Entrevista

Rafa Martínez: «Jo no vull manar, vull aconseguir objectius comuns»

El president de l'ONG De Veí a Veí assegura que les institucions haurien de recordar que les "necessitats hi són" i que l'organització "sortirà a donar-ho tot"

per Sandra Muntané , 30 d'abril de 2019 a les 06:25 |
Rafa Martínez, president de l'ONG de Veí a Veí | Sandra Muntané
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Rafa Martínez, president i creador de l'ONG De Veí a Veí, del barri de Sant Antoni de Barcelona, explica els orígens de l'organització i el seu funcionament. El president exposa que les institucions haurien de recordar que les "necessitats hi són", i assegura que l'organització "sortirà a donar-ho tot", a més de promoure l'ajut a les persones amb més necessitats i en risc d'exclusió.

- Com va sorgir l'ONG De Veí a Veí?


- Vaig patir un accident que em va deixar en cadira de rodes i em van incapacitar per treballar. Treballava en una consultoria de prevenció de riscos psicosocials i acabava de tenir el meu fill, que tenia tres mesos. Va ser un d'alt a baix. És una situació en què et trobes molt frustrat perquè no pots fer res que no sigui voltar. Sortia al carrer i no parava de veure gent buscant a les escombraries. Això és un barri, i comentant-ho amb altres veïns, ens vam adonar que molts coneguts havien de recórrer als contenidors per menjar. Ningú no s'encarrega d'aquest problema i vam decidir anar als Serveis Socials perquè volíem ser corresponsables. Vam començar amb una iniciativa que avui dia és bonica i beneficiosa. Nosaltres hem de sortir a donar-ho tot.

"Volíem ser corresponsables, i començar amb una iniciativa que avui dia és bonica i beneficiosa"

- Quin és exactament l’objectiu de la ONG De Veí a Veí?
 

- Hi ha una primera necessitat, la solidaritat. Més que objectiu, el que tenim és un somni, ja que objectiu em sona una mica a vocabulari de l’àmbit empresarial. El somni que tenim és canviar el futur de les persones. No sempre es pot, no sempre és visible, però hi ha petites coses que es poden anar fent i que es poden anar canviant. Aquest és el repte que tenim perquè els veïns puguin viure millor. 

- Que representa per a vostè l'ONG De Veí a Veí?

- L'ONG és la meva realització, i estic més que content. Sé que la discapacitat m'ha ensenyat molt. Sóc codependent i quan tens i acceptes aquesta codependència, entens que per construir has de comptar amb els altres. Jo no vull manar, vull aconseguir objectius comuns.
 
"Quan acceptes la codependència, entens que per construir has de comptar amb els altres "

- Com funciona l'ONG?

Els veïns faciliten el nostre contacte a persones que es troben en aquesta situació. Venen aquí, se'ls hi fa una entrevista i se'ls hi assigna un equip. Cada equip porta de sis a vuit famílies, i sempre quedem tots a la mateixa hora. La nostra associació els permet comprar els productes a un preu més assequible a través d'una moneda virtual que li diem Tonet, com el gegant del nostre barri. A més, també comptem amb collites que ens arriben de l'hort de l'Espai de Gent Gran, ubicat al mateix Barri de Sant Antoni, per així poder donar accés a una alimentació local i de qualitat per a tothom, i crear vincles socials al voltant de l'alimentació.

- D'on surt aquesta moneda virtual?

- Aquesta moneda, els Tonets, són proporcionats majoritàriament pel veïnat, concretament un 80%, sigui en donacions directes, a través de clients del Mercat de Sant Antoni, o per exemple participant en iniciatives com en la venda del cava. L'empresa Vins i Caves Creixell col·labora amb nosaltres en la producció del cava De Veí a Veí, un producte que ens proporciona importants beneficis que ajuden a donar suport a molts dels nostres projectes. A més, el cava porta una xapa especial, que cada any es canvia per a poder-la vendre a la fira de les xapes, que és un dels esdeveniments de la Festa Major del barri, per així recaptar més Tonets. La d'aquest any és de color groc.

- Vostès cobreixen certes necessitats que puguin tenir els veïns, com es preveu el futur?

- Creiem que de mica en mica podem fer el camí més fàcil per viure millor. És cert que les dificultats existeixen, que amb els últims temps hem vist molta gent amb dificultats, però alhora això ha fet que hi hagin augmentat els grups de persones que vulguin contribuir, una solidaritat espontània brutal, això és el més positiu. Avui els temps són diferents, i ens hem d'adaptar al fet que es pot ajudar de moltes maneres, encara que siguin petites accions.
 
 - Quin suport tenen per part de la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona?

-Per desgràcia les coses més institucionals van de més a menys en els aspectes de la solidaritat i les ajudes. És cert que l'Ajuntament ens dóna subvenció per aquest local on tenim l'ONG, a més del material necessari. En principi sota del Mercat de Sant Antoni, hi ha un lloc per a nosaltres, però de moment amb les retallades el procés serà una mica més llarg del previst, de moment ja acumula un any de retard. Cal recordar a les institucions que les necessitats i són i que és un projecte molt necessari, ja que allà hi haurà una cuina comunitària, que proporcionarà serveis als veïns, com per exemple fer arribar menjar cuinat a qui ho necessiti. Aquesta deixadesa és difícil per a associacions, comunitats i grups que depenem de nosaltres mateixos i de les ajudes del mateix barri.
 
"Cal recordar a les institucions que les necessitat hi són."

- Com ho fa per marxar a casa i no seguir pensant en la gent que té aquestes necessitats?

-No hauríem d'oblidar, ja que si oblides només penses en tu. Quan s'escolta als necessitats o es veuen certes situacions és quan t'adones que s'ha de relativitzar la importància del que realment és un problema. Però al mateix temps, un aprèn que és millor fer camí junts que sol. Som un grup de persones que afrontem les coses junts, per així poder reflexionar sobre el que passa i sobre les noves necessitats, tot això amb l'objectiu d'ajudar més, però també per viure-ho millor. Som persones i les coses ens toquen i ens afecten, és aprendre a viure amb serenitat, però això no es fa sol.

-Quina importància té la figura de la dona en l'ONG De Veí a Veí?

-En la nostra organització la figura de la dona és indispensable. És més, gràcies a les dones hem pogut adonar-nos-en de certes necessitats que no cobríem, com per exemple el subministrament de compreses per a qui no s’ho pot permetre. A banda, les dones són clau en l'organització ja que comptem amb unes cosidores que es reuneixen cada dimecres a l'associació de Veïns del barri de Sant Antoni. Teixeixen peces de roba, que nosaltres també venem i destinem a la recaptació. És el projecte La Tela, on cada any dissenyem diferents peces. Aquest any hem fet les bosses de la Classe de P-3 de l'Escola Ferran Sunyer. Parlant de les dones, m'agradaria comentar la figura d'una dona que ha estat molt important en la història del l’organització. L’Emi Auró, voluntària de l’ONG, va morir fa tres anys per un càncer i en aquell moment vam decidir crear els Premis Emi, per a homenatjar a tots els voluntaris i voluntàries que componen l'ONG.

-La fàbrica Moritz del barri de Sant Antoni participa en l'ONG? 

-La celebració dels 160 anys de la Moritz va ser una gran ajuda de cara a l'ONG. L'empresa de cervesa va adornar la façana de la fàbrica ​​amb una simulació d'escuma de cervesa i tres camions, convertits en escenaris, que van acollir actuacions musicals. Es va muntar una barra de 50 metres de llarg on es van servir milers de litres de cervesa. Els beneficis obtinguts en aquesta festa, que van ser al voltant d’uns set mil euros, es van destinar a l'ONG de Veí a Veí, per ajudar a persones en risc d'exclusió. Va ser un gest molt emotiu i motivador. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació