Judici de l'1-O

El Suprem ajorna la decisió sobre el cara a cara entre López i Pérez de los Cobos

El president de la sala segona, Manuel Marchena, assegura que es fixarà una posició després de la prova documental

per Oriol March / Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 3 d'abril de 2019 a les 16:10 |
Ferran López, aquest dimecres al Tribunal Suprem | ND
Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, ha reclamat aquest dilluns una diligència d'acarament per tal que Ferran López, número dos dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum, i Diego Pérez de los Cobos, coordinador de tots els cossos de seguretat en el mateix període, confrontin les seves versions al Tribunal Suprem. La petició, segons ha assenyalat el president de la sala segona, Manuel Marchena, després de la pausa per dinar, encara no ha estat valorada i s'ha ajornat la decisió fins que acabi la fase de la prova documental. El posicionament d'aquest dimecres s'ha resolt de forma unànime.

Melero havia demanat l'acarament en acabar l'interrogatori a López, que ha indicat que De los Cobos coneixia el dispositiu dels Mossos per a l'1-O i "mai" li va fer cap "retret" sobre el dispositiu. Malgrat això, el coronel de la Guàrdia Civil va definir davant del Suprem com una "estafa" el pla elaborat pels Mossos i va dir que "no era cert" que en tingués coneixement previ. En fase de judici oral, un acarament que no ha estat sol·licitat prèviament, es produeix en cas de contradiccions evidents i és decisió del tribunal acceptar-lo. El poden sol·licitar tant des de l'acusació com des de la defensa, així com a proposta del president del tribunal.


La llei processal penal preveu que, en els acaraments, el president de la Sala "no permetrà que hi hagin insults ni amenaces” o que, per tant, s'ha de "limitar la diligència a dirigir" els encarats i a fer les observacions que creguin convenients per "posar-se d'acord i descobrir la veritat".

L'advocat de Forn també ha afegit dins la petició d'acarament la presència de Mariano Martínez, un alt responsable de la Guàrdia Civil que també interlocutava de forma directa amb López. Segons el comissari dels Mossos, els dos cossos van acordar de forma "tàcita" no debatre sobre què va passar amb el dispositiu de l'1-O i, d'aquesta manera, deixar la resolució en mans de la justícia. També ha revelat que va informar a Pérez de los Cobos i a José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat durant l'1-O, de la declaració que faria davant l'Audiència Nacional perquè es produiria en termes discrepants amb els que van exposar ells dos davant del tribunal.

"Trencament" del dispositiu

López ha assegurat al Tribunal Suprem que a primera hora de la jornada de l'1-O Policia Nacional i Guàrdia Civil van "trencar" el dispositiu acordat per intentar impedir la votació, la coordinació del qual era responsabilitat del coronel Diego Pérez de los Cobos. Qui va ser el número dos del major Josep Lluís Trapero ha explicat que el dia del referèndum les forces de seguretat de l'Estat van actuar "al marge" del que havien pactat, malgrat que fins aleshores el contacte amb Pérez de los Cobos havia estat "permanent" i no s'havia produït cap discrepància sobre l'actuació dels Mossos.  


Segons ha relatat el comissari, la primera intervenció als col·legis electorals l'havien de fer un binomi de mossos amb l'objectiu de fer cumplir l'ordre judicial. Si no ho aconseguien, havien de demanar unitats de suport a Policia Nacional i Guàrdia Civil. "No hi havia un dispositiu de Mossos. Hi havia un dispositiu únic, conjunt i pactat que, després, no sé per quin motiu, es va trencar", ha dit ras i curt. Les peticions de suport que van demanar al llarg de tot el dia, ha explicat, no van arribar. Ha justificat, però, que no es poguessin atendre donada la gran xifra de punts -2.300- per atendre. 

Durant la jornada de l'1-O, López va trucar a primera hora del matí al coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, per preguntar per què s'estaven produint càrregues policials si els Mossos, que eren els que havien de fer la primera actuació, encara no havien fet peticions de suport. Ha dit que no era "anòmal" que Policia Nacional i Guàrdia Civil actuessin al marge dels Mossos en virtut de l'ordre de la magistrada, però que "no era el que s'havia pactat". En aquella trucada, Pérez de los Cobos va respondre que "no sabia què estava passant". 


A partir d'aquí, ha explicat López, l'única manera que tenien per saber on estaven actuant els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil era a través de la informació de què estava passant que proporcionaven la parella de mossos de cada punt de votació. "Vam fer la petició en obert per saber on s'estava actuant", ha assegurat, però ha negat que es fes cap ordre seguiment, com han declarat agents dels cossos de seguretat de l'Estat que han comparegut com a testimonis al Suprem.

"Pot preguntar-ho als 17.000 Mossos, mai van haver-hi seguiments per part dels Mossos a Guàrdia Civil i Policia Nacional", ha sentenciat. L'únic que podria haver portat a confusió, ha relatat, és que s'havia incrementat la protecció d'edificis estatals en els darrers dies i que hi havia més presència d'agents d'informació al carrer encarregats d'identificar matrícules de vehicles amb conductes que no fossin "normals", amb la qual cosa, ha dit, els mossos van fer "la seva feina".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació