Judici de l'1-O

Puigdemont va avisar els Mossos que declararia la independència si l'1-O hi havia «conflictes»

L'expresident va fer aquest advertiment en una reunió a Palau amb els comandaments de la policia en la qual també hi havia Junqueras i Forn, segons ha revelat Ferran López al Tribunal Suprem

per Sara González / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 3 d'abril de 2019 a les 11:30 |
Ferran López, aquest dimecres al Tribunal Suprem | ND
El relat de la rebel·lió, elaborat per la Fiscalia i clau per mantenir en presó preventiva nou dels encausats, torna a ser protagonista al Tribunal Suprem amb el testimoni de Ferran López, número dos de Josep Lluís Trapero als Mossos d'Esquadra durant el referèndum i, després, cap del cos mentre va durar el 155. Com Trapero, ha descrit les reunions a Palau amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn en les quals es va donar per descomptat que la policia catalana compliria amb els mandats judicials. Puigdemont, davant l'escenari de "conflictes" que traçaven els Mossos, va indicar que si es produïen procediria a la declaració de la independència.

La reunió la va obir el comissari Manuel Castellví, responsable d'Informació, que va descriure la situació prèvia a l'1-O. "Vam fer una fotografia aèria de la situació", ha remarcat López. Les intervencions de Puigdemont van ser, a grans trets, en dues direccions: l'avís sobre la declaració de la independència i el missatge que els Mossos fessin "el que havien de fer". Segons el comissari, tant Forn com Junqueras van estar d'acord de forma "unànime" amb les consideracions de l'expresident.



"Mai vam col·laborar amb la preparació del referèndum", ha ressaltat López, que també ha revelat que van demanar als màxims dirigents del Govern que el desconvoquessin. Puigdemont, Forn i Junqueras van assenyalar que tenien un "mandat" i que, per tant, no procedirien a fer marxa enrere amb la votació. "Molta gent estava convençuda que es votaria", ha assenyalat López. Les reunions van ser a petició de Trapero.

El comissari dels Mossos ha apuntat -com el seu superior durant la tardor del 2017- que també van demanar la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la reunió del 28 de setembre al Palau de la Generalitat. Finalment, però, Forcadell no hi va ser. S'hi volien trobar perquè, seguint la llei del referèndum aprovada el 6 de setembre a la nit, el Parlament havia de rebre els resultats i, si els números ho avalaven, procedir a la declaració de la independència. "Hi havia una molt alta mobilització", ha destacat López, que ha donat per "segur" que es podia predir que hi hauria "incidents".


Els informes dels Mossos, en aquest sentit, indicaven que abans de la votació la resistència era "passiva", però que l'1-O podia derivar en incidents. "Així ens ho deia l'experiència de molts anys al carrer. Ens encaminàvem a un escenari de desordre i de conflictes pràcticament segur", ha apuntat el comissari, que ha recordat que des del 7 de setembre estava avisat pel Tribunal Constitucional -a nivell personal- per tal que no col·labores amb els preparatius del referèndum. "Això em va entristir", ha especificat López, que ha resseguit el camí marcat per Trapero al Suprem.

Una situació "anòmala"

López, a preguntes de Vox, que és qui l'ha citat en primera instància, ha assegurat que la situació va ser "anòmala" perquè l'exconseller Joaquim Forn "traccionava en sentit oposat al cos" en tot allò relacionat amb l'1-O. El comissari ha insistit que els Mossos treballaven per complir les ordres de la Fiscalia per impedir la votació i que sempre van estar disposats a complir les ordres judicials.


López, a qui l'Estat va situar al capdavant del cos durant el 155 un cop destituït Trapero, ha assenyalat que les declaracions de Forn sobre la policia catalana i el referèndum van ser un "error" perquè es "projectava" una visió sobre els Mossos que no coincidia amb la realitat. És a dir: que mentre l'exconseller insistia que es permetria la votació, la policia treballava amb l'escenari de complir amb les resolucions judicials, destinades a impedir-la arran de la prohibició emesa pel Tribunal Constitucional (TC).

Malgrat això, el comissari ha volgut subratllar que Forn mai va donar cap "instrucció" sobre el referèndum, ni tan sols en les reunions del consell de policia que es van celebrar durant el mes de setembre. Com Trapero, López ha assegurat que li van fer saber al dirigent de JxCat que els seus posicionaments públics van ser un "error". Això ja va ser el 28 de setembre, només tres dies abans del referèndum.

El dispositiu de l'1-O que Pérez de los Cobos va canviar

Sobre el dispositiu per impedir la votació de l'1-O, López ha explicat que hi havia inicialment un modus operandi acordat que finalment va ser modificat. El primer pla establia que un binomi de mossos es personessin als punts de votació per clausurar els centres -ha ratificat que la policia catalana en va fer tancar 230-, impedir que s'obrissin i, en cas que no s'aconseguís, detectessin el moment idoni per demanar ajut als cossos de seguretat de l'Estat. La majoria de mossos mobilitzats, ha puntualitzat, eren de seguretat ciutadana i sense equipament d'ordre públic. En canvi, els reforços de Policia Nacional i Guàrdia Civil eren d'ordre públic. 

López ha explicat que ell va posar sobre la taula constituir un centre de "comandament únic" i que Policia Nacional i Guàrdia Civil es desplacessin fins a la seu dels Mossos per seguir en directe el dispositiu policial de l'1-O. "Segueixo pensant que era el millor per evitar suspicàcies que es van produir posteriorment", ha dit. Amb tot, el coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, va canviar el pla i va decidir que es constituirien quatre cèl·lules de seguiment a les delegacions del govern de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona centralitzades per una aplicació informàtica. Es van produir, però, problemes "letals": es va haver de formar un per un dels centres intervinguts i el gestor d'esdeveniments on s'informava dels incidents només el rebia la secretaria d'Estat -se'n van registrar 3.900-. La seva diagnosi és que el dispositiu previst es va "trencar". 

Segons el comissari, la magistrada que va ordenar intervenir els punts de votació "va fer un canvi radical de l'escenari" plantejat prèviament pel fiscal i que, arran del que va ordenar, els Mossos van recórrer els centres de votació públic els dies previs a la votació. "Les reunions de coordinació van ser només per l'1-O, no van ser objecte de pacte que les visites prèvies que es van fer abans de la votació", ha explicat. De fet, ha precisat que Mossos van obrir 4.429 actes per informar dels centres oberts mentre que Guàrdia Civil i Policia Nacional no van actuar malgrat que l'ordre de la magistrada s'adreçava als tres cossos per igual. "Nosaltres vam donar compliment de la interlocutòria", ha dit. 

 "Les reunions de coordinació van ser només per l'1-O, no van ser objecte de pacte que les visites prèvies que es van fer abans de la votació"

López ha precisat que van detectar "més activitat" als centres públics que en un cap de setmana normal, però que cap agent va considerar que una "botifarrada, partit de bàsquet o de futbol" fossin activitats preparatòries del referèndum i que la magistrada especificava que l'ordre era sobre activitats d'aquest tipus.A més, ha explicat que Pérez de los Cobos va ser informat en tot moment de les actuacions fetes pels Mossos aixecant actes als col·legis i que el coordinador no va ordenar fer res diferent. 
 
La seva aposta, ha explicat, era que un cop acabés la votació, els agents intervinguessin i requisessin urnes i paperetes. En total, la policia catalana va requisar 90.000 paperetes i més de 400 urnes. El comissari també ha explicat que el binomi de Mossos no estava preparat per "enfrontar-se" als manifestants i que es va ordenar la retirada d'una parella d'agents que van detectar que tenien una actitud "excessivament familiar" amb els manifestants. Posteriorment, a partir del 3 d'octubre, es van revisar les actitud que havien tingut els agents de la policia catalana per detectar quines havien estat "insuficients". En tots els llocs on es va intervenir, ha dit, es va intentar fer complir l'ordre judicial, però allà on no va ser possible és perquè no van poder rebre el suport sol·licitat a Guàrdia Civil i Policia Nacional. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació