Crònica

López segueix la «via Trapero» i desmunta el relat de la rebel·lió

El número dos del major dels Mossos durant el referèndum assegura que el cos mai va col·laborar amb l'1-O i revela que Puigdemont volia declarar la independència si hi havia "conflictes"

per Sara González / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 3 d'abril de 2019 a les 20:35 |
Ferran López arriba aquest dimecres al Tribunal Suprem | ACN
Joaquim Forn no va digerir de bon grat la declaració de Josep Lluís Trapero al Tribunal Suprem. Les persones que el van anar a veure a Soto del Real els dies 15 i 16 de març asseguren que estava "trist" i un punt "enfadat". Les distàncies que va marcar el major dels Mossos amb l'exconseller d'Interior van ser notòries, sobretot quan va qualificar com a "irresponsables" els seus posicionaments sobre la policia catalana i el referèndum. En canvi, Xavier Melero, advocat de Forn, estava "exultant", segons l'entorn de l'exconseller. El motiu? Havia quedat tocat, molt tocat, el relat de la Fiscalia sobre la rebel·lió. Un relat que ha rebut un altre cop aquest dimecres amb la declaració de Ferran López, número dos de Trapero durant el referèndum.

"Els Mossos mai van col·laborar amb l'1-O", ha resumit López, amb el discurs ordenat i ben preparat. Ahir al vespre ja era a Madrid -vestit, això sí, de manera més casual que davant del Tribunal Suprem- i ha destinat les últimes hores a repassar els detalls d'una visió que ja va desgranar fa uns mesos davant l'Audiència Nacional. La capital espanyola no és una ciutat aliena per al comissari, a qui l'Estat va situar al capdavant dels Mossos durant la vigència del 155, un cop destituït Trapero. És la ciutat, per exemple, on es reunia amb Juan Ignacio Zoido, exministre de l'Interior amb el PP, quan era la Moncloa qui teledirigia l'acció política i administrativa de la Generalitat. També on li va dir a Diego Pérez de los Cobos, un mes i mig abans de l'1-O, que farien complir la llei.


Segons López, els Mossos "en tot moment" van pensar el dispositiu del referèndum per impedir-lo -i complir, per tant, amb les ordres judicials- i van advertir -com va descriure Trapero- el Govern de la necessitat de desconvocar la votació. Ha aportat un detall més que el major, en aquest cas relacionat amb l'expresident Carles Puigdemont, el gran absent al Suprem. Què va dir Puigdemont quan, el 28 de setembre del 2017, els màxims comandaments dels Mossos el van advertir que hi hauria "desordres" i "conflictes" al carrer entre votants i forces de seguretat? "Que declararia la independència", ha revelat López en un dels grans hits de la seva intervenció.


Els "desordres" i "conflictes" es van produir -arran de la violència policial, que va causar un miler de ferits segons les dades de la Generalitat-, però la proclamació no es va produir. Forn i l'exvicepresident Oriol Junqueras, també presents en aquella reunió a Palau, van assumir els plantejaments de Puigdemont, sempre segons la visió del comissari. La independència es va proclamar un mes més tard, però sense desplegar-la, com han insistit la majoria dels encausats en les seves declaracions davant Manuel Marchena. El valor polític del 27-O ha anat minvant des que va arrencar el judici.

La reunió a la Generalitat és un dels aspectes que més interessen a la Fiscalia i a l'acusació popular, representada per l'extrema dreta de Vox. Els Mossos van començar la trobada exposant una "fotografia aèria" del clima que es vivia a Catalunya la tardor del 2017, i els responsables governamentals van insistir que seguirien endavant amb la votació malgrat la "polarització" descrita pels comandaments policials. "Tenim un mandat", responien Puigdemont, Junqueras i Forn quan els Mossos exposaven els riscos de "conflicte". Els membres del Govern, en tot cas, no van donar instruccions i van insistir que la policia catalana havia de ser "la seva feina". Sense ingerències.


Rebel·lió sense Mossos, discrepàncies amb Forn

La distància amb l'executiu marcada per López i Trapero, inseparables durant la tardor de fa un any i mig, suposa un bany de realitat per a l'independentisme, però serveix per minar el relat de la Fiscalia. Les respostes nítides del comissari a les preguntes de Javier Zaragoza, el representant del ministeri públic més incisiu a la sala segona, han servit per desacreditar la presumpta connivència entre la policia catalana i el Govern per trencar amb l'ordenament constitucional. Un relat que ja va patir esquerdes amb el pla de Trapero per detenir el Govern en cas de declaració d'independència, episodi pel qual cap de les parts -ni tan sols les defenses- ha estat interessat en la sessió d'avui.

El comissari ha insistit que Forn "traccionava en sentit oposat" al que transitava la policia en les setmanes prèvies al referèndum

Forn s'ha assegut darrere del seu advocat, Xavier Melero, per seguir l'interrogatori de López. També va seguir des d'allà la declaració de Trapero, de qui es va queixar després -en privat- que ni tan sols l'havia mirat "als ulls". Des del primer moment, l'exconseller ha vist que seria un dels protagonistes de la jornada. Ha escoltat com el comissari veia un "error" les declaracions que va fer en arribar a la conselleria sobre el referèndum i els Mossos, i ha insistit que Forn "traccionava en sentit oposat" al que transitava la policia. Traducció: el Govern impulsava el referèndum, els Mossos provaven d'impedir-lo i es reunien amb totes les instàncies judicials per complir la llei -espanyola-.


En tot cas, però, Forn no va donar "cap instrucció" als Mossos. Una afirmació que també ha generat satisfacció en Melero, un dels protagonistes de la jornada en demanar un acarament entre López i el coronel Diego Pérez de los Cobos per les discrepàncies evidents sobre el dispositiu policial de l'1-O. Marchena ha decidit ajornar la decisió sobre si el permet o no fins al final de la fase de prova documental, que arrencarà quan acabin els testimonis. Encara queden desenes i desenes de policies nacionals espanyols i guàrdies civils per desfilar al Suprem, i també exconsellers de la Generalitat. Inclòs Jordi Jané, antecessor de Forn, que va plegar incòmode amb Puigdemont.

Del dispositiu del 20-S al de l'1-O

En certa manera, la declaració de López ha estat una versió reduïda de la de Trapero. Al major se'l va interrogar amb més profusió sobre els fets del 20 de setembre i l'1-O, i el comissari ha reprès les explicacions ja donades pel seu excap al Suprem. Sobre la manifestació davant la seu d'Economia, López ha aclarit que l'únic "pacte" al qual es va arribar amb Jordi Sànchez va ser establir una "línia de contacte" -no un cordó- de voluntaris davant l'edifici del Departament, i ha assegurat que en cap moment van rebre ordres de part de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'Advocacia de l'Estat, novament qüestionada per Marchena, ha insistit molt sobre el 20-S.

Pel que fa a l'1-O, ha estat la Fiscalia qui més ha pressionat. López ha aclarit que no va donar cap instrucció, i ha assenyalat que va ser Pérez de los Cobos qui va "trencar" el dispositiu que s'havia pactat amb anterioritat. El pla elaborat pels Mossos va ser "validat" pel coronel de la Guàrdia Civil, però des de primera hora no es van atendre les peticions de reforç i els cossos estatals van arrencar amb les càrregues minuts després de les nou del matí. "Vam fer el que vam poder", ha assenyalat el comissari. Hi havia 2.300 col·legis electorals i, finalment, se'n van tancar 134 durant la jornada que se sumaven als 230 tancats prèviament.

López ha aclarit que l'únic "pacte" al qual es va arribar amb Jordi Sànchez va ser establir una "línia de contacte" de voluntaris davant l'edifici d'Economia el 20-S

Hi ha hagut retrets entre López, peça clau de la tardor del 2017, i els responsables del Ministeri de l'Interior que van aterrar a Catalunya pel referèndum? Existeix un acord tàcit, ha indicat, perquè la qüestió es dirimeixi en seu judicial. A l'Audiència Nacional, Trapero s'enfronta a onze anys de presó per rebel·lió. I López, quan va anar a declarar en fase d'instrucció, va voler que tant Pérez de los Cobos com José Antonio Nieto, número dos del ministeri amb Zoido, sabessin què diria perquè anava en direcció oposada al que havien dit ells. La lleialtat policial va sobreviure a l'1-O.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació