judici de l'1-O

​Ferran López i el fracàs de les acusacions: les cinc claus de la sessió al Suprem

L'excomissari ratifica la declaració de Trapero, allunya els Mossos del Govern i combat els retrets de Pérez de los Cobos al dispositiu de la policia catalana

per Bernat Surroca, 3 d'abril de 2019 a les 19:30 |
Ferran López, aquest dimecres al Tribunal Suprem | ND
El comissari Ferran López era la mà dreta del major Josep Lluís Trapero durant la tardor del 2017 i va ser el cap dels Mossos durant l’aplicació del 155, mentre la Generalitat estava intervinguda pel govern espanyol. Una combinació, si més no, complicada, si es vol acusar els Mossos d’actuar en connivència amb el Govern per celebrar el referèndum i declarar la independència de Catalunya. ¿Com pot ser que López fos el número 2 dels Mossos durant el “període insurreccional” -expressió popularitzada per guàrdies civils al Suprem- i, dies després, fos promocionat per part del govern espanyol? 

Menys mediàtic i sovint contraposat a Trapero quan s’ha volgut convertir en heroi el major dels Mossos, el comissari ha desgranat els fets del setembre i octubre de manera precisa i tranquil·la, en una declaració calcada a la del seu excap el 14 de març: els Mossos no estaven alineats amb el Govern, van advertir Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Quim Forn, tenien clar que complirien el mandat judicial i van mirar de col·laborar amb la resta de forces i cossos de seguretat de l’Estat per impedir el referèndum. Les acusacions han vist avui com s’enfonsa (encara més) la tesi de la rebel·lió. 


1. Coincidència amb Trapero

La declaració de Josep Lluís Trapero va impactar bona part de l’independentisme, que va veure com el major que havien convertit en heroi es distanciava de les tesis del Govern, assenyalava la “irresponsablitat” de Quim Forn els dies previs a l’1-O, confirmava la voluntat dels Mossos de complir amb el mandat judicial d’impedir el referèndum i revelava un pla per detenir l'executiu de Puigdemont preveient la declaració d'independència. Aquest dimecres, Ferran López, sovint assenyalat com l’home de l’Estat als Mossos, ha ratificat aquesta declaració punt per punt.

Com Trapero, López ha acusat el Govern de remar cap a la banda contrària dels Mossos, ha assegurat que els comandaments del cos van avisar dels riscos de tirar endavant l’1-O i van deixar clar que complirien amb les ordres judicials. També com el major, el comissari ha defensat el dispositiu dels Mossos -que s’emmarcava en un dispositiu general coordinat per Diego Pérez de los Cobos- i ho ha deixat clar: “Mai no van col·laborar amb el referèndum”. 

2. Els "errors" de Forn


A preguntes de Vox, que és qui l’ha citat en primera instància, López ha explicat que la situació era “anòmala” perquè l’exconseller Forn “traccionava en el sentit oposat al cos” en tot allò relacionat amb l’1-O. El comissari ha insistit que els Mossos treballaven per complir les ordres de la Fiscalia per impedir la votació i que sempre van estar disposats a complir les ordres judicials. El número dos de Trapero ha dit que les declaracions de Forn i altres membres del Govern sobre la policia catalana i el referèndum van ser “un error” perquè “projectaven” una visió dels Mossos que no coincidien amb la realitat.

López ha constatat que, mentre Forn insistia que es permetria la votació, la policia treballava amb l'escenari de complir amb les resolucions judicials

És a dir: que mentre l'exconseller insistia que es permetria la votació, la policia treballava amb l'escenari de complir amb les resolucions judicials, destinades a impedir-la arran de la prohibició emesa pel Tribunal Constitucional (TC). Com Trapero, López ha assegurat que van voler consignar les discrepàncies a mida que s'acostava el dia clau. Això ja va ser el 28 de setembre, només tres dies abans del referèndum.

3. Advertències al Govern

L’expresident Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn sabien que els Mossos no estaven alineats amb el Govern, que complirien amb el mandat judicial i que hi podia haver problemes el dia 1-O si l’executiu tirava endavant el referèndum. Els informes dels Mossos, en aquest sentit, indicaven que abans de la votació la resistència era "passiva", però que l'1-O podia derivar en incidents. "Així ens ho deia l'experiència de molts anys al carrer. Ens encaminàvem a un escenari de desordre i de conflictes pràcticament segur", ha apuntat el comissari. Seguint el camí marcat per Trapero, López ha deslligat els Mossos de l’acció política del Govern.

4. "Si hi ha violència, declaro la independència"

La frase no és literal, però Ferran López ha revelat una conversa amb Puigdemont, Junqueras i Forn en una reunió a Palau pocs dies abans de l’1-O en què els Mossos van alertar de possibles incidents durant el referèndum. Puigdemont, davant l'escenari de "conflictes" que traçaven els Mossos, va indicar que si es produïen procediria a la declaració de la independència.

“Ens van escoltar i ens van dir que prenien nota del que havíem dit, però no van sortir amb optimisme de la reunió”, diu López sobre la cita a Palau del 28 de setembre amb Puigdemont, Junqueras i Forn

Les intervencions de l’expresident van ser, a grans trets, en dues direccions: l'avís sobre la declaració de la independència i el missatge que els Mossos fessin "el que havien de fer". Segons el comissari, tant Forn com Junqueras van estar d'acord de forma "unànime" amb les consideracions de l’expresident. “Ens van escoltar i ens van dir que prenien nota del que havíem dit, però no van sortir amb optimisme de la reunió”, ha lamentat el comissari. 

5. La contradicció amb Pérez de los Cobos

La jornada d’avui ha deixat un altre concepte al Suprem: l’acarament. L’advocat de Forn l’ha demanat quan ha acabat l’interrogatori de Ferran López després de constatar contradiccions entre el seu relat i el del coronel Diego Pérez de los Cobos, el coordinador dels cossos policials en el dispositiu de l’1-O.  El comissari, que ha defensat el dispositiu policial dels Mossos (que s’emmarcava, ha insistit, en un pla conjunt amb la resta de cossos policials), ha dit que De los Cobos "mai" li ha fet cap "retret" sobre el dispositiu. Malgrat això, el coronel de la Guàrdia Civil va definir davant del Suprem com una "estafa" el pla elaborat pels Mossos. Manuel Marchena, finalment, ha decidit ajornar la decisió sobre el cara a cara entre tots dos testimonis. Aquí us expliquem en què consisteix un mecanisme judicial inèdit en el procés al Suprem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació