02
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
20:50h
Una de les idees del dia ha sortit ja de bon matí. Sí, per si encara hi havia dubtes, els agents de la policia espanyola van disparar bales de goma al col·legi Ramon Llull el dia 1 d'octubre. Però ho van fer, pràcticament, en defensa pròpia davant una multitud de gent que els impedia activament la seva actuació. Així ho ha relatat a preguntes de la Fiscalia el cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola a Catalunya el dia del referèndum, primer testimoni d'una jornada novament marcada per un reguitzell d'agents que han anat desfilant per davant de Manuel Marchena.
El dia del referèndum, "lamentablement", Roger Español -un dels votants que hi havia a l'Institut Ramon Llull- va perdre un ull per culpa d'uns projectils que des de fa anys són il·legals a Catalunya. Si en aquest punt algú podia considerar desproporcionada o, si més no, qüestionable, l'actuació de la Policia Nacional espanyola, el comandament ha ressaltat que l'actitud d'Español era "hostil" i li ha atribuït fins a cinc "agressions directes" a agents que actuaven aquell dia (la seva defensa, per cert, ha deixat clar que aquestes acusacions són falses). Al Suprem, la culpa és de la víctima.
1. Espionatge, passivitat i mentides dels Mossos.
Ha estat un -nou- dia d'acusacions directes als Mossos, el dia abans d'un dels testimonis clau del judici: Ferran López, número 2 de Josep Lluís Trapero. El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola ha assegurat que els Mossos van espiar, mentir i obstaculitzar l'actuació del cos nacional de policia l'1-O i els dies previs. Espiar, perquè informaven dels moviments dels policies estatals; mentir, perquè deien que havien requisat urnes i material del referèndum que els havien donat els votants; i obstaculitzar, perquè en alguns casos van dificultar la feina dels altres cossos policials. El mateix testimoni també ha dit que l'actitud dels Mossos va ser "passiva" i que no van atendre els requeriments d'aguda de la policia espanyola.
2. Un clima "prerevolucionari"
Aquest dimarts hem introduït un nou concepte al diccionari del judici: "clima prerevolucionari", que se suma a l'ambient "insurreccional" i a les mirades d'odi. L'ha utilitzat el cap de la Brigada d'Informació per referir-se a l'ambient que es respirava a Catalunya el setembre i octubre del 2017. Uns mesos que, segons el relat del comissari en qüestió, va estar ple d'"incidents i atacs" contra els agents "que encara duren ara". La situació, aquells dies, era de "molta tensió" i "atacs contra tot allò que s'oposava al referèndum".
3. Una actuació "escrupolosa" a la seu de la CUP... sense ordre judicial
El comissari ha justificat la presència de la policia espanyola davant de la seu de la CUP, al carrer Casp, el 20-S perquè van detectar que hi havia "propaganda" del referèndum de l'1-O i que van actuar seguint les instruccions de la fiscalia. Ha defensat que l'actuació va ser "escrupolosament mesurada, sense ús de la força en cap moment", i tot i que ha admès que en alguns moments hi va haver "una festa", amb "balls i discursos", ha dit que els concentrats van "arremetre violentament" contra les unitats d'intervenció quan hi van arribar. L'actuació potser va ser "escrupolosa", però l'agent ha evitat ressaltar que no tenien ordre judicial.
4. Aplaudiments i discrepàncies a Lleida
Aquest dimarts ha deixatun pòsit de relat contraposat. Dos agents de la Guàrdia Civil han assegurat que van ser increpats per una parella de Mossos el dia 2 d'octubre del 2017 a Lleida. Els agents de la Benemèrita han dit que els policies catalans els van identificar com a "piolins" i els van "aplaudir despectivament". Els agents van demanar explicacions: "Ens van dir que n'estaven fins al capdamunt de nosaltres i que el dia abans havíem pegat a la seva família", han dit els dos funcionaris de l'institut armat.
Més tard ha estat el torn de l'agent dels Mossos que presumptament va increpar els agents de la Guàrdia Civil a Lleida. Ha explicat que va veure el grup de persones caminant i els miraven fixament. "El meu company em va dir, en veu baixa, que aquella gent podien ser piolins", ha dit, i ha afegit que una persona del grup es va girar i va fer gestos. Ha negat categòricament que aplaudissin ni insultessin els agents. "Pels gestos que van fer, gesticulant, vam deduir que podien ser agents de la Guàrdia Civil", ha explicat al fiscal. Ha ressaltat també que, quan van marxar, va posar els fets en coneixement del seu superior.
5. Les imatges de l'1-O analitzades per la policia espanyola, manipulades?
L'últim testimoni del dia ha estat l'inspector de la policia espanyola que va analitzar les imatges enregistrades per la policia l'1-O. A preguntes de les defenses, ha admès que no sap si les imatges que ell va rebre van ser editades o manipulades abans. Tot plegat ha vingut arran d'una pregunta de Jordi Pina, que ha insistit en saber si ell pot determinar si les imatges que va rebre de la policia científica havien estat editades prèviament.
L'inspector ha explicat que va rebre un material derivat de la policia científica. "Vaig rebre el material bolcat per part de la policia científica", ha dit a la Fiscalia, i ha assegurat que va examinar tots els vídeos que li van ser entregats. En total, 66 vídeos repartits en 9 carpetes. "Vaig fer un visionat ampli, pràcticament vuit hores de vídeo", ha afirmat, i també ha dit que va poder comprovar que eren imatges de les càmeres que duien els agents de l'1-O.
El dia del referèndum, "lamentablement", Roger Español -un dels votants que hi havia a l'Institut Ramon Llull- va perdre un ull per culpa d'uns projectils que des de fa anys són il·legals a Catalunya. Si en aquest punt algú podia considerar desproporcionada o, si més no, qüestionable, l'actuació de la Policia Nacional espanyola, el comandament ha ressaltat que l'actitud d'Español era "hostil" i li ha atribuït fins a cinc "agressions directes" a agents que actuaven aquell dia (la seva defensa, per cert, ha deixat clar que aquestes acusacions són falses). Al Suprem, la culpa és de la víctima.
1. Espionatge, passivitat i mentides dels Mossos.
Ha estat un -nou- dia d'acusacions directes als Mossos, el dia abans d'un dels testimonis clau del judici: Ferran López, número 2 de Josep Lluís Trapero. El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola ha assegurat que els Mossos van espiar, mentir i obstaculitzar l'actuació del cos nacional de policia l'1-O i els dies previs. Espiar, perquè informaven dels moviments dels policies estatals; mentir, perquè deien que havien requisat urnes i material del referèndum que els havien donat els votants; i obstaculitzar, perquè en alguns casos van dificultar la feina dels altres cossos policials. El mateix testimoni també ha dit que l'actitud dels Mossos va ser "passiva" i que no van atendre els requeriments d'aguda de la policia espanyola.
2. Un clima "prerevolucionari"
Aquest dimarts hem introduït un nou concepte al diccionari del judici: "clima prerevolucionari", que se suma a l'ambient "insurreccional" i a les mirades d'odi. L'ha utilitzat el cap de la Brigada d'Informació per referir-se a l'ambient que es respirava a Catalunya el setembre i octubre del 2017. Uns mesos que, segons el relat del comissari en qüestió, va estar ple d'"incidents i atacs" contra els agents "que encara duren ara". La situació, aquells dies, era de "molta tensió" i "atacs contra tot allò que s'oposava al referèndum".
3. Una actuació "escrupolosa" a la seu de la CUP... sense ordre judicial
El comissari ha justificat la presència de la policia espanyola davant de la seu de la CUP, al carrer Casp, el 20-S perquè van detectar que hi havia "propaganda" del referèndum de l'1-O i que van actuar seguint les instruccions de la fiscalia. Ha defensat que l'actuació va ser "escrupolosament mesurada, sense ús de la força en cap moment", i tot i que ha admès que en alguns moments hi va haver "una festa", amb "balls i discursos", ha dit que els concentrats van "arremetre violentament" contra les unitats d'intervenció quan hi van arribar. L'actuació potser va ser "escrupolosa", però l'agent ha evitat ressaltar que no tenien ordre judicial.
4. Aplaudiments i discrepàncies a Lleida
Aquest dimarts ha deixatun pòsit de relat contraposat. Dos agents de la Guàrdia Civil han assegurat que van ser increpats per una parella de Mossos el dia 2 d'octubre del 2017 a Lleida. Els agents de la Benemèrita han dit que els policies catalans els van identificar com a "piolins" i els van "aplaudir despectivament". Els agents van demanar explicacions: "Ens van dir que n'estaven fins al capdamunt de nosaltres i que el dia abans havíem pegat a la seva família", han dit els dos funcionaris de l'institut armat.
Més tard ha estat el torn de l'agent dels Mossos que presumptament va increpar els agents de la Guàrdia Civil a Lleida. Ha explicat que va veure el grup de persones caminant i els miraven fixament. "El meu company em va dir, en veu baixa, que aquella gent podien ser piolins", ha dit, i ha afegit que una persona del grup es va girar i va fer gestos. Ha negat categòricament que aplaudissin ni insultessin els agents. "Pels gestos que van fer, gesticulant, vam deduir que podien ser agents de la Guàrdia Civil", ha explicat al fiscal. Ha ressaltat també que, quan van marxar, va posar els fets en coneixement del seu superior.
5. Les imatges de l'1-O analitzades per la policia espanyola, manipulades?
L'últim testimoni del dia ha estat l'inspector de la policia espanyola que va analitzar les imatges enregistrades per la policia l'1-O. A preguntes de les defenses, ha admès que no sap si les imatges que ell va rebre van ser editades o manipulades abans. Tot plegat ha vingut arran d'una pregunta de Jordi Pina, que ha insistit en saber si ell pot determinar si les imatges que va rebre de la policia científica havien estat editades prèviament.
L'inspector ha explicat que va rebre un material derivat de la policia científica. "Vaig rebre el material bolcat per part de la policia científica", ha dit a la Fiscalia, i ha assegurat que va examinar tots els vídeos que li van ser entregats. En total, 66 vídeos repartits en 9 carpetes. "Vaig fer un visionat ampli, pràcticament vuit hores de vídeo", ha afirmat, i també ha dit que va poder comprovar que eren imatges de les càmeres que duien els agents de l'1-O.