El judici va seguir ahir al Suprem. Els guàrdies civils diuen que víctimes com ara Roger Español són els culpables de la violència de l'1-O. Bernat Surroca us porta les claus per recuperar tot el que va passar ahir a Madrid. Les defenses segueixen amb la seva estratègia d'"el fruit de l'arbre enverinat". Què vol dir això? Doncs es tracta de fer notar les irregularitats de la instrucció i la investigació per convertir el procés en nul. Tot el que s'ha aconseguit il·lícitament no ha de ser tingut en compte. Sergi Ambudious ho explica en aquesta interessant informació després de parlar-ne amb juristes.
L'Estat ha anat a fons contra l'independentisme. S'ha saltat moltes normes, però tampoc ha estat extremadament generós a l'hora de pagar els seus col·laboradors pel que sembla. Sabem que van fer guerra bruta contra el procés (i també contra Podem i Pablo Iglesias malgrat que se'n parla més aviat poc) i ara també, i gràcies a una investigació de La Directa, que volien infiltrar un talp a la direcció de la CUP, talment com si fos una organització criminal. Li oferien 700 euros al mes. El quilo d'espia es paga barat. Sobre el judici i el procés llegiu l'opinió de Martí Anglada.
Els deures del Govern. Avui Quim Torra, a qui el TSJC ja investiga per desobediència arran de la polèmica dels llaços, té sessió de control al Parlament. Us expliquem en aquesta crònica d'Oriol March i Sara González que el Govern intenta allunyar el fantasma de l'avançament electoral en plena ofensiva de l'oposició. De feina en té, com ara passar de les proclames als fets concrets en matèria de lluita contra la xenofòbia. El pacte plural ordit pel conseller Chakir El Homrani pot ser una bona eina però calen polítiques socials decidides i dotades pressupostàriament. Joan Serra Carné fixa posició sobre el tema a La veu de Nació.
Vist i llegit
La canalla està molt avesada a la tecnologia. Ja de ben petits fan anar tauletes i tafanegen i juguen amb els telèfons mòbils dels pares. I quan van a l'institut són una excepció els que no demanen tenir un smartphone. Això, òbviament, planteja dubtes a molts pares. Per a què el volen? En faran un bon ús? Hi ha de tot, lògicament. A El País han fet un interactiu amb Manuel Viejo i Ana Torres i han reproduït un grup de Whatsapp amb tres nens de 10 anys que expliquen com l'usen. És divertit i ho podeu recuperar aquí.
El passadís
Aquest vespre, al CCCB, hi ha el primer debat de candidats per Barcelona a les eleccions espanyoles del dia 28. L'organitza La Vanguardia i hi van els caps de llista llevat dels d'ERC i JxCat, que estan empresonats. Com a la resta de debats (si no és que se'n surten de fer-ne un a Soto del Real) els substituiran Gabriel Rufián i Laura Borràs. Qui no hi serà és el candidat del Front Republicà, Albano Dante Fachin, amb l'argument que no té representació. Malgrat tot, Fachin va trucar al diari per intentar colar-s'hi. El van convidar a ser-hi dient-li que li guardarien un lloc a la primera fila del públic. Demolidor.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1979, fa exactament 40 anys, se celebren al conjunt de l'Estat les primeres eleccions municipals després de la dictadura. S'acabaven, per tant, els alcaldes designats per ordre governativa. A Espanya les va guanyar la UCD i a Catalunya l'esquerra ho va fer amb claredat. El PSC va resultar vencedor, seguit del PSUC i de CiU. Barcelona i el cinturó es van tenyir de roig. A la Catalunya interior, centristes i convergents es repartien voluntats i es van escollir encara una majoria de regidors independents. La por i el franquisme reciclat pesaven. Els ajuntaments democràtics són clau en la transformació social i urbanística del país. Aquest vídeo de l'Ajuntament de Cornellà pels 35 d'aquelles eleccions ho repassa. Un mes després es van celebrar eleccions generals que guanyaria, de nou, la UCD, que començaria aleshores el seu ràpid declivi. Pep Martí n'ha escrit aquest reportatge.
L'aniversari
El 3 d'abril de l'any 1924 va nàixer a Omaha (Nebraska) l'actor Marlon Brando, que va morir l'1 de juliol del 2004 a Los Angeles. Adolescent rebel, va marxar a Nova York a estudiar interpretació. Brando és considerat un dels grans mites de Hollywood, amb pel·lícules emblemàtiques com Juli Cèsar, Apocalypse Now, Salvatge, Un tramvia anomenat desig, Últim tango a París i Visca Zapata, entre d'altres. Va guanyar dos Oscars com a millor actor, per La llei del silenci i El Padrí, on va oferir una interpretació magistral. Brando, actor controvertit, va rebutjar l'Oscar per aquesta darrera pel·lícula. En lloc de recollir-lo, va enviar a la cerimònia una actriu d'origen indi, que es va manifestar en contra del tractament al seu poble en les pel·lícules de Hollywood. Recupereu aquí el moment.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi