El despertador: 4 d'abril

Evidències i un punyal gratuït

A hores d'ara ja no hi ha dubte que el procés d'independència no comptava amb la col·laboració i la complicitat dels Mossos. Avui també són notícia el debat sobre el govern de Torra i el primer debat del 28-A, la multa pel sobrecost de la mobilitat, l'espera d'Hamon, les quintes de Gràcia i Antoni Farrés

per Ferran Casas, 4 d'abril de 2019 a les 06:00 |
El responsable dels Mossos durant els mesos que va durar el 155, el comissari Ferran López, va ser al Suprem. El seu testimoni va ajudar a rebatre el relat de la rebel·lió que intenten imposar la Fiscalia i les acusacions. A hores d'ara ja és una evidència que el procés d'independència no comptava amb la col·laboració ni la complicitat de la policia de Catalunya i que aquesta hauria complert les ordres que els haguessin arribat des del poder judicial. L'audionàlisi d'Oriol March hi incideix. A la vista de les paraules dels comandaments prou van fer de no sumar-se a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1-O. Val la pena prendre'n nota amb la vista posada a les "finestres d'oportunitat" que poden venir. El relat de López reforça el de Josep Lluís Trapero.

López, però, va obrir una altra caixa dels trons. En una afirmació que tenia un punt de gratuït va deixar en evidència la tendència a la improvisació i el cop de volant de l'expresident Carles Puigdemont, que en els moments clau del procés van compartir els seus socis de govern d'ERC. Va explicar que Puigdemont els va avisar que si l'1-O hi havia "conflictes" proclamaria de forma unilateral la independència malgrat el compromís assumit amb les lleis de desconnexió i el "referèndum vinculant". Sobre la declaració de López i el seu impacte, tant en relació als delictes que es jutgen com sobre el relat polític de què va passar aquells dies, llegiu la crònica des del Tribunal Suprem d'Oriol March i Sara González.


Les defenses intenten posar en contradicció el relat acusatori i el de López i ahir van intentar forçar un acarament entre López i qui era responsable de la coordinació policial i dels cossos estatals, el coronel Diego Pérez de los Cobos. No se'n van sortir però, com a mínim, van forçar la pròrroga i la decisió no és ferma encara.


No els val el Govern... alternatives? El Parlament, on ahir es va viure una nova jornada de tensió, debat avui una moció del PSC contra "la inoperància" del Govern. S'aprovarà perquè la CUP no sortirà en socors de JxCat i ERC i l'absència dels diputats a l'exili fa que el bloc unionista sumi més vots gràcies al suport que hi donaran els comuns. A Torra li demanen que convoqui eleccions. És evident que l'executiu català no està en el camí de passar a la història per les fites de la seva gestió, però també ho és que el govern de l'Estat no ha tingut els darrers anys una actitud gens inversora ni col·laborativa -tampoc el de Pedro Sánchez, només cal mirar què ha passat amb els menors no acompanyats- i que la repressió i el bloqueig polític condiciona extraordinàriament.

Però per canviar cal tenir una alternativa. El bloc unionista només es posa d'acord en anar a la contra i els comuns, a qui es va oferir negociar els pressupostos, tampoc semblen disposats a assumir compromisos. Cal tenir-ho en compte. Llegiu la crònica de la sessió d'ahir de Joan Serra Carné.

Tot plegat no es pot separar del context electoral. Ahir, organitzat per La Vanguardia, es va fer el primer debat electoral del 28-A i es va fer evident com de tensa serà la campanya i com patiran Inés Arrimadas amb Cayetana Ávarez de Toledo i Jaume Asens per defensar-se del vot útil a Meritxell Batet. Hi van ser tots els candidats en llibertat (Junqueras i Sànchez van delegar en Rufián i Borràs) i va deixar moments peculiars. Llegiu-ne les millors frases i la crònica de Pep Martí.



Sobrecost i multa. Hi ha grans projectes que encallen i tenen un cost pel ciutadà sense que ningú n'assumeixi les conseqüències. El projecte de la T-Mobilitat, un sistema intel·ligent per calcular el cost del transport públic per als usuaris, havia de costar 58 milions i en seran 82. El conseller Damià Calvet ja va denunciar els endarreriments i ara l'Autoritat del Transport Mobilitat sanciona els adjudicataris del projecte (CaixaBank, Moventia, Indra i Fujitsu) amb set sancions que s'eleven ja a 650.000 euros. Una petita part del prejudici causat, que malauradament és habitual en grans infraestructures. Cal canviar el càlcul dels costos, els concursos o endurir el règim de sancions. El projecte té un retard previst de dos anys. Roger Tugas us en dona els detalls en primícia.

Vist i llegit

TV3 ha fet de la memòria històrica un dels seus signes d'identitat. És un dels motius pels quals molesta tant a la dreta espanyolista, que l'ha convertida en l'objectiu a abatre en la propera legislatura espanyola. Coincidint amb el final de la Guerra Civil, que es va commemorar dilluns, la cadena va emetre un especial del Quatre gats de Ricard Ustrell amb víctimes del franquisme, de l'Holocaust i de la dictadura argentina -entre ells el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, a qui van assassinar el pare. Val la pena que recupereu la història de les tres dones que són personatges centrals del programa.

 El passadís

La presó hi entén poc de protocols. Fins i tot quan es tracta dels presos independentistes i els responsables polítics d'institucions penitenciàries, que són conscients que tot el que els passi serà sotmès a escrutini. Els presos fan, lògicament, vida de pres convencional a Soto del Real entre les anades i vingudes al Tribunal Suprem. I les visites no tenen cap tracte diferent encara que siguin autoritats. És el que li va passar a Benoît Hamon, que va ser líder del Partit Socialista francès i candidat a la presidència de la república. El polític francès es va haver d'esperar mitja hora en una sala amb el conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, per visitar els presos malgrat que tenien hora fixada. No en va treure la millor impressió del tracte dels funcionaris amb les "autoritats".  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1870 esclata la Revolta de les Quintes a Gràcia, que aleshores era un municipi veí de Barcelona. La negativa dels joves a anar al servei militar obligatori van provocar una intervenció dels militars que es va traduir en el bombardeig de la vila. Els militars van disparar contra la campana de la vila, que va quedar esquerdada però es va convertir en un símbol. Als voltants de la capital catalana es van donar moltes revoltes d'aquest tipus. Aquí podeu veure un vídeo de resum de la recreació que se'n fa cada any a Gràcia.

 L'aniversari

El 4 d'abril de l'any 1945 naixia a Sabadell Antoni Farrés, que va morir a la mateixa ciutat el 2009. Sota les sigles del PSUC primer i d'ICV després va ser alcalde de la ciutat, el primer dels ajuntaments democràtics, que precisament recordàvem ahir en l'efemèride de les primeres eleccions. Va estar-se a la casa de la vila entre 1979 i 1999 i, amb ell, la transformació de la capital vallesana va ser extraordinària. Farrés, catalanista, antifranquista i referent municipalista de l'esquerra, era també implacable amb la corrupció: el 1995 va fer fora del seu despatx i denunciar un empresari que el volia subornar. També va ser diputat i en deixar l'alcaldia va seguir vinculat al municipalisme fins que un càncer de pulmó li va segar la vida. És una icona de l'esquerra de Sabadell, que fa unes setmanes el va recordar arran dels deu anys de la seva mort. Aquest documental en glosa la figura.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació