eleccions espanyoles 28-A: entrevista

Dante Pérez: «​Els catalans són conservadors i covards, no es revoltaran contra l'article 155»

El candidat del PP a Lleida al Congrés alerta que Rivera pot fer president Sánchez i titlla Vox de "perill per a Espanya"

per Àlvar Llobet, Lleida, 4 d'abril de 2019 a les 14:00 |
Dante Pérez, candidat del PP a Lleida | Àlvar Llobet
Dante Pérez Berenguer (1986) és un dels actius electorals que està explotant el PP de Pablo Casado per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril. Exalcalde del PSC de Gimenells, el candidat popular per la demarcació de Lleida és venut des del seu actual partit com algú que va posar seny i, cansat de les postulats socialistes, va canviar de banda. Successor de l’històric José Ignacio Llorens, Pérez s’estrena com a cap de cartell parlant clar i contundent contra l’independentisme, Pedro Sánchez i Vox, el partit que amenaça el seu èxit a les urnes i del que assegura que és “un perill per a Espanya”. El mateix creu dels socialistes, a qui acusa d’haver fet de comparsa dels nacionalistes catalans. Pérez té la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya: l’aplicació del 155 que abraci un control sobre els Mossos d’Esquadra, les escoles i els mitjans públics. Creu que el poble no protestarà si això passa. 

- Vostè és el substitut de José Ignacio Llorens com a candidat del PP. Què el diferencia d’ell?


- D’entrada hi ha un canvi generacional. D’altra banda, jo vinc de l’àmbit municipal i això sempre et dona una més gran visió de la societat. No obstant, Llorens i jo ens assemblem en moltes coses. Sempre ha estat un dels meus referents, i me l’aprecio molt. Els dos som persones que parlem clar, que no tenim filtres i que no ens importa ser políticament incorrectes. Aquest nostre caràcter és també molt lleidatà.

- Durant anys s’ha reivindicat com un polític progresista. Conserva encara aquest traç ideològic ara que forma part del PP?

- No, i aquest viatge de l’esquerra al centre-dreta l’ha fet molta gent. El periodista Federico Jiménez Losantos havia estat militant del PSUC, per exemple. El que cal fer és desmuntar el marc mental que l’esquerra imposa als joves.

- Com ho fa?


- Amb l’escola, les universitats, els mitjans… tot està focalitzat cap a l’esquerra i és molt difícil que un noi pugui ser de centre-dreta si no té una influència familiar. Aquesta és una de les motivacions polítiques que tinc, acabar amb el monopoli de l’esquerra.

L'esquerra té el monopoli de la societat. És molt difícil trobar actualment un jove que sigui de centre-dreta si no és perquè té influència familar


- I vostè ha sortit d’aquest monopoli

- El que em va obrir els ulls va ser el fet que el PSOE no només no ha estat capaç d’abordar el problema del nacionalisme, sinó que fins i tot ha fet de comparsa. No li ha plantat cara i ha arribat a participar de polítiques excloents.

- Quines?

- La immersió lingüística o la reforma de l’Estatut, que ningú no demanava i que va ser una reforma de la Constitució espanyola per la porta del darrere. També el cordó sanitari que li han fet al PP des del pacte del Majèstic. Els socialistes han enganyat molta gent, sobretot a l’àrea metropolitana. Han volgut engreixar la seva bossa de votants i després els han menystingut.

- Pablo Casado ha endurit el discurs que tenia Mariano Rajoy. S’hi sent còmode amb aquest nou lideratge?

- No els veig tan diferents. El PP és l’unic partit del centre-dreta que té sentit d’estat i capacitat per exercir la presidència. Casado ha dit que vol governar per a tots els espanyols, també pels independentistes, i això no li sentirà dir a Albert Rivera o a Santiago Abascal. Al partit m’hi he sentit còmode des del primer dia.

- S’ha convertit en un actiu electoral. Un exalcalde del PSC que es va passar a l'altra banda.

- No sóc l’únic. Molta gent assumeix que la solució només passa per fer confiança al PP, i en aquest sentit no és estrany que hi hagi persones que s’identifiquin amb mi i amb la decisió que vaig prendre. El PSC va patir moltes fuites, i prova d’això és que Ciutadans va nàixer com una escissió dels socialistes.

- Poden ser socis del PP...

- Segurament necessitarem el seu suport, però Ciutadans és un partit que no té idees, ni experiència de govern ni tampoc talent. No és una alternativa sòlida, i s’està enfonsant en les enquestes. A part d’això, són capaços de fer Pedro Sánchez president.

- Rivera ha dit que no.

- I què val la seva paraula? Ja el coneixem. No és de fiar.

- Li molesta que el seu partit no censuri Vox amb més contundència?

- Hem canviat l’estratègia, i en les properes setmanes veurem una censura més dura del PP contra Vox. Cal fer-ho, perquè són un partit perillós per Espanya.

Vox és un partit perillós per Espanya. No té cap experiència de govern i està condemnat a la irrellevància política. Les seves propostes no es poden dur a la pràctica


- En quin sentit?

- En la qüestió de les armes, per exemple. Preocupa molt als cossos de seguretat i ens aboca a emmirallar-nos amb els Estats Units, i no pot ser. Aquest partit no té experiència de govern i està condemnat a ser irrellevant.

- No diuen això les enquestes. Potser també el PP l’acaba necessitant...

- Ara estan de moda perquè el procés els hi ha donat ales, però crec que Vox té un recorregut polític molt limitat. Les seves propostes no es poden dur a terme i són indesitjables.

- Li prendrà votants

- Pot passar, sí. No obstant, és important que la gent sàpiga que votar Vox servirà per donar el segon diputat a ERC o el de Podemos. Potser després se’n penedeixen.

- És un partit d’extrema dreta?

- No els vull etiquetar. En democràcia hi ha de caber tot. El que sí crec és que no és un partit de govern en cap àmbit; ni municipal, ni autonòmic ni estatal.

- Com definiria Pedro Sánchez?

- El líder d’un partit que no té escrúpols i que és maquiavèl·lic. El seu objectiu és governar a qualsevol preu.

- Hagués marxat vostè del PSC si els socialistes estiguessin dirigits per Josep Borrell o Susana Díaz?

- Sánchez ha arribat per quedar-se durant anys, i per tant no podem fer càbales. El PSOE ja no tornarà a ser el que era, perquè el problema ja comença per la seva militància. S’ha convertit en un partit perillós per a Espanya. Els socialistes s’han desdit de tot el que van prometre, i fins i tot Miquel Iceta diu ara que si l’independentisme tingués un 65% de suport social s’hauria d’articular un referèndum.
 

Dante Pérez, a la plaça Sant Joan de Lleida. Foto: Àlvar Llobet


- Si això passés voldria dir que una majoria sòlida de Catalunya apostaria per la independència i caldria donar solució a aquesta voluntat, no?

- És el conjunt d’Espanya el que ha de decidir i no només la regió de Catalunya. El debat no es pot centrar en temes de quantitats de percentatges.

- Casado assegura que aplicarà una intervenció de l’autonomia catalana amb un nou article 155, que serà més dur i llarg que l’anterior. Quins arguments existeixen ara per fer-ho?

- Només la desobediència dels llaços grocs ja justifica l’aplicació del 155. Caldrà veure què hi diuen PSOE i Ciutadans, però la nostra voluntat és intervenir els Mossos d’Esquadra, l’escola catalana i els mitjans públics. A Catalunya s’ensenya en base a l’adoctrinament i amb sindicats com l’USTEC, que representa ANC i Òmnium, coacciona professors i promou vagues polítiques. La intervenció d’aquests tres sectors serà la manera d’acabar definitivament amb el procés.

- Així se solucionarà?

- Un nou 155 portaria pau social i convivència a Catalunya. La situació milloraria en tots els àmbits i molta gent abandonaria la idea de la independència, que ja no la segueixen ni el PDECat i ERC. Els votants abandonaran la confiança en aquests partits quan s’apliqui la intervenció que pretenem des del PP.

- Si amb la qüestió dels llaços grocs, que era menor, ja s’ha generat polèmica i tensió, què li fa pensar que s’acceptaria amb tranquil·litat un nou 155 a Catalunya?

- No passarà res, n’estic segur. La societat catalana és conservadora i covarda, com deia Josep Pla, i aquesta manera de ser no encaixa amb la d’una revolta. Ningú ja no està disposat a ser condemnat, perquè ja saben quin és el camí que els hi esperaria. Cap partit independentista no se la jugarà.

Estic segur que no passarà res i que els polítics no se la voldran jugar contra el 155, perquè ja saben quin camí els espera si ho fan


- La judicialització del procés ha estat, doncs, un escarment.

- No. Es farà justícia i prou. El PP té uns principis cristians que res tenen a veure ni amb l’odi ni amb la rancúnia. No ens movem en aquesta tessitura.

- De què servirà aquest judici?

- S’està deixant clar el paper diferencial entre uns i els altres. Molts testimonis estan acreditant que hi va haver violència, i en aquest punt cal remarcar que no cal que sigui física. Hi ha hagut casos d’assetjament i intimidació, i això també és violència. És el mateix cas que el de “la manada”. Tothom entén que la violència en aquell tema va ser per via de la intimidació. La Generalitat ha fet el mateix; una intimidació que ha portat a la violència.

Em sento orgullós de ser lleidatà i de la personalitat d'aquesta terra. Reivindico el Leridanismo perquè crec que Lleida no és tan nacionalista com diuen[/block

-  Com a candidat lleidatà, què creu que es juga Lleida en aquests comicis?

- Es juga la pau social, la tranquil·litat i la garantia de bon govern, sobretot a nivell econòmic ara que s’albira una recessió. També hi ha en joc la creació d’oportunitats i la millora de les infraestructures, en especial la de la xarxa de carreteres. Un altre aspecte clau és la relació entre Lleida i la resta d’Espanya, sobretot amb Osca. Cal reforçar aquests vincles perquè molts ciutadans aragonesos també se senten lleidatans. D’altra banda, hem de mantenir la bona entesa entre la capital i la resta de municipis de la demarcació. M’agrada parlar d’aquesta qüestió, perquè defenso el Leridanismo.

- El moviment que va sorgir durant el franquisme, que folkloritzava Lleida i la volia apartar culturalment de Catalunya.

- Em sento orgullós de ser lleidatà i de formar part d’una terra que té tanta personalitat. A part, crec que Lleida no és tan independentista com diuen.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació