El Govern allunya l'avançament electoral en plena ofensiva de l'oposició

De portes endins, no falten veus del Govern -en conselleries de les dues formacions que l'integren, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC- que donen per "amortitzada" la legislatura arran de la situació de minoria parlamentària i la incertesa derivada de la sentència del Tribunal Suprem contra la cúpula del procés. L'executiu no ha estat capaç d'aprovar els pressupostos, ha perdut el favor de la CUP i aquesta setmana, al Parlament, pot veure com l'oposició s'alia per reclamar una qüestió de confiança o bé la convocatòria d'eleccions. De portes enfora, però, l'executiu és diàfan: no passarà res d'això.

"Som la majoria que vol governar", ha assegurat aquest dimarts el vicepresident Pere Aragonès en la roda de premsa posterior al consell executiu. Ha estat l'encarregat de presentar el decret llei que habilita un crèdit de 814 milions d'euros destinat a cobrir nòmines i pagues extra, un gest que s'emmarca dins de la situació financera derivada de la incapacitat per aprovar els pressupostos. La intenció de l'executiu és anar portant al Parlament mesures -no totes- que haurien d'haver estat incloses dins dels comptes per tal de seguir governant. "No hi ha una majoria alternativa", ha indicat Aragonès, que aquesta setmana ha tornat de la baixa de paternitat.

Per què aquest èmfasi en la inexistència aritmètica d'una majoria alternativa? Perquè aquest ple del Parlament debat i vota una moció del PSC que insta el president de la Generalitat, Quim Torra, a sotmetre's a una qüestió de confiança o bé anticipar els comicis. Segons Aragonès, el primer escenari està descartat perquè es tracta d'un mecanisme que ha de ser impulsat pel Govern -i, molt especialment, pel president-, i el segon tampoc està damunt la taula. La voluntat pública -ressalten sobretot des d'ERC- és la d'una legislatura llarga, passi el que passi al Tribunal Suprem.

Si arriba una condemna, segons Torra, la idea és portar al Parlament una proposta basada en el dret a l'autodeterminació. Els detalls encara no són públics, per bé que de portes endins el president ha defensat des de crear un "nou 1-O" -sense especificar si seria un nou referèndum unilateral- fins a portar la declaració d'independència a la cambra catalana per tal d'aplicar-la. Un escenari, per exemple, que no descarta Laura Borràs, exconsellera de Cultura, membre del cercle més proper a Torra i número dos de Junts per Catalunya a les eleccions espanyoles del 28-A. Així ho va exposar en una entrevista a NacióDigital, en la qual admetia que la declaració seria damunt la taula.

Una resposta "de país"

La resposta, en tot cas, no serà exclusivament governamental. "Ha de ser de país"; ha reflexionat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. "La decisió ha de ser país, de la societat civil, dels alcaldes i alcaldesses. En aquest marc s'ha de treballar amb els diferents escenaris", ha apuntat Budó. Torra ja ha deixat clar als seus consellers que no pensa "acceptar" una sentència condemnatòria, tot i que no ha concretat quins efectes tindrà aquesta decisió, tenint en compte que els afectats per les condemnes serien els encausats i no el Govern. L'equilibri de forces que surti del cicle electoral serà clau, també, a l'hora de traçar el rumb després del veredicte de Manuel Marchena.

En aquest cicle, el més ben posicionat per manar a l'Estat és el PSOE de Pedro Sánchez, a qui l'executiu reclamarà retornar al diàleg escapçat per la polèmica del relator. "Saben que algun dia s'acabarà votant alguna cosa", ha indicat Aragonès, que ha puntualitzat que en cap moment el president espanyol s'ha mostrat a favor d'un referèndum acordat. "Si no, ja l'estaríem implementant", ha ressaltat. Davant l'amenaça que governin el PP, Ciutadans i Vox, Budó ha alertat que tots tres estan dins de "l'extrema dreta", i els ha demanat que deixin al marge els Mossos del debat polític.

La suma necessària perquè la proposta prosperi

La proposta d'intentar abocar Torra a sotmetre's a una qüestió de confiança l'ha posat sobre la taula el PSC amb una clara intenció: liderar l'oposició. De fet, fa temps que els socialistes assenyalen que la victòria de Ciutadans el 21-D ha estat estèril per la incapacitat de teixir complicitats. Però perquè la moció prosperi, cal que tots els partits de l'oposició votin a favor. Per ara, els comuns són els únics que ja han avançat que donaran suport a la petició d'una qüestió de confiança, però Ciutadans s'ha resistit a revelar què pensa fer, una indefinició que s'explica pel context preelectoral: votar a favor seria contribuir a què els socialistes es pengessin una medalla.

Però en cas que els d'Inés Arrimadas i el PP estiguessin disposats a votar a favor, el Govern tindria un marge molt just per sortir-se'n. Amb els números sobre la taula, la radiografia seria la següent: Junts per Catalunya i ERC no sumen majoria absoluta des de que els diputats processats del partit de Carles Puigdemont es van negar a ser substituïts arran de la suspensió ordenada pel Tribunal Suprem. Tampoc Toni Comín va acceptar la substitució, amb la qual cosa els dos grups sumen 61 diputats. Per altra banda, Ciutadans, PSC, comuns i PSC sumen també 65.

Si PSC, Cs, comuns i PP voten a favor de la moció, la clau per fer-la caure la tindran els quatre diputats de la CUP

La clau per fer caure la moció la tindria la CUP: si els seus quatre diputats votessin en contra de què Torra se sotmeti a una qüestió de confiança, hi haurà un empat que, si es repeteix tres vegades, farà decaure la proposta, tal i com s'estableix al reglament del Parlament. Si, en canvi, els anticapitalistes votessin a favor, aleshores sí que prosperaria l'aposta dels socialistes perquè hi hauria 69 vots a favor i 61 en contra. Si els cupaires s'abstinguessin, la moció també superaria el tràmit perquè hi hauria més vots a favor (65) que en contra (61).

Les mocions parlamentàries són d'obligat compliment, amb la qual cosa, en un principi, Torra hauria de complir i sotmetre's a una qüestió de confiança si la proposta presentada prospera. Però l'historial de mocions incomplertes és llarg per part de tots els governs de la Generalitat que ha tingut Catalunya en democràcia. Si l'oposició vol seguir amb l'estratègia de desgastar l'executiu, Aragonès els ha llançat un desafiament: una moció de censura amb candidat alternatiu. Un mecanisme que sí que ha funcionat al Congrés -Sánchez n'és l'exemple- però que no ho ha fet mai al Parlament.