Judici de l'1-O

El número dos de Trapero, al Suprem: «Els Mossos mai van col·laborar amb el referèndum»

Ferran López assegura que van advertir el Govern que hi hauria "desordres" i "conflictes" l'1-O arran de la "confrontació" entre els votants mobilitzats i les forces policials

per Sara González / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 3 d'abril de 2019 a les 11:00 |
Ferran López, aquest dimecres al Tribunal Suprem | ND
El relat de la rebel·lió, elaborat per la Fiscalia i clau per mantenir en presó preventiva nou dels encausats, torna a ser protagonista al Tribunal Suprem amb el testimoni de Ferran López, número dos de Josep Lluís Trapero als Mossos d'Esquadra durant el referèndum i, després, cap del cos mentre va durar el 155. Com Trapero, ha descrit les reunions a Palau amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn en les quals es va donar per descomptat que la policia catalana compliria amb els mandats judicials. "Mai vam col·laborar amb la preparació del referèndum", ha ressaltat López, que també ha revelat que van demanar als màxims dirigents del Govern que el desconvoquessin.

El comissari dels Mossos ha apuntat -com el seu superior durant la tardor del 2017- que també van demanar la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la reunió del 28 de setembre al Palau de la Generalitat. Finalment, però, Forcadell no hi va ser. S'hi volien trobar perquè, seguint la llei del referèndum aprovada el 6 de setembre a la nit, el Parlament havia de rebre els resultats i, si els números ho avalaven, procedir a la declaració de la independència. "Hi havia una molt alta mobilització", ha destacat López, que ha donat per "segur" que es podia predir que hi hauria "incidents".



Els informes dels Mossos, en aquest sentit, indicaven que abans de la votació la resistència era "passiva", però que l'1-O podia derivar en incidents. "Així ens ho deia l'experiència de molts anys al carrer. Ens encaminàvem a un escenari de desordre i de conflictes pràcticament segur", ha apuntat el comissari, que ha recordat que des del 7 de setembre estava avisat pel Tribunal Constitucional -a nivell personal- per tal que no col·labores amb els preparatius del referèndum. "Això em va entristir", ha especificat López, que ha resseguit el camí marcat per Trapero al Suprem.

Una situació "anòmala"

López, a preguntes de Vox, que és qui l'ha citat en primera instància, ha assegurat que la situació va ser "anòmala" perquè l'exconseller Joaquim Forn "traccionava en sentit oposat al cos" en tot allò relacionat amb l'1-O. El comissari ha insistit que els Mossos treballaven per complir les ordres de la Fiscalia per impedir la votació i que sempre van estar disposats a complir les ordres judicials.


López, a qui l'Estat va situar al capdavant del cos durant el 155 un cop destituït Trapero, ha assenyalat que les declaracions de Forn sobre la policia catalana i el referèndum van ser un "error" perquè es "projectava" una visió sobre els Mossos que no coincidia amb la realitat. És a dir: que mentre l'exconseller insistia que es permetria la votació, la policia treballava amb l'escenari de complir amb les resolucions judicials, destinades a impedir-la arran de la prohibició emesa pel Tribunal Constitucional (TC).

Malgrat això, el comissari ha volgut subratllar que Forn mai va donar cap "instrucció" sobre el referèndum, ni tan sols en les reunions del consell de policia que es van celebrar durant el mes de setembre. Com Trapero, López ha assegurat que li van fer saber al dirigent de JxCat que els seus posicionaments públics van ser un "error". Això ja va ser el 28 de setembre, només tres dies abans del referèndum.

El dispositiu de l'1-O que Pérez de los Cobos va canviar

Sobre el dispositiu per impedir la votació de l'1-O, López ha explicat que hi havia inicialment un modus operandi acordat que finalment va ser modificat. El primer pla establia que un binomi de mossos es personessin als punts de votació per clausurar els centres -ha ratificat que la policia catalana en va fer tancar 230-, impedir que s'obrissin i, en cas que no s'aconseguís, detectessin el moment idoni per demanar ajut als cossos de seguretat de l'Estat. La majoria de mossos mobilitzats, ha puntualitzat, eren de seguretat ciutadana i sense equipament d'ordre públic. En canvi, els reforços de Policia Nacional i Guàrdia Civil eren d'ordre públic. 


López ha explicat que ell va posar sobre la taula constituir un centre de "comandament únic" i que Policia Nacional i Guàrdia Civil es desplacessin fins a la seu dels Mossos per seguir en directe el dispositiu policial de l'1-O. "Segueixo pensant que era el millor per evitar suspicàcies que es van produir posteriorment", ha dit. Amb tot, el coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, va canviar el pla i va decidir que es constituirien quatre cèl·lules de seguiment a les delegacions del govern de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Es van produir, però, problemes "letals": es va haver de formar un per un dels centres intervinguts, el gestor d'esdeveniments on s'informava dels incidents només el rebia la secretaria d'Estat -se'n van registrar 3.900-.

Mà dreta de Trapero

López no només era la mà dreta del major dels Mossos, sinó que va ser en qui va confiar l'Estat el lideratge del cos quan es va aplicar el 155 i Trapero va ser destituït de manera fulminant. El comissari va estar present en totes les reunions rellevants de la tardor del referèndum -les que es van celebrar a la Fiscalia Superior de Catalunya, les trobades de coordinació de totes les forces de seguretat, les cites al Palau de la Generalitat amb els màxims representants del Govern- i coneix al detall què va passar aquells dies. També va garantir a Diego Pérez de los Cobos, en una reunió l'agost del 2017 a Madrid, que els Mossos farien complir la legalitat constitucional.

Pérez de los Cobos, al cap d'unes setmanes, va ser nomenat coordinador de tots els cossos presents a Catalunya amb la intenció d'impedir el referèndum. Trapero va ser molt crític amb el seu nomenament, però López va reunir-s'hi tantes vegades com se'l va citar. El comissari va participar, també, del pla que es va dissenyar per detenir els membres del Govern en cas que rebessin l'ordre judicial després de la declaració de la independència. López, de fet, era la persona que hauria detingut Puigdemont juntament amb Joan Carles Molinero, també citat aquest dimecres al Suprem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació