20-S

Sobre la manifestació del 20 de setembre del 2017 davant de la conselleria d'Economia, ha assegurat que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van mantenir algunes conversacions de mediació entre l'operatiu policial i els manifestants per "minimitzar els efectes" de la concentració. "No van actuar d'intermediació, només en algunes ocasions se'ls va demanar alguna gestió", ha puntualitzat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació