judici de l'1-O

El cap dels Mossos durant el 155 entra al xoc amb el coronel Pérez de los Cobos

El testimoni de Ferran López posa en escac la versió de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil assenyalant que estaven "informats" del pla d'actuació de la policia catalana per frenar l'1-O

per Oriol March / Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 3 d'abril de 2019 a les 20:35 |
Ferran López, abans de reunir-se amb Pérez de los Cobos el 25 de setembre del 2017 | ACN
Xoc de versions policials sobre el dispositiu policial de l'1-O al Tribunal Suprem. El passat 5 de de març, el coronel Diego Pérez de los Cobos, encarregat de coordinar tots els cossos de seguretat pel referèndum, va titllar d'"estafa" el pla previst pels Mossos, als quals va acusar de no haver actuat per impedir la votació i de no haver informat sobre quina seria la seva actuació. Però aquest dimecres ha estat el comissari Ferran López, el membre de la policia catalana en qui l'Estat va confiar durant l'aplicació del 155, qui ha plantat cara a aquesta versió dels fets i ha revelat que precisament va ser Pérez de los Cobos qui va validar el dispositiu finalment "trencat", del qual en va ser informat durant les reunions de coordinació prèvies a la jornada del referèndum.

La contradicció ha estat tan flagrant que l'advocat Xavier Melero, de la defensa de Joaquim Forn, ha reclamat al tribunal un cara a cara de tots dos, un recurs excepcional en un judici sobre el qual Manuel Marchena ha decidit ajornar si l'accepta o no a l'espera d'aprofundir en el material probatori dels fets. El testimoni de López ha estat clau. No només perquè, com va fer el major Josep Lluís Trapero, ha confirmat que no hi havia una alineació entre els Mossos i el Govern, afirmació que fa a miques el delicte de rebel·lió; sinó perquè és el comissari designat per l'Estat per fer-se càrrec de la policia catalana durant la suspensió de l'autonomia qui posa en escac la versió de Policia Nacional i Guàrdia Civil.



El testimoni de Pérez de los Cobos va cumplir fil per randa amb l'acusació que fa la Fiscalia i va concloure que el dispositiu dels Mossos per a l'1-O estava més encaminat a facilitar la celebració del referèndum que no pas d'impedir-lo. El seu retrat va ser el de "passivitat absoluta" de la policia catalana davant l'ordre judicial de frustrar la votació i d'una col·laboració amb l'1-O que es va donar tant abans com després de la votació, motiu pel qual els van haver de "substituir" activant un pla B dissenyat amb antelació. Pérez de los Cobos va negar directament que López lliurés el 29 de setembre del 2017, com va dir el número dos de Trapero a l'Audiència Nacional, el pla amb les pautes d'actuació que tindrien els Mossos per impedir el referèndum. "No és cert", va dir ras i curt el coronel de la Guàrdia Civil.

Un contacte "permanent" entre López i Pérez de los Cobos

El relat de López ha estat un obús a aquesta versió dels fets. Ha assegurat que el seu contacte amb Pérez de los Cobos va ser "permanent" i que, per tant, el coordinador del dispositiu estava informat de quina seria l'actuació de Mossos, que s'emmarcava en un pla coordinat de tots els cossos policials amb un repartiment de funcions. Així doncs, ha dit López, el coronel coneixia, des de les advertències que van fer els Mossos a Carles Puigdemont sobre els "disturbis" i la "violència" que es podia donar l'1-O, a la funció que exercirien durant la votació la parella d'agents de la policia catalana que es desplaçaria fins als col·legis. També estava informat, ha dit, de les 4.400 actes que van aixecar els Mossos els dies previs a l'1-O en compliment de l'ordre de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que així ho corroboren correus electrònics que li va enviar. Segons ell, ni Pérez de los Cobos ho va qüestionar ni Policia Nacional ni Guàrdia Civil van intervenir malgrat que l'ordre judicial era per als tres cossos. 


Segons la previsió feta pels Mossos, el binomi d'agents que a primera hora de l'1-O es va personar als punts de votació havia de fer una primera intervenció als col·legis amb l'objectiu de fer cumplir l'ordre judicial. Si no ho aconseguien, havien de demanar unitats de suport a Policia Nacional i Guàrdia Civil. "No hi havia un dispositiu de Mossos. Hi havia un dispositiu únic, conjunt i pactat que, després, no sé per quin motiu, es va trencar", ha insistit López, que ha detallat que, un cop va veure que començaven càrregues policials sense que com a policia catalana haguessin sol·licitat suport, va trucar Pérez de los Cobos per demanar una explicació. Ni li va donar aleshores ni en van parlar posteriorment perquè els tres cossos van acordar de forma "tàcita" no avaluar el dispositiu dissenyat.

"O vam encertar o ens vam equivocar tots", ha resolt qui va ser número dos de Trapero, que ha insistit que l'actuació era conjunta però que va saltar pels aires el mateix 1-O

"O vam encertar o ens vam equivocar tots", ha resolt insistint que l'actuació era conjunta però que va saltar pels aires el mateix 1-O. De fet, el comissari no s'ha estalviat que ell va advertir que el millor format per fer un seguiment del dispositiu policial i evitar suspicàcies entre cossos era un centre de comandament únic però que Pérez de los Cobos el va rebutjar i va plantejar quatre cèl·lules de seguiment diferents ubicades a les delegacions del govern espanyol a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Aquesta aposta, ha dit, va tenir "errors letals".  

López no només ha contradit les versions que els alts comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, sinó que una prova de la seva relació fluïda amb Pérez de los Cobos és que fins i tot el va avisar abans de declarar com a testimoni a la causa de l'Audiència Nacional en la qual està processat Trapero de què la seva visió dels fets era contrària a la manifestada tant per ell com per l'exsecretari d'Estat d'Interior José Antonio Nieto. 

Un "pla B" a esquenes de la policia catalana

De les versions policials contradictòries sí que ha quedat clar la "desconfiança" manifesta dels cossos de seguretat de l'Estat sobre els Mossos. De fet, tant el cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, com el de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, van admetre que tenien un pla alternatiu d'actuació al que es va posar sobre la taula en les reunions de coordinació. S'ha fet evident també que els Mossos desconeixien el "pla B" admès pels altres dos cossos. López ha acceptat que podien actuar al marge de la policia catalana en virtut a l'ordre judicial però que això no era el que estava "pactat".

La defensa de Forn ha proposat destapar la "mentida" de Pérez de los Cobos amb un acarament excepcional amb López i amb la participació també de Mariano Martínez, un alt responsable de la Guàrdia Civil que també interlocutava de forma directa amb el comissari dels Mossos. Acceptarà Marchena esclarir "la veritat" acceptant un recurs que, a més de posar en qüestió el testimoni d'alts comandaments policials, debilitaria la causa contra Trapero i els Mossos a l'Audiència Nacional?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació