Judici de l'1-O

El comissari López acusa Pérez de los Cobos de «trencar» el dispositiu pactat per a l'1-O

El número dos de Trapero assegura que les forces de seguretat de l'Estat van actuar "al marge" del que havien acordat i que no va rebre explicacions del coronel que ho havia de coordinar

per Oriol March / Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 3 d'abril de 2019 a les 13:32 |
Ferran López, aquest dimecres al Tribunal Suprem | ND
El comissari dels Mossos Ferran López ha assegurat al Tribunal Suprem que a primera hora de la jornada de l'1-O Policia Nacional i Guàrdia Civil van "trencar" el dispositiu acordat per intentar impedir la votació, la coordinació del qual era responsabilitat del coronel Diego Pérez de los Cobos. Qui va ser el número dos del major Josep Lluís Trapero ha explicat que el dia del referèndum les forces de seguretat de l'Estat van actuar "al marge" del que havien pactat, malgrat que fins aleshores el contacte amb Pérez de los Cobos havia estat "permanent" i no s'havia produït cap discrepància sobre l'actuació dels Mossos.  

Segons ha relatat el comissari, la primera intervenció als col·legis electorals l'havien de fer un binomi de mossos amb l'objectiu de fer cumplir l'ordre judicial. Si no ho aconseguien, havien de demanar unitats de suport a Policia Nacional i Guàrdia Civil. "No hi havia un dispositiu de Mossos. Hi havia un dispositiu únic, conjunt i pactat que, després, no sé per quin motiu, es va trencar", ha dit ras i curt. Les peticions de suport que van demanar al llarg de tot el dia, ha explicat, no van arribar. Ha justificat, però, que no es poguessin atendre donada la gran xifra de punts -2.300- per atendre. 



Durant la jornada de l'1-O, López va trucar a primera hora del matí al coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, per preguntar per què s'estaven produint càrregues policials si els Mossos, que eren els que havien de fer la primera actuació, encara no havien fet peticions de suport. Ha dit que no era "anòmal" que Policia Nacional i Guàrdia Civil actuessin al marge dels Mossos en virtut de l'ordre de la magistrada, però que "no era el que s'havia pactat". En aquella trucada, Pérez de los Cobos va respondre que "no sabia què estava passant". 

A partir d'aquí, ha explicat López, l'única manera que tenien per saber on estaven actuant els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil era a través de la informació de què estava passant que proporcionaven la parella de mossos de cada punt de votació. "Vam fer la petició en obert per saber on s'estava actuant", ha assegurat, però ha negat que es fes cap ordre seguiment, com han declarat agents dels cossos de seguretat de l'Estat que han comparegut com a testimonis al Suprem. "Pot preguntar-ho als 17.000 Mossos, mai van haver-hi seguiments per part dels Mossos a Guàrdia Civil i Policia Nacional", ha sentenciat. L'únic que podria haver portat a confusió, ha relatat, és que s'havia incrementat la protecció d'edificis estatals en els darrers dies i que hi havia més presència d'agents d'informació al carrer encarregats d'identificar matrícules de vehicles amb conductes que no fossin "normals", amb la qual cosa, ha dit, els mossos van fer "la seva feina". 

El dispositiu de l'1-O que Pérez de los Cobos va canviar


Sobre el dispositiu per impedir la votació de l'1-O, López ha explicat que hi havia inicialment un modus operandi acordat que finalment va ser modificat. El primer pla establia que un binomi de mossos es personessin als punts de votació per clausurar els centres -ha ratificat que la policia catalana en va fer tancar 230-, impedir que s'obrissin i, en cas que no s'aconseguís, detectessin el moment idoni per demanar ajut als cossos de seguretat de l'Estat. La majoria de mossos mobilitzats, ha puntualitzat, eren de seguretat ciutadana i sense equipament d'ordre públic. En canvi, els reforços de Policia Nacional i Guàrdia Civil eren d'ordre públic. 


López ha explicat que ell va posar sobre la taula constituir un centre de "comandament únic" i que Policia Nacional i Guàrdia Civil es desplacessin fins a la seu dels Mossos per seguir en directe el dispositiu policial de l'1-O. "Segueixo pensant que era el millor per evitar suspicàcies que es van produir posteriorment", ha dit. Amb tot, el coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, va canviar el pla i va decidir que es constituirien quatre cèl·lules de seguiment a les delegacions del govern de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona centralitzades per una aplicació informàtica. Es van produir, però, problemes "letals": es va haver de formar un per un dels centres intervinguts i el gestor d'esdeveniments on s'informava dels incidents només el rebia la secretaria d'Estat -se'n van registrar 3.900-. La seva diagnosi és que el dispositiu previst es va "trencar". 

Segons el comissari, la magistrada que va ordenar intervenir els punts de votació "va fer un canvi radical de l'escenari" plantejat prèviament pel fiscal i que, arran del que va ordenar, els Mossos van recórrer els centres de votació públic els dies previs a la votació. "Les reunions de coordinació van ser només per l'1-O, no van ser objecte de pacte que les visites prèvies que es van fer abans de la votació", ha explicat. De fet, ha precisat que Mossos van obrir 4.429 actes per informar dels centres oberts mentre que Guàrdia Civil i Policia Nacional no van actuar malgrat que l'ordre de la magistrada s'adreçava als tres cossos per igual. "Nosaltres vam donar compliment de la interlocutòria", ha dit. 

López ha precisat que van detectar "més activitat" als centres públics que en un cap de setmana normal, però que cap agent va considerar que una "botifarrada, partit de bàsquet o de futbol" fossin activitats preparatòries del referèndum i que la magistrada especificava que l'ordre era sobre activitats d'aquest tipus. A més, ha explicat que Pérez de los Cobos va ser informat en tot moment de les actuacions fetes pels Mossos aixecant actes als col·legis i que el coordinador no va ordenar fer res diferent. 

"O vam encertar tots o ens vam equivocar tots"
 
Davant la jornada de votació, el comissari ha puntualitzat que la previsió que van fer els tres cossos policials era d'"alta mobilització" i de "resistència passiva", així com de "disturbis", i que a l'1-O es van destinar "tots els agents que podien ser". López ha insistit en la "coordinació" dels tres cossos entre el 25 i el 29 de setembre. I ha conclòs: "O vam encertar tots o ens vam equivocar tots". 

La seva aposta, ha explicat, era que un cop acabés la votació, els agents intervinguessin i requisessin urnes i paperetes. En total, la policia catalana va requisar 90.000 paperetes i més de 400 urnes. El comissari també ha explicat que el binomi de Mossos no estava preparat per "enfrontar-se" als manifestants i que es va ordenar la retirada d'una parella d'agents que van detectar que tenien una actitud "excessivament familiar" amb els manifestants. Posteriorment, a partir del 3 d'octubre, es van revisar les actitud que havien tingut els agents de la policia catalana per detectar quines havien estat "insuficients". 

Sobre el 20-S: "Es va fer tot el que es va poder"

Sobre el dispositiu policial del 20 de setembre del 2017, López ha explicat que va ser "impossible" fer el passadís que demanava la Guàrdia Civil perquè els detinguts entressin en vehicles a la conselleria d'Economia. A peu sí que hagués estat possible, opció a la qual finalment va "renunciar" la pròpia Guàrdia Civil. Tampoc va ser possible, ha dit el comissari, extreure els vehicles aparcats davant de la conselleria. 

El comissari ha demanat, en tot cas, que es tingui en compte que aquell dia van haver de fer entre 41 i 45 intervencions policials de les quals no tenien informació prèvia. "Es va fer tot el que es va poder", ha assegurat. També ha precisat que l'única intervenció de l'aleshores conseller Joaquim Forn va ser per indicar que intentessin mediar amb Jordi Sànchez, que tenia ascendència sobre els manifestants, perquè "participessin en el bon fer del dispositiu". 

López ha precisat que l'única intervenció de l'aleshores conseller Joaquim Forn el 20-S va ser per indicar que intentessin mediar amb Jordi Sànchez

"Aquest és l'únic pacte al qual vam arribar amb ell", ha assegurat López a preguntes de Rosa María Seoane, representant de l'Advocacia de l'Estat. "Ni se li va demanar que la convoqués [la manifestació], ni que la desconvoqués. No es compta amb ell per organitzar res", ha destacat el comissari, que ha negat que la línia organitzada pels voluntaris -que separava els manifestants de l'edifici d'Economia- fos un "cordó". "Era una línia de contacte", ha apuntat López.

El número dos de Trapero ha remarcat que els Mossos ja es van mobilitzar durant la campanya del referèndum arran de la instrucció número dos de la Fiscalia Superior de Catalunya. Es van aixecar 172 atestats, que s'enviaven precisament a aquest organisme. La campanya va arrencar amb un gran acte al Tàrraco Arena i es va tancar amb un míting davant de desenes de milers de persones a l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona amb representació de tots els partits sobiranistes.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació